PONT VELL
LA POBLA DE LILLET - EL BERGUEDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XIV
Descripció:
El Pont Vell es troba situat al nucli urbà de la Pobla,
sobre el riu Llobregat.
Es tracta d'un pont de pedra d'un sol arc que antigament havia estat una
construcció més gran. De dimensions considerables, està format per un arc
apuntat que reposa sobre dos pilars quadrangulars. La morfologia de l'arc i la
barana denoten que es tracta d'una construcció gòtica, tot i que la diferència
de diversos paraments permeten un estudi de les diverses fases constructives.
Els pilars del pont presenten a la base un aparell de carreus escairats i ben
treballats, característics de l'època romana. El pilar de sud, construït amb
carreus de petites dimensions, reposa directament sobre la roca natural, mentre
que el de la banda nord, fet amb carreus més grans, queda parcialment ocult
sota terres d'aportació moderna. La resta dels pilars i la volta pròpiament
dita presenten un aparell poc acurat, de pedres ben alineades i escairades a la
volta i de reble a les baranes. El paviment és de còdols, amb pendent cap
ambdues bandes, més pronunciat pel costat nord, tot i que és gradual gràcies a
una sèrie de graons fets amb pedres més grans. Aquest costat de tramuntana
desemboca en una escala (que forma angle amb el pont) que permet l'accés des
del nivell de la carretera actual; aquesta és una actuació de la primera dècada
del segle XX. En canvi, el costat de migdia connecta directament amb el nivell
del carrer Primer Regatell (situat a una cota superior respecte la carretera).
Observacions:
Els anys 1984-1985 la Diputació
de Barcelona va realitzar-ne la restauració, i una intervenció arqueològica.
Segons els resultats de l'excavació arqueològica el pont era de majors
dimensions a les que veiem avui dia i constava d'almenys dos ulls. Aquest fet
va ser utilitzat per Lídia Guillén en un estudi en el qual va elaborar una
possibilitat de creixement urbanístic de la vila de La Pobla de Lillet, i en el
qual treballa amb la hipòtesis de que el pont encara hagués pogut tenir un
major dimensionat, i ésser de tres ulls.
Història:
La construcció del Pont Vell de La Pobla de Lillet està
en estreta relació amb les vies de comunicació medievals - i probablement més
antigues- de l'Alt Berguedà, donat l'enclavament estratègic de La Pobla.
Sembla que el Pont podria tenir l'origen en època romana degut a la situació
estratègica de l'element, situat en una cruïlla de camins entre el Llobregat i
el Ter ( vies naturals de penetració), i des d'on parteixen diverses vies de
comunicació antigues. Diversos elements semblen indicar aquest origen antic,
tot i que els materials estudiats durant l'excavació arqueològica no van
permetre confirmar aquesta hipòtesi.
Mentre que, en origen, el nucli de població de la Pobla es trobava proper al
castell de Lillet i al monestir de Sta. Maria, a finals del segle XIII es fundà
l'actual nucli de La Pobla de Lillet, fet que devia contribuir a augmentar la
utilització del pont. És probable que posteriorment es reconstruís o bé es
restaurés, com es desprèn d'un document de 1.339 on consten obres a un pont de
la Pobla; es creu que en aquesta fase constructiva probablement es va refer el
pont tot actuant sobre els pilars que es conservaven del pont més antic. En
aquest període sembla però, que el pont devia tenir dos ulls. També en altres
documents de mitjans del segle XIV es parla de deixes testamentàries i
donacions a favor de les obres d'un pont a la població.
A finals del segle XVIII o principis del XIX trobem una tercera fase
constructiva, a la que pertany la morfologia que s'ha conservat fins els
nostres dies sense grans canvis. En aquest moment la població iniciava la seva
transformació cap a una economia industrial, fet que provocà un condicionament
i millora de les infraestructures i les vies de comunicació. Al Pont Vell es
realitzaren treballs de conservació d'un únic arc, i es reforçà el pilar dret,
elevant el nivell del paviment per anivellar-lo amb el carrer Primer Regatell.
El paviment actual, així com l'enlluït de les baranes i l'escala al costat
nord, són de factura moderna. Pel que fa a l'escala, es va construir arran de
la construcció de l'actual carretera, obra que va comportar l'enderroc de les
cases bastides arran de riu, i per tant un nou accés al pont.
Arribats al segle XX, la Diputació de Barcelona ha realitzat treballs de
consolidació i estudis sobre aquesta obra d'enginyeria. Durant la restauració i
les excavacions arqueològiques realitzades entre 1.984-85 es trobà, a més de
les restes d'un tallamar, l'arrencament d'un arc orientat cap a l'actual
carretera, fet que demostra la més gran entitat del pont. Els estudis van anar
a càrrec de l'enginyer Leonardo Fernàndez Troyano, el projecte i la direcció de
les obres per l'arquitecte Pau Carbó Berthold, l'empresa constructora va ser
Llorenç Deumal, i la direcció de l'excavació arqueològica per part d'Albert
López Mullor.
******************************************************
.png)
.png)
.jpg)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada