SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DELS SOCORS
CANAPOST - FORALLAC - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Publicació de Pau Roig Ros
a la Revista del Baix Empordà
A un quilòmetre a ponent del poble de Canapost, aproximadament a 81 metres d’alçada sobre el nivell del mar i al cim d’un petit pujol cobert de pins, garrigues i oliveres que Josep Pla considerava com un dels miradors més privilegiats de l’Empordà, s’hi amaguen les restes del Santuari de la Mare de Déu dels Socors. L’antiga església, bastida al segle XVII però amb alguns elements probablement anteriors –l’inici de la seva construcció està documentat l’any 1513, té adossada a la capçalera una torre de defensa cilíndrica que malgrat haver perdut la coberta anys enrere impressiona encara per la seva robustesa.
Una història poc documentada i una
vida molt curta
Malgrat el seu estat d’abandonament i el mal que el pas
del temps ha fet en les seves pedres, molt erosionades, l’església de la Mare
de Déu dels Socors manté encara avui un cert aire de majestuositat. D’una sola
nau, el temple destaca especialment per la seva façana, amb una portada d’arc
de mig punt de gran dovellatge feta amb pedra rossa de Peratallada,
probablement extreta de les antigues pedreres que avui conformen els Clots de
Sant Julià, una finestra rectangular al costat per veure l’altar des de
l’exterior i un ull de bou al centre; remata el conjunt un estilitzat campanar
d’espadanya d’un sol arc, miraculosament dempeus. Tres graons, també de pedra
rossa però en no massa bon estat de conservació, serveixen d’accés al temple,
l’interior del qual s’ha convertit amb el pas dels anys en un infranquejable
bosc de vegetació. Adossada a l’església –i aquest és segurament el detall més
singular de l’arquitectura de tot el conjunt– hi ha una monumental torre de
defensa cilíndrica, que fa que l’absis presenti els murs laterals rectilinis
però, en canvi, els de llevant siguin corbats. La volta de la capçalera, de
canó i fabricada amb pedra morterada, es manté dempeus, no així la volta de la
nau, que només conserva l’arrencada a ambdós costats: malgrat tractar-se d’una
construcció tard-medieval, bastida entre mitjans del segle XVI i principis del
segle XVII, el seu desgast i la seva factura fins a cert punt tosca poden
evocar fins a cert punt l’aire primitiu de les primeres ermites romàniques.
Desgraciadament, han desaparegut bona part de les pedres que formaven les seves
principals obertures, amb tota probabilitat degut a l’espoli; la torre, sense
coronament, té espitlleres d’armes i presenta una massissa construcció de
rebles lligats amb morter i carreus angulars. Josep M. Marquès, en un dels
escassos textos que fa esment al santuari, fa referència a la llicència a Joan
Baus, sagristà de Calonge, per edificar a Canapost una capella dedicada a Santa
Maria del Socors a l’indret del Puig del Molí de Vent, 1513, i també parla
d’una llicència de demanar caritat per Santa Maria del Socors el 1523. Parla,
igualment, de l’existència de diverses llicències per fer d’ermità en aquesta
capella entre el 1734 i el 1807. Sembla ser que el culte s’hi mantingué fins al
1936, tot i que probablement anys abans ja amenaçava ruïna. Lluís Molinas, per
la seva banda, explica que l’ermita va ser comprada per Madeleine Carroll a la
dècada dels anys 1960; degut a algunes discrepàncies amb el Bisbat de Girona
sobre les obres de remodelació que l’actriu nord-americana hi pensava
practicar, però, uns anys més tard passaria a altres propietaris.
***************************************************
Enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7121
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/04/santuari-de-la-mare-de-deu-dels-socors.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada