Seguidors

dilluns, 29 de setembre del 2025

EL TER VELL

L'ESTARTIT - TORROELLA DE MONTGRÍ - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Ja fa molt de temps que l'accès a l'observatori del Ter Vell a Griells es troba tancat per deteriorament, seria bo que es pogués restaurar i tornar a obrir.







L'antiga desembocadura del riu Ter forma un ecosistema singular i ple de vida. Entre la vegetació dels aiguamolls i les llacunes d'aigua dolça s'hi amaguen gran quantitat d'animals aquàtics i el canyissar dona refugi a molts ocells durant tot l'any.
Antigament aquesta zona era un braç del riu Ter, just abans de ser canalitzat cap a la gola. Actualment ésd un espai humit, que s'alimenta de l'aigua de la pluja i del regadiu de la plana agrícola. És un ecosistema escàs, que es troba en fràgil equilibri aamb els terrenys urbanitzats que l'envolten. 


Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 


Fotja vulgar (Fulica atra)


Trist (Cisticola juncidis)


Bitó (Botaurus stellaris)


Oreneta comuna (Hirundo rustica)






















A l'inventari de zones humides de Catalunya publicat per la Generalitat de Catalunya diu:

El Ter Vell és, com el seu nom indica, una antiga desembocadura del Ter. L’espai ocupa unes 32 hectàrees de superfície i es troba a tocar de la zona urbana de l’Estartit. Es tracta d'una zona humida formada per un conjunt d'aiguamolls i de llacunes d'aigua dolça alimentades per l'excedent de regadiu de la plana agrícola adjacent i per les aigües de precipitació. L’espai està ocupat per un dens canyissar, balcars i jonqueres, amb algun retall de vegetació halòfila i algun peu aïllat de tamariu. Les zones d’aigües lliures ocupen any rere any una menor extensió ja que el mateix canyissar va ocupant tota la llacuna. Aquest procés està afavorit pel notable grau d’eutrofització que pressenten les aigües que arriben a la zona. A la zona de la platja s’hi troben també dunes mòbils secundàries (dunes blanques) amb Ammophila arenaria (hàbitat d’interès comunitari, codi 2120) i dunes estabilitzades amb comunitats de Crucianellion maritimae (hàbitat d’ interès comunitari, codi 2210). Pel que fa als hàbitats d’interès comunitari, a més dels abans mencionats, es troben a l’espai llacunes costaneres (hàbitat prioritari, codi 1150), prats i jonqueres halòfils mediterranis (Juncetalia maritimi) (codi 1410), matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae)(codi 1420), basses i tolls temporers mediterranis (codi 3170) i jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion (codi 6420). La zona és un punt important d’hivernada d’ocells, sobretot anàtides i ardeides. Es coneixen intents de nidificació d’ espècies com l’arpella (Circus aeruginosus), el bitó (Botaurus stellaris) o l’agró roig (Ardea purpurea). Durant la segona meitat del segle XX, el Ter Vell ha experimentat una transformació molt important relacionada amb la intervenció i els usos de l'home a la zona. L'abocament d'aigües residuals i l'entrada dels excedents de rec provinents de la plana agrícola adjacent, van comportar el rebliment i l'eutrofització del sistema a causa dels aports de sediments i de nutrients. Alhora, es va capgirar el règim hídric de les llacunes, que van passar dels eixuts estivals propis del clima mediterrani a una elevada i irregular inundació en aquest període a causa de les aportacions agrícoles. A més dels problemes relacionats de l'eutròfia, aquests canvis van afavorir el desenvolupament de la vegetació helofítica ja mencionat anteriorment. El turisme i la urbanització de tot el sector són dos dels principals impactes sobre el Ter Vell. Tanmateix, existeix un projecte Life-natura, cofinançat per l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i la Unió Europea, i amb la col·laboració tècnica de la Universitat de Girona, per a reordenar el Ter Vell i les llacunes de la Platera. El projecte pretén realitzar un seguit d’ actuacions per a la recuperació i conservació dels sistemes costaners. Entre les actuacions ja realitzades destaca la construcció d’un sistema artificial d’aiguamolls per depurar l’aigua dolça que alimenta la llacuna i reduir la càrrega de nutrients que entren a Ter Vell. Aquests aiguamolls s’han ubicat en uns terrenys situats a l’entrada de la llacuna i presenten la capacitat de reduir el 95 % dels sòlids en suspensió i el 65 % de la càrrega de nitrogen i fòsfor que arriba a la llacuna. També s’han eliminat una part del sediment acumulat durant els anys anteriors realitzant un dragatge en aquells punts on la matèria orgànica s’havia acumulat en excés en el sediment. Alhora amb aquesta actuació s’ha aconseguit augmentar la superfície d’aigua lliure per tal d’afavorir un increment de la presència d’aus aquàtiques. Per últim, per tal de regenerar el sistema de dunes en aquelles zones de Ter Vell i la Pletera actualment degradades, s’han instal·lat sistemes artificials per facilitar la retenció de sorres. La zona humida del Ter vell disposa actualment d’un itinerari de visita i dos observatoris.

