ERMITA DE SANT QUINTÍ D'EN BAS
JOANETES - LA VALL D'EN BAS - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
L’església
L’església de Sant Quintí d’en Bas és formada per una nau
rectangular, molt ampla, capçada a llevant per un absis de planta rectangular,
cobert amb volta de canó, el qual s’obre directament a la nau.
D’època romànica només es conserva la part corresponent a
l’absis, mentre que la nau sembla respondre a una reforma total de la nau
original, de la qual es conserva la façana de llevant i les cantonades amb els
murs de tramuntana i de migjorn, els quals presenten uns signes evidents
d’haver estat sobrealçats en diferents campanyes constructives.
La porta del temple s’obre a la façana de ponent, la qual
és coronada per un campanar d’espadanya, d’un sol ull, i de proporcions
reduïdes.
A la part original s’obrien dues finestres de doble
esqueixada, una a la façana de llevant i l’altra a la de migjorn. L’aparell
d’aquesta part, molt diferent del de la nau, ha estat fet amb carreus
perfectament tallats i polits, disposats en filades molt uniformes i regulars.
La forma absidal i la tècnica constructiva permeten de
situarne la construcció dins el segle XIII, al moment en què els absis
semicirculars començaren a desaparèixer i foren substituïts per absis
rectangulars arcaïtzants, com aquest en concret o el de Sant Corneli de
Ribelles, o naus sense absis, com la de Santa Maria de Llongarriu, o Sant
Miquel d’Avellanacorba, per esmentar només les esglésies garrotxines.
Aquest temple sofrí diverses modificacions al segle
XVIII. Una de les més importants fou l’ampliació de la seva estructura inicial
per la banda de ponent amb un cos d’edifici que doblà la seva llargària. A
llevant l’antiga fàbrica romànica havia estat utilitzada com a sagristia fins
que les obres de restauració dutes a terme l’any 1980 la suprimiren i
destinaren tota la construcció al culte; així mateix, durant aquestes obres
foren posats al descobert els vells carreus romànics de l’interior del temple.
Orfebreria
Al Museu Comarcal de la Garrotxa, amb el número
d’inventari 1 721, es conserven unes canadelles de coure procedents de
l’església de Sant Quintí d’en Bas, que fan aproximadament 16 × 11 cm.
Aquestes peces tenen una forma semblant a la de l’àmfora,
amb el cos ample i arrodonit i el coll estret. Només una conserva la nansa. Són
fetes de coure gravat i decorades en dues cares amb un cercle dins el qual hi
ha la figura d’un àngel amb les ales esteses i dempeus. La resta de la
superfície és ornamentada amb motius geomètrics i vegetals a base de palmetes
seguint la tècnica del vermiculat. Aquesta tècnica s’aplica amb molta
freqüència en peces d’esmalt atribuïdes als tallers llemosins. Segons Madeleine
Gauthier (Los esmaltes meridionales en la Exposición Internacional de arte
románico en Barcelona y Santiago de Compostela, “Goya”, núm. 48, maig-juny
1962, pàgs. 400-407), la utilització del vermiculat esdevé una constant dels
tallers llemosins a partir del darrer terç del segle XII.
Aquestes canadelles es conserven en un estat força
fragmentari i el metall és molt degradat.
Al Museu Episcopal de Vic es conserva un altre joc de
canadelles (canadelles de l’abat Desbac, núm. inv. 870-871), fetes de peltre.
Aquestes, però, tenen la forma de setrill.
És a la darreria del segle X, concretament l’any 998, que
trobem una de les primeres referències documentals a l’església de Sant Quintí;
consta que aquest any el papa Gregori V expedí una butlla de confirmació de
béns a favor del monestir de Sant Genís i Sant Miquel de Besalú, anomenat
posteriorment de Santa Maria, on és esmentada, entre les seves possessions, “ipsam
Ecclesiam sancti Quintini cum silvis et cum omni sua pertinentia vel adjacentia”.
La cessió d’aquesta església a l’esmentat cenobi besaluenc havia estat feta poc
temps abans dins el mateix any pel comte de Besalú, Bernat Tallaferro, el qual
li tornà a ratificar la propietat en una carta de donació datada l’any 1000;
l’esmentat comte li concedeix “Ecclesiam sancti Quintini cum ipso alode quem
habet, id est, casas et curtes, terras et vineas et boscho, pratis et pascuis
in ibidem loco vel ubique ei pertinentibus, qui est sita in Basso”.
Així doncs, el lloc i l’església de Sant Quintí
depengueren a partir del segle X del monestir de Santa Maria de Besalú, tot i
que posteriorment també formaren part, en un sentit més ampli, de la
jurisdicció territorial dels vescomtes de Bas.
Al final del segle XII, l’any 1189, és consignada una
donació feta per Guillem de Plana, prevere, en benefici d’aquesta església,
alhora que també feia prestació d’obediència a Hug, prior de Santa Maria, en
reconeixement a la senyoria que exercia sobre aquest temple; en el document,
l’esmentat prevere féu donació de la tercera part dels seus béns mobles i, a
més, expressà la voluntat d’ésser-hi sepultat. Poc temps després, l’any 1200,
un personatge anomenat Arnal de Stella cedí al cenobi de Santa Maria i a l’església
de Sant Quintí d’en Bas tots els drets que tenia per donació de Ramon de Milany
sobre les Coromines properes a l’esmentada església, i els lliurà al prior
Pere, del qual rebé a canvi deu morabatins barcelonesos.
D’altra banda, al final d’aquesta centúria i dins la
relació d’esglésies que contribuïen amb el delme al sosteniment de les croades,
figura els anys 1279 i 1280 l’“ecclesia de sancti Quintini”.
Ja al segle XIV, el 1323, el prior de Santa Maria Rostany
Gaudissardi concedí a Ramon de Mercadal, clergue tonsurat, el benefici i
l’església de Sant Quintí, a la vegada que aquest prometia obediència a
l’esmentat prior.
Al llarg de la catorzena centúria hi ha diverses
escriptures per les quals alguns moradors de la parròquia de Sant Quintí d’en
Bas es reconeixen homes propis dels priors de la col·legiata de Santa Maria. En
aquest sentit és constatat, per exemple, que l’any 1338, Guillem i el seu fill,
d’aquesta parròquia, juntament amb d’altres habitants de parròquies veïnes
feren reconeixement al prior Gaucelm d’ésser-li homes propis i solius.
Una última notícia corresponent a l’actuació dels priors
de Santa Maria com a senyors jurisdiccionals d’aquesta parròquia data de l’any
1370, en què el prior Guillem concedí a Pere de Pirario, clergue de Sant
Privat, l’església de Sant Quintí a títol vitalici, i jurà sobre els quatre
evangelis fidelitat i obediència. D’altra banda, al final del segle XIV l’“Ecclesia
parrochialis sancti Quintini de Basso” apareix esmentada en els nomenclàtors de
la diòcesi de Girona. Tanmateix l’església de Sant Quintí perdé la categoria de
parròquia al segle XVIII, i actualment és sufragània de la de Sant Romà de
Joanetes.
*************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10711
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/02/esglesia-de-sant-quinti-sant-esteve-den.html
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/530_SQuintiBas/SQuintiBas.htm
https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3492/
*************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada