MONUMENTS A LA FAMÍLIA PAGESA i A FRANCESC DE VERNTALLAT
ELS HOSTALETS D'EN BAS - LA VALL D'EN BAS - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
MONUMENT A LA FAMÍLIA PAGESA
El monument a la família pagesa es troba emplaçat a la
carretera d'Olot a Vic i la d'Hostalets. El grup escultòric representa un
matrimoni pagès amb el seu fill i al costat una al·legoria agrícola. És una
obra original de l'escultor Modest Fluvià i data de 1972.
MONUMENT A FRANCESC DE VERNTALLAT
Monument dedicat a Francesc de Verntallat obra de Rosa Serra. Es va inaugurar el maig de 1999, té
7,5 m d'alçada i es va realitzar amb pedra de pòrtland. Consta d'una base
el·líptica en la que hi figuren a part de la inscripció commemorativa, els
símbols de pagès, polític i guerrer; elements bàsics en la trajectòria de la
vida del cabdill remença.
Sobre aquesta base s'enlairen dues columnes de
6 metres d'alt com a referència a la fermesa del seu procedir, unides per
una zona horitzontal on hi ha un retrat imaginari de Francesc Verntallat, junt
amb els escuts d'armes que posseïa.
**********************************************
FRANCESC DE VERNTALLAT
Francesc de Verntallat (Sant Privat d’en Bas,
entre 1426 i 1428 – Sant Feliu de Pallerols, entre 1498 i
1499) fou un noble català que va participar en la Guerra dels remences.
Membre de la baixa noblesa, Francesc de Verntallat o de Puigpardines era un home senzill que vivia del seu propi llaurar i cavar. El febrer de 1446 es va casar amb Joana Noguer, una pagesa de remença de Batet de la Serra i es traslladà a viure al Mas Noguer, de la Baronia de Santa Pau. Formava part del Braç Reial dels cavallers, generosos i homes de paratge del Principat de Catalunya, més endavant coneguts com a gentilhomes de Catalunya.
Primera guerra remença
Quan va esclatar la Guerra civil catalana, entre
la Generalitat i Joan el Gran, la baixa noblesa es va posar del costat del
rei, qui va aprofitar el contacte que hi havia entre la pagesia remença i els
gentilhomes per apropar a la seva causa el conjunt dels pagesos.
Francesc de Verntallat va organitzar un petit exèrcit de
pagesos a les zones pirinenques que va assaltar el Castell de Bestracà, on
el senyor retenia un remença que no volia o no podia pagar. Més tard, va
assetjar el Castell de Castellfollit per una causa similar. Durant
el setge de Girona va ser cridat per la reina Joana Enríquez per
a ajudar-la en la defensa de la ciutat, on ella i l'Infant Ferran eren
retinguts, però la seva columna fou rebutjada. Agraïda per l'actuació dels
remences, la reina li va donar el títol de Capità Reial. A partir d'aquell
moment, els seus homes plenament identificats amb ell, van començar a ésser
coneguts com a Verntallats.
Verntallat i el seu exèrcit van ocupar Olot,
Castellfollit de la Roca, Banyoles i els castells de la muntanya i van
lluitar en inferioritat numèrica contra els diferents caps de les forces de la
Generalitat: Hug Roger III de Pallars, Enric IV de Castella,
Pere de Portugal i Joan de Lorena.
La guerra tingué alts i baixos fins que finalment
el 28 d’octubre del 1472, les tropes de Joan II entraren a Barcelona,
on se signà la Capitulació de Pedralbes, per la qual Catalunya conservava
els seus furs i privilegis.
Les tropes remences estaven organitzades en capitanies i subcapitanies i així, de cada tres pagesos, dos conreaven la terra del tercer, el qual era mobilitzat. Aquest sistema de reclutament va perdurar en les diferents forces guerrilleres que va haver-hi al país.
Segona guerra remença
El 1484 va esclatar la Segona Guerra Remença,
dirigida pel seu antic lloctinent, Pere Joan Sala, però Verntallat se'n va
mantenir al marge. Després de la derrota de Sala, els senyors es veien com a
guanyadors de la guerra i estaven disposats a mantenir i fins i tot a accentuar
els mals usos, però Verntallat mantenia en el seu poder els castells de la
muntanya i les seves forces.
El comte de Tendilla, destinat pel rei a acabar la
guerra, va buscar a Verntallat com a representant dels pagesos per a arribar a
l'acord de la Sentència de Guadalupe. Un cop aconseguides les
principals reivindicacions remences, Verntallat va romandre un temps a la cort
dels Reis Catòlics fins que va tornar al seu Castell de Sant
Feliu de Pallerols on va morir a finals de segle XV.
**********************************************
Enllaços amb informació:
https://vallbas.cat/turisme/els-pobles-2/els-hostalets/
https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3493/
https://patrimoni.garrotxa.cat/puntos-de-interes/escultures-de-la-vall-den-bas/
**********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada