RUTA CASSÀ DE LA SELVA SOTA LES BOMBES
CASSÀ DE LA SELVA - EL GIRONÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Plaça Petita, 10
Ens trobem a la Plaça Petita. Es tracta de l'antic
centre neuràlgic del poble de Cassà durant l'època medieval. Durant segles va
tenir una gran activitat comercial i lúdica. Tota la plaça estava envoltada per
botigues i en el seu espai central s'hi realitzava el mercat setmanal. En
aquest indret també es localitzava l'antic hospital de pobres (segle XVI) i era
el lloc on s'escollien els jurats de la Universitat de Cassà (precedent del
govern local) per mitjà de rodolins, un curiós procés de selecció que es troba
perfectament descrit en un privilegi reial del segle XVI i que era llegit abans
de començar la cerimònia a viva veu al mig de la plaça pública de la vila.
Durant el bombardeig del dia 29 de gener de 1939 una bomba va caure sobre ca
l'Avellaneda (actual casa amb el número 10) i va provocar el seu
ensorrament. L'àvia d'aquesta casa va quedar enterrada sota les ruïnes. Gràcies
a la ràpida actuació dels veïns i de les autoritats locals la varen poder
treure i rescatar amb vida.
L'ona expansiva d'aquesta bomba també va afectar la casa que hi havia al seu
costat, coneguda amb el nom de can Cunillera (núm. 1-2). Tota la seva
façana es va ensorrar, tant la que dona al carrer Mesures com la que dona
al carrer Ocata.
Després de passar pel costat de l'edifici porxat del
segle XVIII on hi havia situades les antigues mesures públiques de Cassà i
que havien estat concedides per un privilegi reial d'època medieval, hem
arribat a la Plaça Jacint Verdaguer.
Antigament en aquesta plaça s'hi realitzava el mercat de les Verdures. Per
aquest motiu no és estrany que fos coneguda com a Plaça dels Hortalans.
Durant la Guerra Civil una bomba va caure al mig d'aquesta plaça. Una de
les cases més afectades va ser l'actual can Quirze (núm. 6-8), casa
que durant molts anys va ser uns dels bars-restaurants més coneguts i populars
del poble. A causa d'aquesta explosió, gran part de la seva façana va caure i
també es varen produir danys tant a la coberta com en la seva estructura interna
(envans, vidres, pintura, elements de fusta).
Les cases del voltant de la plaça també es varen veure afectades per l'ona
expansiva d'aquesta bomba. En concret es varen produir danys en les cases
número 9, 10, 12 i 14 i també la casa número 2 del carrer de Girona. Totes
elles varen patir danys de menor consideració.
També val la pena comentar que a causa d'aquesta explosió encara són visibles
tot un seguit de forats o impactes de metralla a la façana o paret principal
del garatge que hi ha situat just al davant de can Quirze.
Ara, hem de continuar el nostre recorregut cap al carrer del Molí, passant per
davant de can Serra, un bonic casal modernista d'inicis del segle XX, propietat
d'una de les famílies sureres més importants del poble.
El carrer del Molí va ser una de les zones més castigades
per aquest bombardeig. Creiem que hi varen caure un mínim de 4 bombes
al llarg del seu recorregut. Una primera bomba va caure sobre la casa que
tenim davant nostre (núm. 48). L'any 1939 en aquest punt hi havia construïdes 4
cases. Tres d'ells eren habitatges de planta baixa i pis i l'altra era un
magatzem. L'explosió d'aquesta bomba va provocar la destrucció total de
tots aquests immobles i danys de menor consideració a les altres cases que
hi havia al seu voltant (actuals núm. 44, 52 i 54).
L'edifici que tenim al davant (núm. 56) era la seu de l'antic
molí o Sindicat Agrícola de Cassà. Aquest gran edifici, actualment en desús i
que dóna nom al carrer on ens trobem situats, era el lloc on els pagesos del
poble portaven a moldre els cereals que havien cultivat per tal de fer-ne
farina.
Durant aquest bombardeig una bomba va caure sobre aquest edifici, afectant
sobretot la casa on vivia el moliner i la seva família. El pis i el sostre
d'aquest habitatge varen quedar totalment destruïts al igual que la seva
estructura interna.
A causa d'aquesta explosió també es va produir una víctima mortal. Es tracta de
la filla petita d'aquesta família, la Concepció Riera Valentí, una nena de 14
anys que va morir quan va sortir espantada de casa.
També val la pena comentar que segons un testimoni oral, que era un nen quan es
varen produir aquests fets, després de la Guerra Civil es varen trobar
dues bombes que no havien explotat en aquest punt.
Una altre bomba va caure sobre les primeres cases
del carrer Avall. En concret va afectar els núm. 48, 50 i 52 i va provocar
danys de diversa consideració (cobertes, envans, vidres...). L'ona expansiva
d'aquesta bomba també va afectar les cases que hi havia al seu voltant,
com per exemple la casa que fa cantonada amb el carrer del Molí (núm.
59).
L'any 1939 en aquest solar, actualment buit, hi havia una
casa que va resultar greument afectada pels efectes d'una bomba que va caure al
seu damunt. A causa d'aquest bombardeig aquesta casa es va ensorrar i mai
més es va tornar a reconstruir.
En aquest punt on ara ens trobem situats no hi va caure
cap bomba de forma directa sinó que aquesta va caure en una zona plena d’horts
que hi havia en l’espai comprés entre les cases que donen al carrer del Molí i
les que ho fan cap a la carretera Provincial. Tot i que aquesta bomba no va
destruir cap edifici, la seva ona expansiva si que va fer estralls en les cases
que hi havia al seu voltant (núm. 138, 140, 149 de la carretera Provincial i 80
i 82 del carrer del Molí).
Segons el testimoni d’alguns veïns d’aquesta zona, anys enrere encara es podien
veure els forats o impactes de metralla que havia provocat aquesta bomba en les
façanes de les cases que hi ha a la carretera Provincial (per exemple la casa
núm. 140). Degut a diverses obres i remodelacions posteriors, aquests forats
actualment ja no són visibles.
La carretera Provincial va ser la zona més afectada per
aquest bombardeig. Al llarg del seu recorregut hi varen caure un mínim de 6
bombes.
Una d’aquestes bombes va caure al mig de la carretera en el punt on ens trobem
actualment.
La seva explosió va afectar de ple la casa núm. 102, on es va enfonsar tota la
façana principal. Val la pena comentar que després de la guerra aquesta
casa no es va acollir a les indemnitzacions que donaven les autoritats
franquistes per tal de poder reconstruir les cases. Aquesta casa va restar
malmesa i deshabitada durant molts anys, fins que va ser comprada i
reconstruïda pels actuals propietaris a mitjans dels anys 60.
L’explosió també va afectar les cases del voltant (núm. 100, 104, 106 i 111).
De fet si ens fixem bé en la barana del balcó de la casa que té el núm. 100
encara es pot veure com està trencada degut als efectes de la metralla.
Uns metres més avall, aquesta mateixa bomba va provocar la mort d’un matrimoni
que vivia a l’actual casa, que correspon al núm. 110. Es tractava de Josep
Sureda Casanovas de 47 anys i la Victòria Cassà Mestres de 47 anys, els quals
no tenien fills.
Segons testimonis orals aquesta bomba va provocar diverses ferides a un soldat
republicà que caminava per la vorera esquerra d’aquest carrer en direcció a
Girona en el moment de la explosió.
L’any 1939 el carrer Barceloneta es trobava situat just a
les afores del poble. A partir d’aquí pràcticament només hi havia camps de
conreu, i més enllà zones boscoses que cobrien els primers turons o contraforts
del massís de les Gavarres.
Durant aquest bombardeig una bomba va caure sobre les primeres cases d’aquest
carrer. Segons la documentació consultada les cases més afectades foren els
núm. 2, 4, 6 i 8. Es tractava d’un conjunt de 4 habitatges formats per planta
baixa i pis. Dos d'aquests edificis varen quedar totalment destruïts i
dos més varen resultar molt danyats o afectats. Un d’aquests edificis no es va
poder reconstruir i es va haver d’enderrocar poc temps després de finalitzar la
Guerra Civil. L'ona expansiva d'aquesta bomba també va afectar les cases núm.
10 i 12 d’aquest mateix carrer, però varen causar danys menys importants.
Antigament en aquest solar actualment buit (núm. 6) hi havia construït un petit xalet conegut popularment com a Xalet d’en Vaca. Durant aquest bombardeig una bomba va caure en aquest espai, i va causar danys materials per valor de 3.000 ptes. segons l’expedient de la “Relación del valor de las fincas deterioradas o destruidas por efectos de guerra” que es pot consultar a l’Arxiu Municipal de Cassà.
L’any 1939 aquesta zona estava plena de camps de conreu,
situats a banda i banda d’un torrent que baixava des de la zona de can Prats
cap a la riera Seca o la Riera del Castell. Riera que actualment es troba
canalitzada i soterrada.
Com que aquesta zona no estava urbanitzada en aquell moment els danys materials
varen ser molt escassos. Solament la masia de can Prats, situada a uns 80
metres al nord-est es va veure una mica afectada per l’ona expansiva d’aquesta
bomba.
Estudiada la documentació consultada tant a l’arxiu de Cassà, Relación del valor de las fincas deterioradas o destruidas por efectos de guerra, com a l’arxiu Històric de Girona, Expedientes de Regiones devastadas, hem pogut comprovar com una casa que estava construïda en aquest punt i que estava formada per planta baixa, pis i golfes, va resultar lleument afectada per l’explosió d’una bomba. Per sort els danys que va sofrir aquesta casa van ser de poca consideració (coberta, envans, pintura, vidres...). No hem pogut trobar més informació al respecte i no sabem el lloc exacte on va caure aquesta bomba ni els altres danys que va provocar a les cases que hi havia al seu voltant.
Com a conseqüència d’aquesta explosió varen morir dues
persones que vivien a la casa núm. 67. Es tractava d’una mare i una filla
anomenades Rosa Torras Gispert, de 58 anys i Dolors Salvador Torras, de 27
anys.
L’ona expansiva d’aquesta bomba també va afectar les cases que hi havia a
l’altre costat de la carretera Provincial. En concret varen resultar malmeses
les cases núm. 64 i núm. 62.
Una altra bomba va caure en aquest punt i va afectar les
cases núm. 46, 48 i 52. Aquestes eren construccions senzilles amb una tipologia
similar: planta baixa, pis i golfes.
L'ona expansiva d'aquesta bomba també va comprometre les cases de l’altre
costat de la carretera i va provocar la mort d’una persona: Lluïsa Xiberta
Carbó de 58 anys que vivia a l’actual núm. 61 i que va morir quan per desgràcia
va obrir la porta de casa seva durant aquest bombardeig.
Les bombes més grans són de 250 kg i les més petites de 100kg són com les que
varen caure sobre Cassà.
Una altra bomba va caure sobre el núm. 42, on antigament
hi havia dues cases. La casa que estava situada més a la dreta (direcció
Llagostera) i que estava formada per planta baixa, pis i per diversos cossos
annexos a la part posterior, va resultar totalment destruïda. En ella també hi
va morir una dona: Caterina Payret Suñer, de 57 anys.
Les cases que hi havia al seu voltant també es varen veure força
afectades com les núm. 44 i 40).
A l’actual garatge Gruart en el número 38, en aquell
moment hi havia dos immobles. El que estava situat més a llevant és on va morir
una dona: Maria Canals Roig de 52 anys.
A l’habitatge del costat de ponent segons la documentació localitzada a l’Arxiu
Històric de Girona es varen produir danys a la coberta, la paret mitgera i es
varen trencar els vidres per un valor total de 2935 ptes.
L’ona expansiva d’aquesta bomba també va arribar a l’altre costat de la
carretera i va afectar la casa de Can Geronès (actual número 47).
Finalment també val la pena comentar que l’interessant immoble que fa cantonada
entre la carretera Provincial i el carrer Martí Dausà (actual fàbrica de Can
Rich) va ser durant molts anys (1912-1934) la seu del Colegio Politécnico
Cassanense, conegut popularment com a l’Escola Vilaret. A causa de la seva
proximitat amb les cases que acabem de descriure aquest immoble també es va
veure afectat pels efectes d’aquest bombardeig.
Tot i que en aquest punt no hi va caure una bomba de
forma directa, la casa de can Trinxeria i molt possiblement les altres cases
situades al voltant de la plaça de la Coma si que es varen veure afectades per
les bombes que varen caure al llarg de la carretera Provincial.
Val la pena recordar que aquesta casa fou confiscada per les autoritats
republicanes durant la Guerra Civil i que en el seu interior s’hi va instal·lar
la seu del comandament del camp d'aviació republicà de la Torremansa que va
funcionar entre els anys 1938 i 1939.
Uns dels pilots que va viure a Can Trinxera durant els últims dies de la Guerra
Civil va ser el capità Juan Lario Sànchez. En el seu llibre titulat
"Habla un aviador de la República", publicat per l’editorial Gregorio
del Toro, l’any 1973, ens relata les esfereïdores vivències que va viure durant
aquest terrible bombardeig. A continuació en reproduïm un fragment:
“Ya comenzaban a oírse los agudos silbidos de las bombas en libre caída cuando me encontré solo... por breves instantes, porque imitando a mi gente me lancé en felinos saltos hacia un cercano portalón tumbándome allí mismo. El seco restallar de un reguero de bombas hizo estremecer el pavimento dando la impresión que me separaba del suelo unos cuantos centímetros. Seguidamente se dejaron oír los característicos ruidos de cristales rotos y el rápido derrumbe de muros y vigas de madera. La metralla y ladrillos proyectados barrían el espacio estrellándose contra las edificaciones que se mantenían en pie afectados por amplias quebraduras. (....) Los gritos de los vivos eran más desgarradores que el de los propios afectados y hacia los lugares donde procedían nos dirigimos con ánimos de evacuar a los más graves. (...) Envueltos en mantas o sábanas, en ellos metimos a tantos heridos como fue posible dejando una estrecha plaza para el chofer. !Y ahora hacia los hospitales de Gerona, procurando regresar rápidamente! (…) Ya sin prisa alguna comenzamos a examinar las consecuencias del bombardeo. Verdaderamente el espectáculo era impresionante. El reguero de bombas arrojadas no tenía un trazo largo. En total soltaron cuatro, quizás de 200-300 kilogramos, porque a juzgar por las destrucciones causadas no correspondían a las potentísimas bombas de 500 kilogramos, normalmente utilizadas por los HE-111 (….) Entre los espacios de las explosiones mediaban unos cincuenta metros, particularidad que sirvió (con muncha suerte) para que nuestra residencia se salvara de ser derruida, aunque si bastante afectada por la metralla y las ondas de expansión que resquebrajaron los muros y desmantelaron puertas, ventanas y tejado. El mobiliario del interior quedó revuelto y semidestrozado. Una opaca armadura de hierro que adornaba el salón rodó por el suelo quedando desarticulada y maltrecha (…).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada