CURIA REIAL
BESALÚ - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XIII - XIV
Descripció:
Construcció noble d'origen romànic formada per tres
edificis: el primer amb la façana principal oberta a la plaça Major, ocupant
l'extensió de dos arcs de les voltes, un cos central, que correspon pròpiament
a la Cúria Reial, que té la façana i l'entrada primitiva al carrer Portalet, i
un tercer construït amb carreus ben tallats, amb porta allindada, dues
finestres i sis arcs amb columnes i capitells senzills. Hi destaca
principalment una àmplia sala d'audiències gòtica del segle XIV. La sala està
dividida en tres naus mitjançant dues fileres d'arcades ogivals. La paret
occidental té dues finestres gòtiques de doble columna.
Notícies històriques:
Entre els edificis destinats a l'administració de la
justícia és un dels més antics i un dels únics. Al segle XVII la cúria de
justícia de la vila va ser traslladada a la Casa Santa Maria, que es troba
davant l'església de Sant Vicenç. Fins fa poc estava ocupat per les monges de
l'Immaculat Cor de Maria, que hi tenien el col·legi, però actualment en són
propietaris alguns veïns de la plaça, l'Associació d'Amics de Besalú i els Sr.
Capdevila, que l'ha habilitat per a restaurant. Es projecta que sigui la casa
de cultura de la vila.
************************************************
Enllaç del jaciment dels baixos de la curia, Passeig del Pare Pujiula i muralla medieval:
https://invarque.cultura.gencat.cat/card/14362
Cronologies: Medieval
/ Medieval ( 1150 / 1492 ) - Medieval Baixa Edat Mitjana / Medieval Baixa
Edat Mitjana ( 1400 / 1492 )
Tipus de jaciment: Assentament militar muralla
Descripció:
L'any 2003 es va dur a terme una intervenció arqueològica
en el casc antic de Besalú, als baixos de l'edifici de la Cúria, situat en la
part més alta del carrer Hospital. Aquesta va venir motivada pel projecte de
reforma dels baixos de dit edifici, amb l'adequació de tres sales que donen al
carrer Hospital com a sales d'exposició municipal. Després de l'aixecament del
primer paviment es va localitzar una mola de molí de pedra de 1'35m de diàmetre
dipositada sobre la volta d'una claveguera, que no forma part del complex i no
se sap com hi va anar a parar. També es va detectar la presència d'elements i
estructures a uns 30-40cm de fondària respecte al paviment esmentat,
concentrades la majoria d'elles en la part sud de les dues futures sales
d'exposició. Les estructures documentades foren: - Restes de clavegueres
antigues de les quals alguna encara és en funcionament; - Mur de 10m de llarg
per 97cm d'ample, descobert a bell mig de l'actual sala de recepció, orientat
est/oest i que travessa tota l'estança. Es tracta d'un mur massís fet de
còdols, pedruscall i morter. Cal destacar que per la seva banda sud apareixia
pràcticament adossada la volta que cobreix la riera de Garganell. Aquest mur ha
estat interpretat com part del pany de muralla medieval de la vila de Besalú
del segle XI. Es tracta d'una muralla no gaire gruixuda, però cal dir que
s'arrenglerava a la riera de Garganell, aprofitant la llera de la riera com un
fossat, de més de 3m d'amplada. La tradició historiogràfica defensava la tesi
que molt possiblement la riera era el límit del fossar de la muralla destinada
a protegir els barris crescuts al turó del castell i de la Força. El fet que
s'hagi localitzat un tram de muralla dins l'actual edifici de la Cúria
indicaria que entre els segles VI i XIV aquesta muralla feia de límit entre la
vila construïda i el riu Garganell. Hi ha documents que demostren que el
recinte existia ja a finals del segle XI i a principis del segle XII i d'altres
que indiquen que en el segle XIV ja no funcionava. La muralla va ser
enderrocada a finals del segle XII o inicis del XII a causa de la pressió
urbana sobre aquesta. Aquest fet va suposar l'ampliació de l'espai urbà i la
millora dels accessos a la zona del Prat de Sant Pere, que a partir de 1711 es
va començar a urbanitzar. - Enderroc format per còdols i pedres desbastades,
disposades al nord del mur descrit anteriorment i datat de finals del segle XII
o inicis del XIII. - La ronyonada de la volta que cobreix la riera de
Garganell; feta de pedra i rierencs lligats amb morter. La riera possiblement
es va cobrir a finals del segle XII i potser ha estava canalitzada. Aquesta
canalització va afavorir la expansió urbanística de Besalú. Es coneix que la
riera de Garganell havia esdevingut la principal claveguera de la vila (encara
funciona). En alguns punts del recorregut, els tècnics municipals han accedit a
l'obra de la canalització que deixa clar que es tracta d'una construcció
medieval amb sòlides parts de parets i volta de pedra de 1'5m d'ample que
permet l'accés a l'interior. La canalització es bastí entre els segles XI i
XIII. Les troballes demostren que aquesta obra fou posteriorment aprofitada per
a connectar-hi tots els desguassos subsidiaris. Topogràficament el creixement
medieval urbà limitava a migdia amb la riera de Garganell que travessa de
nord-est a sud-oest la vila. L'any 977 es va fer servir de límit septentrional
de les terres que donava el comte de Besalú Miró Bonfill per a la fundació del
monestir de Sant Pere. De fet, però, la riera n'era exclosa. A migdia s'hauria
d'estendre des d'aleshores el cementiri de Sant Pere, el que es coneix com el
Prat. Potser abans de la construcció de l'Hospital en el segle XII i
probablement per la pressió urbana es va canalitzar la riera de Garganell. És
un moment incert, però forçosament ha de ser anterior al segle XIII perquè les
referències documentals de l'època esmenten els carrers en aquests recorreguts.
És en el carrer Galganell on s'han localitzat trams d'aquesta obra i també en
el carrer Hospital. A l'ajuntament de Besalú es conserva l'Arxiu de l'Almoina
medieval de Besalú i també part de la de l'Hospital dels pobres, aquestes dues
institucions benèfiques tenien drets sobre una sèrie de propietats situades
entre el carrer del Canó, el riu Fluvià i el carrer Portalet, entre les que
figura la Cúria. Alguns llibres de capbrevacions que recullen documents del
segle XII al XVI permeten descobrir la disposició urbana de la finca que ocupa
l'estudi i curiosament no s'esmenta mai el Galganell, en canvi hi abunden
referències al carrer Hospital. Durant el 2013, en el transcurs de les obres
d'urgència fetes per la brigada municipal amb l'objectiu de substituir unes
canonades de desguàs, els operaris van advertir que la rasa tallava una
estructura antiga i van aturar les obres perquè se'n pogués fer la documentació
arqueològica. Es tracta d'un fragment de mur que fa uns 140 cm d'ample, sense
que se'n pogués documentar l'extensió, ja que no es va obrir ni en extensió ni
en profunditat. El gruix anteriorment descrit, és lleugerament superior al de
la muralla del segle XI, documentada a les intervencions de la Cúria i de Santa
Maria (100-120) i una mica inferior al de la muralla de Capellada (160cm),
considerat una reforma del segle XV. L'acabat exterior dels carreus és bo:
meticulosament escairats i lligats amb un morter de calç de bona qualitat. Molt
possiblement aquest mur estaria vinculat amb el traçat de la muralla de Pere
III, que passaria per les façanes de l'actual passeig del Pare Pujiula. El mur
presenta una orientació perpendicular a la muralla, fet que possiblement no
sigui integrant del traçat del segle XIV sinó d'una reforma posterior. Cal
tenir present, que durant la tercera guerra carlina, a les proximitats del lloc
es bastí una torre -avui desapareguda- per protegir l'entrada al Carrer
Ganganell.
************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3122/
https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3130/
************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada