Llocs de Catalunya

DOLMEN DE CAN MINA DELS TORRENTS

PALAFRUGELL - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
http://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/

Coordenades: https://tools.wmflabs.org/geohack/geohack.php?pagename=Dolmen_de_Can_Mina_dels_Torrents&language=ca&params=41.903347_N_3.190725_E_region:_type:pass_scale:_dim:

Enllaços amb informació:

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/1720 i al catàleg del Pla Especial de Protecció d'Intervenció en el patrimoni històric:

Cronologies:

Neolític Mig-Recent / Neolític Mig-Recent ( -3500 / -2500 )

Calcolític / Calcolític ( -2200 / -1800 )

Tipus de jaciment:

Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu dolmen

Descripció:

El jaciment arqueològic del dolmen de Can Mina dels Torrents està situat en el terme municipal de Palafrugell (Baix Empordà). El dolmen es troba en el vessant nord-est del Puig de Raigs, en terrenys del mas de Can Mina dels Torrents. Jaciment assentat sobre un terreny granític i en boscos de pins. A la vora, del jaciment es troben diversos camps de conreu. Es tracta d'un dolmen de cambra poligonal, sense corredor. La roca natural està rebaixada artificialment, de forma irregular a l'interior de la cambra. La longitud màxima a l'interior és de 2,10 m, i l'amplada màxima interior és d'1,60 m d'amplada. Actualment, té tres pedres laterals i una altra de tombada. La coberta és d'una sola peça i tapa tota la cambra, medeix 1,80 m en direcció Nord-Sud i 1,60 m en direcció Est-Oest. No existeix túmul ni cromlech. Cal suposar que foren destruïts pel conreu de l'antiga vinya que ocupava aquesta superfície. El dolmen havia estat utilitzat com a barraca, malgrat tot s'hi troben fragments de ceràmica dolmènica en una escletxa de la roca natural situada prop del dolmen. A uns 100 m del megàlit, a l'extrem de llevant d'un camp conreat, hi ha dos grans afloraments de granit, un dels quals té una petita cavitat natural i l'altre un abric més petit. Al terreny proper s'hi recolliren una plaqueta i un fragment d'una altra peça de pissarra treballada, i un tros de destral lítica polida. Entorn del dolmen s'hi troba superficialment ceràmica romana: fragments escassos i molt rodats d'àmfora, dòlia i terrissa a torn comuna. També n'aparegué a l'interior del dolmen. En l'any 1964, es va dur a terme una intervenció arqueològica en els voltants del dolmen i en l'interior. Poc temps després de la realització d'aquesta intervenció, el dolmen va ser enderrocat i no va ser fins a l'any 1968 quan va ser restaurat i consolidat. En l'any 1970 es va dur a terme una prospecció superficial vora els afloraments de roca propers al dolmen. En l'any 2004 es va dur a terme una prospecció i documentació de diversos sepulcres megalítics: Carena Jonquet-Vidal, Clot de la Tina, Revolts de Torrent, Can Mina dels Torrents i Pedres d'en Lloveres.

Notícies històriques:

El dolmen, descobert per el Sr. Cama i força conegut com a tal popularment a la rodalia, no fou publicat fins que el visità Lluís Esteva, el 1964, qui poc després l'excavà. Unes setmanes després de ser excavat un desaprensiu el va enderrocar. Va ser restaurat i consolidat l'any 1968 sota la direcció del mateix Lluís Esteva.

*********************************************

Publicació a la Revista del Baix Empordà, article de Pau Roig Ros que diu:

Fins l’any 1954 no es van tenir les primeres notícies sobre l’existència d’un dolmen a Llafranc, prop del Puig dels Raigs. Estava situat en una antiga vinya abandonada, plena de pins i atapeïda de vegetació, i el propietari dels terrenys l’utilitzava com a barraca per guardar les eines del camp. La notícia era molt sorprenent, ja que fins aleshores la zona costanera no es considerava propícia per aquest tipus de construccions i no se n’havia localitzat cap; potser per això, l’especialista Lluís Pericot va considerar que havia de tractar-se d’un dolmen fals. Haurien de passar deu anys perquè el dolmen tornés a despertar l’interès dels palafrugellencs: Jordi Cama i Rivas, amic de Lluís Esteva i Cruañas, va aconseguir que l’arqueòleg s’interessés pel megàlit i n’organitzés l’excavació a partir del 23 de febrer de 1964.

El dolmen era conegut per Miquel Mascort i Mató, que cap a l’any 1954 en va donar notícia a Lluís Esteva i Cruañas, qui, malgrat tot, no el va visitar fins deu anys més tard, el 1964, el mateix any que el va excavar i publicar classificant-lo com un dolmen de cambra poligonal sense corredor. Esteva va constatar que la cambra, aixecada damunt d’una roca, s’havia treballat artificialment picant a la roca natural per poder guanyar alçada interior; es va construir sobre tres pedres de recolzament, amb tres pedres més petites que li fan de tancament lateral i finalment amb una gran roca plana de coberta.

Poc temps després, però, va ser enderrocat per la família d’un mas veí, deixant dempeus només la llosa de la capçalera; el mateix Esteva i Cruañas, amb la col·laboració de Joan Badia Homs i de l’Ajuntament de Palafrugell, el va restaurar el 1968. Es tracta d’un probable sepulcre de corredor de cambra subcircular, aprofundida artificialment, fet de lloses de granit. No es pot assegurar l’existència d’un túmul artificial de tendència circular, malgrat alguns pocs vestigis que podien complir aquesta funció, ni tampoc d’un cromlec, suposadament destruït pel conreu de l’antiga vinya. Segons l’última prospecció realitzada per Josep Oriol Font Cot el juny de l’any 2004, les dimensions màximes de la cambra són: 1,80 m de longitud, 1,60 m d’amplària en l’inici i 1,20 m al fons de la cambra i 1 m d’altura (1). La llosa de la coberta, amb un gruix entre 25 i 60 cm, té unes dimensions de 1’80 m en la direcció nord-sud i de 1’60 m en la direcció est-oest. La seva entrada és orientada al sud-oest i amida interiorment 1’80 m de llarg per 1’50 d’ample, amb 0’90 m d’alçada màxima. La seva coberta presenta una cassoleta ritual semiesfèrica, similar a les que es troben en altres dolmens i menhirs de la comarca: té uns 10 cm de diàmetre per 1’5 cm de fondària. A banda de la coberta, el dolmen conserva 5 lloses de la seva cambra; ha desaparegut, al sector de ponent, prop de l’entrada, una llosa reposada per Esteva i Cruañas, i el seu possible corredor actualment no és visible. Durant la seva excavació l’arqueòleg va trobar al seus voltants 6 fragments de ceràmica de tipus dolmènic, un d’ells amb una decoració triangular poc remarcable degut a l’erosió, així com 4 fragments d’àmfores romanes. Pel tipus arquitectònic, es pot deduir que el sepulcre va ser construït vers 3.400-3.000 aC.