CASTELL DE QUERMANÇÓ
VILAJUÏGA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
X – XV – XIX
Dates:
1808-1814
Descripció:
Situat en un turó encinglerat, a uns dos quilòmetres al
nord de Vilajuïga. Fortificació aïllada que ha patit diferents ampliacions i
reformes, especialment entre els segles X i XV. Al seu moment el conjunt estava
envoltat per una muralla. Es conserva part de l'antiga torre de l'Homenatge, la
torre circular exterior i algunes construccions posteriors. El conjunt estava
envoltat d'una gran muralla bastida al segle XV de planta ovalada, adaptada a
la topografia del terreny de la que encara queden restes visibles. Aquesta
disposa d'una porta a la banda nord, prop d'una torre circular que es troba
fora muralla, feta a base de pedres lligades amb morter. Presenta una base
atalussada, i tot i que li falta una gran part del seu perímetre i alçat,
encara queden restes d'uns set metres d'alçada, on es poden apreciar
espitlleres a dos nivells diferents. A uns 50 metres fora de muralles, hi ha
una altra torre de característiques idèntiques. L'interior del recinte
presenta, a la part nord, una gran estança rectangular, amb murs que encara
conserven força alçada, bastit amb pedres poc treballades i datat al segle XV.
També s'aprecia una gran espitllera i restes d'arc diafragmàtics, que
suportaven una coberta a dues vessants. La sala continua, ubicada al mig del
castell, només conserva restes del seu perímetre. Al mur de llevant d'aquest
àmbit queden vestigis d'un petit campanar de cadireta o espadanya, d'aspecte
tardà. Aquests dos àmbits s'erigeixen sobre les restes del recinte primitiu del
segle X. A la part més elevada del turó, es troba una torre de guaita i
defensa, de la mateixa època que les anteriors. Presentava dues plantes i
estava bastida amb pedres poc treballades i morter. S'aprecien diferents
intervencions posteriors, així com divisions interiors, cobertes i coronaments,
realitzades a l'inici del segle XIX. Entre la gran sala nord, la sala central i
la torre mestra, hi ha un espai delimitat per les restes de diferents murs
adossats a les parets del turó, que corresponen a l'antiga fortalesa del segle
X. Hi ha una cisterna de construcció tardana (segles XVI-XVII) coberta amb
volta de canó, i una petita estança adossada a la paret de la torre mestra. A
més a més, en aquest recinte interior, s'intueixen estructures cobertes per
reformes posteriors, que varen convertir aquesta zona en un pati interior.
Notícies històriques:
Les restes del castell han sofert durant el pas del temps
diverses ampliacions i remodelacions, des de la seva construcció vers l'alta
edat mitjana fins la edat moderna. S'ha d'esmentar que all lloc on encara avui
perdura la fortalesa, s'han detectats assentaments anteriors, com ho demostren
les restes de ceràmiques i els rastres d'un paviment d'opus testaceum d'època
romana, i també d'altres restes preromanes. Els últims treballs arqueològics
han tret a la llum les diferents fases constructives del castell, situant vers
el s. X la construcció del recinte primitiu. De la mateixa manera la primera
menció documental la trobem el 1078, en el testament de el comte Ponç, on deixa
el "castellum de Chermançó", on havia instal·lat l'arxiu diplomàtic
del comtat, als seus fills Hug i Berenguer. Posteriorment, entre els s. XI i XV
el castell fou reformat i ampliat. Entre aquestes obres destaquen la torre
circular exterior, datada arqueològicament entre els s. XIII i XIV. És aquest
període es va veure involucrat en diferents conflictes bèl·lics com el succeït
entre el Comte Ponç Hug i els comtes de Barcelona (1128-1138). El 1285 va ser
assetjat i pres pels croats de Felip l'Ardit. Tres anys més tard va ser
assaltat per les tropes franceses que en destruïren les defenses. Tot això
comportà que durant el s. XV es portessin a terme les obres d'ampliació i
remodelació més grans, bastint la torre mestra, la sala central i la gran sala
de la banda nord. D'aquesta manera la fisonomia i planta de l'antiga fortalesa
pràcticament desaparegué. Finalment, vora el s. XVII la fortificació s'abandonà
i ja consta com enrunada, encara així va ser reocupada per un curt termini,
entre 1808 i 1814, per les tropes napoleòniques. Quan fou abandonat, Suchet, el
mariscal al càrrec de les guarnicions franceses, ordena la seva voladura.
Encara que estava en un estat de runa, fou un punt de resistència republicana
durant la guerra civil, tal como ho demostren les restes de munició
documentades en les darreres excavacions. Segons l’historiador Joan Badia Homs,
el topònim del nom Quermançó vindria de Quermansiones compost per la paraula
d’origen ibèric "quer", que significa pedra i pel mot llatí
"mansione", paraula que definia uns enclavaments situats en els
principals itineraris de les vies romanes i tenien funció de llocs de parada i
d’hostal.
********************************
Enllaç amb informació del jaciment:
https://invarque.cultura.gencat.cat/card/5810
Cronologies: Medieval
Comtes de Barcelona / Modern ( 988 / 1789 )
Tipus de jaciment: Assentament militar castell
Descripció:
Per accedir al jaciment cal prendre la carretera N-260 en
direcció a Llançà. Un cop passada la cruïlla amb la carretera GI-604 (que porta
a Vilajuïga) cal seguir aproximadament un quilòmetre fins trobar un trencant a
mà dreta, indicat, que mena al castell de Quermançó. En aquest punt, cal deixar
el cotxe al vial i seguir a peu a través d'un olivar que queda a mà dreta fins
arribar al jaciment. Es tracta d'un castell medieval documentat ja a l'any 1078
en un testament de Ponç I, comte d'Empúries, als seus fills, i era el lloc on
Ponç I instal·là l'arxiu diplomàtic del comtat. Aquest castell queda àmpliament
documentat en fonts d'època medieval per diversos conflictes, amb diferents
ocupacions tardanes fins al segle XIX, en què fou ocupat per les tropes
napoleòniques. Fou objecte d'una intervenció arqueològica entre el 16 de juny i
el 15 d'agost de 2003. A partir d'aquesta intervenció es va poder establir la
primera fase del castell en el segle X, recuperant-se una bona part del recinte
original, a la part més alta del castell (ocupada posteriorment per la sala
central). Les estructures del segle X posades al descobert consistien en els
llenços nord i oest de la primera muralla. Aquesta primera edificació patí
diverses reformes puntuals fins que, al segle XV, es feu una reforma integral
que donà a la fortificació la distribució actual i seguí ocupada fins la segona
meitat del segle XVII. El castell quedà abandonat a la segona meitat del segle
XVII, i patí una reocupació al segle XIX, moment en què s'hi establí un
destacament de les tropes napoleòniques i modificà algunes de les seves
defenses. L'estat de conservació del castell és bo, malgrat tenir esfondrades
les cobertes i pisos superiors, es pot reconstruir la seva planta sense
dificultats.
********************************
Altres enllaços amb informació:
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/01/the-monumental-castle-ruin-of-quermanco.html
https://www.vilajuiga.cat/ca/castell-de-quermanco/
https://www.artmedieval.net/castell%20quermanco.htm
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3899
https://www.pedresdegirona.com/terresdegirona/alt_emporda_castell_quermanco.htm
********************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada