CAN TRUNES - BAR MONTSENY

BREDA - LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

***************************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26698

Època: segle XIV

Descripció:

Antiga masia, actualment utilitzada com a bar-restaurant i apartaments, situada al nucli urbà de Breda, amb un mur mitger i tres façanes. L'estructura actual de l'edifici (no conserva tota l'estructura original) és de planta quadrangular, i té planta baixa i dos pisos (l'últim pis només està alçat al costat sud de l'edifici), amb la teulada a un vessant al costat nord (amb ràfec de doble filera, format per una filera de rajols en punta de diamant i una altra de rajols plans), i un terrat amb grava sense ús al costat sud. A la façana principal, al costat esquerre, la porta d'entrada en arc de mig punt format per dovelles, i al costat dret d'aquestes dues finestres petites en arc de llinda (abans una única finestra). Al primer pis, sobre la porta, un antic finestral gòtic, ara un balcó en arc de llinda, que conserva els suports del trencaaigües, esculpits, i l'ampit de la finestra sota el balcó (la finestra ha estat ampliada a la part superior, però reduït de la part inferior, de manera que l'ampit ara és un element més de la façana. Aquesta modificació ha estat conseqüència de la restauració feta l'agost de 2004, que va suprimir tots els elements de l'interior que es feren de nou. La necessitat de fer coincidir el pis amb el balcó, explicaria la (des)situació d'aquests elements). Al costat dret un balcó (que abans de la recent reforma era una finestra en arc de llinda, però que almenys fins a principis del segle XX, tenia arc conopial i arquets). Tots dos balcons tenen barana de ferro forjat. Al segon pis, antigament part de les golfes, un altre balcó en arc de llinda i barana de ferro forjat. Les obertures de les façanes laterals (balcons, finestres i una porta al costat esquerre) totes són en arc de llinda.

Notícies històriques:

Segons la tradició Can Trunes fou la primera casa que es construí a Breda. Però l'arxiu familiar es perdé en un incendi a principis del segle XX i no es conserven documents anteriors al segle XIV. Possiblement, però hi hagi algunes restes d'un edifici del segle IX.

***************************************************

Altre enllaç amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6570

***************************************************

EL CONVENT - COL·LEGI DE LES MONGES

BREDA - LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

*****************************************

Enllaç amb informació:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/09/el-convent-collegi-de-les-monges-i-la.html

Edificació que havia acollit una escola religiosa, i de la Capella de Sant Sebastià i Sant Roc.

Es tracta d'un edifici civil que consta de planta baixa i pis (junt amb l'edifici número 5 forma un sol cos d'edifici). En el solar que ocupa, antigament hi havia l'Hospital de Breda; més tard es feren algunes transformacions i es construí un convent de monges amb escola per a nenes. A l'edifici també hi havia una església petita dedicada al Sagrat Cor de Jesús.

A la part nord està adossada l'antiga capella de Sant Sebastià, de la que ens diu Patrimoni Gencat ; . Capell dedicada a Sant Sebastià , actualment en desús. Les primeres notícies són de l’any 1589 (quan la població va fer un vot per celebrar anualment el dia de Sant Roc per alliberar-se de la pesta). Es sap que entre finals del segel XVIII i la ½ del segle XIX s'hi reunia l'Ajuntament de Breda (cosa que no exclou que es mantingués el culte). (Es creu que durant aquesta època s'alçà la part superior de l'edifici.) Aquest espai religiós va perdre el seu ús original, i es va convertir durant dècades en una fusteria.

Actualment l'edificació està abandonada.

De petites dimensions, només té una nau. Coberta en teula àrab a doble vessant.

De l'antiga capella es conserven la porta principal amb llinda de pedra i amb els vèrtex arrodonits; sembla que antigament hi podia haver hagut alguna inscripció o gravat que el pas del temps ha fet desaparèixer. Al costat dret de la porta hi ha una petita finestra de forma quadrada i també llindada en pedra. Sembla que la part superior de l'edifici ha estat afegida posteriorment, això si, sense arribar a construir un nou pis.

Quan a l’edifici que acollia l’escola ens diu;

La coberta és a doble vessant i en teula.

Façana arrebossada i pintada de color ocre. A la planta baixa, quatre obertures, d'esquerra a dreta: finestra, porta, finestra i porta. Al pis: una finestra rodona (finestra de l'església), una finestra amb balcó, i per últim, i la més interessant, una finestra amb llinda de pedra en arc pla, però que està treballada imitant un arc conopial i que té el detall de tres cares esculpides.

Aquest edifici estava ocupat originàriament per un hospital i la seva construcció data del 1355, és per això que antigament el carrer es coneixia com a carrer de l'Hospital.

L'any 1595 passa a ser denominat com a carrer Major, i comprenia els carrers Nou, dels Còdols i de Sant Pere. Ja l'any 1615 s'anomenarà carrer dels Còdols.

Pels volts de 1576, l'hospital es traslladà al carrer del Prat; i en aquest moment serà ocupat per monges, que en moments d'inseguretat abandonaren el convent per a tornar-hi després. Foren elles les que obriren una escola de nenes. Gràcies al llegat de la seva fundadora, Maria Fortuny (que era de Breda) ; ens agradarà saber mes dades, cognom matern, data del naixement, i lloc i data del seu traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com, que menys, oi?, i les gestions del rector mossèn Sebastià Aulet.

El col·legi fou regentat des de finals del segle passat i fins 1924 per les monges de Sant Felip Neri, una congregació amb seu central a Barcelona. Després, entre 1928 i 1972 estigueren al càrrec les religioses del Sagrat Cor.

El centre d'ensenyament fou abandonat per manca de personal i l'edifici fou cedit a l'Ajuntament per un termini de 10 anys, i es destinà a casal de gent gran.

Hi ha un plànol del 29 de juny de 1836: “Croquis del Pueblo y defensas de San Salvador de Breda” on hi apareix el carrer dels Còdols, i és el plànol més antic que es conserva a Breda.

*****************************************

Altre enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26687

*****************************************

 

MIRADOR DE LES ILLES MEDES

L'ESTARTIT - TORROELLA DE MONTGRÍ - EL BAIX EMPORDÀ 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Mirador de les Illes Medes en record de les víctimes del vol 9525 de Germanwings

Mirador de les Illes Medes

Aquest mirador es un espai de recolliment, intimitat i contemplació. S'ha materialitzat amb les ajudes atorgades a les families per Lufthansa - la companyia a la qual pertanyia la ja desapareguda Germanwings- amb el propòsit de dedicar memorials a les víctimes.

Aquests memorials representen un record permanent a la memòria de les 149 persones que van perdre la vida en el malaurat vol 9525 de Germanwings estavellat als Alps francesos, el 24 de març de 2015.

L'espai ha estat concebut com un lloc de pau, inspirat en la bellesa del mar i les Illes Medes on poder gaudir moments de reflexió i recolliment personal, en un indret de transit entre la trama urbana i les dunes i maresmes que protoganitzen el paisatge litoral del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Torroella de Montgrí - l'Estartit, estiu de 2024

L'ombra de l'altre mar

Joan Margarit

Onsevulga que siguis, les paraules 

recordaran la mar si hi ha memòria.

Recordaran aquests ponents que esclaten a la muralla blava de la tarda.

Recordaran aquest taüt de sol a la plaça oblidada del migdia.

Recordaran lladrucs llunyans.

Res mai no oscarà el fil d'aquest silenci

i arreu trobaràs l'illa si llampurna

claror de nit d'estiu ens els teus ulls.

No oblidis que on tu vagis trobaràs

un port en una mar on tot fa cap.

I que hi ha unes drassanes on fa temps 

es basteix un vaixell amb el teu nom.

Onsevulga que sigui el port on moris

en altre mar recorda't d'aquest mar.

En recuerdo a Robert Oliver Calvo

22 de mayo de 1978 - 24 de marzo de 2015

Texto de la família

"En falten paraules per descriure la bellesa 

que contemplenels meus ulls, tinc davant

meu les Illes Medes, han sigut sempre la

  meva inspiració, al admirar l'immens mar,

la lluna, el sol i les estrellesque el nostre

creador ha fet, només em queda expressar 

gràcies per tanta bellesa."

*****************************************************

MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA 

 MIRADOR 380 BÚNQUERS

MIRADOR COSTA DE LA TORRE - MIRADOR DE LA PLANA DE L'EMPORDÀ

GARRIGUELLA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

"L'únic veritable viatge de descobriment no consisteix a buscar nous paisatges, sinó a mirar amb uns nous ulls." Marcel Proust

"El caminar condicionava la mirada, i la mirada condicionava el caminar, fins al punt que semblava que sols els peus eren capaços de mirar". Robert Smithson

Un camí

La costa de la Torre es caracteritza per forts pendents i desnivells cap a l'est. El cultiu d'olivars s'adapta a aquests pendents amb feixes, que esglaonen el desnivell. El camí descendeix a través d'algunes d'aquestes feixes i permet arribar a cadascun dels búnquers.

Quatre búnquers

Trobem els búnquers en els llocs més inesperats, gravats en el paisatge, híbrids entre arquitectura i naturalesa. El camuflatge fon amb naturalitat la seva presència. Pe trobar cada búnquer cal estar atent als indicis en el paisatge: una rasa misteriosa, una prominència, un esvoranc inesperat...

Pedra dels búnquers

Igual que la pedra de Rosetta va facilitar la traducció dels jeroglífics, l'obra Pedra dels búnquers vol facilitar la comprensió de l'estratègia de defensa de l'Organització Defensiva dels Pirineus a partir dels 380 búnquers a Garriguella.

Refugi

 

Espai enterrat de protecció per a elements materials (telèfons, munició) i per al personal en cas necessari.

Plataforma de tir

Emplaçament obert i semienterrat per a l'arma antiaèria, des del qual aquesta disposa d'un angles de tir de 360º. El dimàmetre aproximat és de 3 m.

El parapet de la plataforma de tir havia de tenir una altura de 90+20 cm, de forma que oferís una certa prortecció contra el foc lleuger enemic o la metralla peró que permetès també el tir en angles próxims als 0º per actuar contra objectius terrestres, en cas necessari.

Dipòti de muncició

Cambra petita, d'1 x 1 m aproximadament, per la reserva de municions i altres materials. El dipòsit de municions sempre se situa en una ubicació protegida però a la mínima distància possible de la plataforma de combat.

Rampa d'accès

L'amplada mínima de les rampes per permetre el pas de l'arma sobre l'afust amb rodes és d'1,75 m. La rampa inclou unes escales al centre per tal de facilitar el trànsit als soldats, per evitar que rellisquin.

Búnquer per a metralladora aèria

Les infografies mostren el búnquer desenterrat, deixant al descobert l'estructura de formigó i seccionant-la per deixar entreveure l'espai interior.

Superfície útil: 43,65 m2, superfície construída: 70 m2, 62% de superfície útil.

Volum espai interior: 43,65 m3, volum formigó 70 m3, volum total 135,80 m3, 50% volum sòlid.

Cost actual d'1 búnquer: 7.690 €, centres de resisténcia a Garriguella: 1.369 m3 formigó, 20 unitats construïdes: 153.793,46€

Búnquer per a canó antitanc

L'abast efectiu del tir de canó era d'entre 1.500 i 6.800 metres, segons la munició utilitzada. Per a una correcta manipulació eren necessaris un cap d'armai quatre ajudants.

Les infografies mostren el búnquer desenterrat, deixant al descobert l'estructura de formigó i seccionant-la per deixar entreveure l'espai interior.

Superfície útil: 61,25 m2, superfície construïda 103,40 m2, 59% de superfície útil

Volum espai interior: 46,37 m3, volum formigó: 147,77 m3, volum total: 194,14 m3, 76% volum sòlid.

Cost actual d'1 búnquer 16.600€, centres de resistència a Garriguella: 1.369 m3 (formigó), 20 unitats construïdes: 332.010€

Accés

Com que el búnquer s'integra al terreny, l'accés es conforma a partir d'una rampa precedida per murs de contenció que asseguren el pas dels canons i alhora eviten que s'esllavissi el terreny contigu. L'amplada necessària per al pas del canó és de 2,50 m.

Emmagatzematge

Cambra de reserva per a les municions i el material del canó.

Cambra de tir

Refugi de forma i de dimensions adaptades a les característiques del canó: hi ha una espiera àmplia perquès el canó disposi s'un cert angle lateral de tir, una cavitat semicircular a banda i banda del mur per encaixar-hi les rodes, dos trams de paviment sense formigonar per fixar-hi el canó, dues cavitats al mur per a l'ammagatzematge immediat de municions i, en el mur oposat, els rolls de fusta per amortir el cop de les baines expulsades pel canó.

Per tal d'amortir la forta detonació del canó en disparar, estava previst col·locar peces de tela de sac o de cànem a les parets properes a l'espiera, fixades amb petits ganxos.

Espiera

Obertua d'àmplies dimensions, aproximadament 1,55 m d'amplada i 0,87 m d'alçada, per permetre el foc i l'orientació del canó. Es construeixen dos murs de contenció a banda i banda de l'espiera per evitar que la terra pugui tapar-la.

L'organització defensiva dels Pirineusa Garriguella: el municipi amb més densitat de búnquers

 Línia Pirineus - Empordà - Garriguella

Una vegada les forces aliades van haver derrotat l'Alemanya nazi, la possibilitat d'invasió del territori espanyol era una amenaça seriosa que Franco no podia obviar. Davant d'aquesta situació, el 23 d'agost de 1944 s'aprova la instrucció C-15, que desenvolupa l'Organització Defensiva dels Pirineus, també anomenada Línia Pirineus.

La Línia Pirineus consistia en una estratègia de protecció del límit nord espanyol, 450 km de serralada pirinenca, organitzada a partir de centres de resistència i un total de 10.000 búnquers. Finalment, se'n van construir aproximadament 6.000: la meitat a Catalunya i quasi una tercera part a l'Empordà (1.882). Travessa el territori de Garriguella, dividit en cinc centres de resistència: un àmbit de 6,70 km de llargada i 2,40 km d'amplada.

Garriguella es troba en un punt estratègic als Pirineus, ja que l'Empordà és el lloc on la serralada disminueix més l'alçada, a més de ser una zona d'accés directe per via marítima a través del mar Mediterrani. A aquests factors cal afegir-hi el pas de la carretera nacional de Figuertes a Portbou, que travessa el nucli de Garriguella i tot el terme municipal.

El mirador: tres fites en el paisatge

Aquest mirador té una càrrega simbòlica ja que se situa en un punt elevat de la Costa de la Torre -inici de la Línia Pirineus a Garriguella- amb vistes fins al punt final dels 6 km de la Línia Pirineus a Garriguella l'extrem de la Baga d'en Ferran.

El mirador està posicionat i orientat en el traç de la línia imaginària que uneix els dos punts amb el turó de Garriguella de Noves. Tots tres elements geogràfics són rellevants, perquè s'hi concentren búnquers per a la defensa del territori.

Búnquer: refugi per a una arma

Obra d'enginyeria militar construïda en l'atrinxerament d'un exèrcit per aumentar-ne la defensa generalment feta amb formigó reforçat amb acer. Té com a funció protegir elements de combat i els soldats que hi van associats. Podem classificar els búnquers en cinc categories segons la seva funció: búnquer de comandament, búnquer a cel obert, búnquer per a artilelria, búnquer per a armal leugera, búnquer de refugi.

***********************************************

Enllaços amb informació:

https://www.catalunyamedieval.es/bunquers-de-les-torres-garriguella-alt-emporda/

https://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%BAnquers_de_les_Torres#mw-head

https://www.ddgi.cat/web/noticia/15445/inaugurat-el-nou-mirador-paisatgistic-dedicat-als-380-bunquers-de-la-linia-pirineus-a-garriguella

https://www.emporda.info/comarca/2026/05/31/garriguella-estrena-mirador-dedicat-als-130854056.html

https://revistabaixemporda.cat/inaugurat-el-nou-mirador-paisatgistic-dedicat-als-380-bunquers-de-la-linia-pirineus-a-garriguella/

https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/829776/un-nou-mirador-dedicat-als-380-bunquers-de-la-linia-pirineus-a-garriguella-s-incorpora-a-la-xarxa-d-espais-de-memoria

***********************************************