****************************************

Enllaços amb informació:

https://emdlestartit.cat/regeneracio-ter-vell-incendi/

https://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/ca/espais-natura/aiguamolls-del-ter-vell

https://visitestartit.com/cat/itinerari/el-ter-vell/

****************************************


















 

dimarts, 23 de setembre del 2025

CA N'ALMEDA

Carrer Reverend Xavier Garcia, 8-10

CASSÀ DE LA SELVA - EL GIRONÈS 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/












************************************************

Al catàlesg del patrimoni arquitectònic publica per l'Ajuntament de Cassà de la Selva diu:

Època: segle XIX

Descripció:

Casal urbà de planta rectangular i amb la façana principal estructurada amb eixos verticals de composició. Es desenvolupa en planta baixa i dues plantes pis. La façana del carrer Xavier Garcia presenta obertures d’estructura vertical  i és acabada amb arrebossat i un sòcol inferior de pedra. Totes les obertures son emmarcades amb carreus bisellats. Els balcons són de llosana de pedra emmotllurada, i presenten baranes de ferro forjat. Una senzilla cornisa remata l'edifici. A la façana posterior hi ha adossat un pont que travessa el carrer, si bé arquitectònicament no presenta gran interès constitueix una fita urbana prou important. De l'interior cal destacar l'estructura funcional i els acabats interiors de les estances del primer pis, Una escala de pedra en el pati interior dona accés a la planta noble.

************************************************

Altre enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/51015

************************************************








divendres, 19 de setembre del 2025

CAN PINYOL - CAN MIQUEL IBERN 

Carrer Vall, 45

CANET DE MAR - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/





***********************************************

Enllaços amb informació:


Època: inici segle XX

Descripció:

Edifici gran, casa d'indià, fou reformada posteriorment afectant la façana i afegint la torre i la tribuna. Té planta baixa i tres pisos. Al primer, hi ha una gran balconada i, a un costat, la tribuna introduïda més tard. Al segon pis n'hi ha finestres-balcons. Al tercer pis les finestres són petites. L'edifici està rematat amb una balustrada i la torre al terrat. L'edifici ha patit transformacions, la balustrada ha estat substituïda per una barana. El balcó corregut amb balustres, també ha estat substituït per una barana i actualment al lloc de la tribuna ara hi ha un balcó.


***********************************************



 



ESCULTURA COLUMNA AIGÜES DE LA VIDA

Carrer Ample, 37

CANET DE MAR - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/





********************************************

Enllaços amb informació:


Inauguració: Dècada de 1990

Materials: Formigó, ceràmica
Dimensions: 500 x 80 x 80 cm

Inscripció: COLUMNA / "AIGÜES DE LA VIDA" / OBRA DE L'ARQUITECTE MODERNISTA / RAFEL MASÓ / (1880-1935)

Descripció: Columna de ceràmica cuïta negre, feta en diferents peces, amb un gravat superficial en forma helicoïdal, i realitzada a partir dels esbossos de l’arquitecte Rafael Masó i Valentí.
La columna està situada sobre una peanya de formigó per donar-li singularitat, millor visió i més esveltesa. A la peanya de formigó hi ha la inscripció.

Comentari: En la dècada de 1990 l’Ajuntament de Canet, sota el mandat de l’alcalde Josep Rovira i Fors, adquirí un exemplar de la columna i el traslladà a Canet de Mar, donada la vinculació de Rafael Masó amb aquesta població, ja que hi realitzà diferents edificis i elements de mobiliari públic. Així doncs, aquesta obra es converteix en un homenatge a dit arquitecte.

********************************************