VIL·LA ROMANA DEL PLA DE L'HORTA
SARRIÀ DE TER - EL GIRONÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Cronologies:
Medieval Domini visigòtic / Medieval Domini
visigòtic ( 401 / 715 )
Ferro-Ibèric Antic / Ferro-Ibèric Antic ( -600 /
-550 )
Romà República / Romà República ( -150 / -100 )
Romà Baix Imperi / Romà Baix Imperi ( 450 / 476 )
Romà Segle III / Romà Segle III ( 192 / 284 )
Tipus de jaciment:
Lloc d'enterrament Incineració col·lectiu.
Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.
Lloc d'enterrament Complements monument sepulcral.
Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis
Descripció:
El jaciment de la Vil·la romana del Pla de l'Horta es
troba al nord-oest de la població de Sarrià de Ter, a la comarca del Gironès.
Les restes se situen en un paratge parcialment urbanitzat que es troba al
costat esquerre del riu Ter, al peu dels turons que tanquen el Pla de Girona i
no massa lluny de la Via Augusta. Els orígens de la vil·la cal situar-los a
mitjans del s. I aC, i la seva construcció cal relacionar-la directament amb la
fundació de Gerunda (80-70 aC), moment en què es reparteixen les terres del seu
territorium. L'edifici s'estructura al voltant d'un pati, un fals peristil (ja
que en cap moment sembla que disposi de porticats). A tramuntana i llevant
d'aquest pati troben tot un seguit d'estances, generalment grans, amb paviments
de qualitat, configurant en la fase més avançada, un conjunt de sales d'aparat
i una zona d'esbarjo. Per contra, el pati està tanca per murs cecs a l'oest i
el sud, i més enllà, trobem espais secundaris o de servei. L'edifici original,
però, corresponia més a la planta d'una casa d'atri, situat al nord del pati, i
els materials constructius eren senzills. Per tant, l'evolució de l'edifici és
evident, sobretot a partir d'època augustal, com es pot veure en la qualitat
dels materials constructius i en la sumptuositat de les decoracions. Fou
descoberta en fer-se les obres de fonamentació per a la construcció d'uns blocs
de pisos als anys 70 del segle XX, moment en què es van realitzar unes primeres
excavacions que mostraven com el jaciment gaudia una extensió notable. La
vil·la estava composta per dos cossos principals, articulats al voltant de
sengles patis, i diverses dependències annexes, algunes de les quals
pavimentades amb excel·lents mosaics. Els vestigis principals d'aquesta vil·la
es troben sota l'antic camp de futbol i d'uns blocs aixecats a la banda de
llevant. Les excavacions permeteren documentar les següents estructures: un
peristil, probablement amb una piscina, una estructura semicircular i diverses
habitacions pavimentades amb sòl de mosaic i amb les parets pintades. Els mosaics
es trobaven en molt mal estat de conservació. La decoració reproduïa temes
florals i geomètrics. Els sondeigs realitzats també van permetre establir, a
grans trets, l'evolució de la vil·la, amb un origen que coincideix amb la
fundació de Gerunda, durant el primer quart del segle I aC. En aquesta primera
fase el jaciment seria auster, amb poques restes conservades (algun mur i un
paviment d'opus signinum). A finals del segle I dC, el lloc fou remodelat,
adoptant la planta que es coneix. Els paviments continuen essent de
"signinum". En el segle III dC, i després d'un incendi que l'afectà
parcialment, es realitzaren els mosaics. Un posterior i darrer incendi produït
al segle V afectà considerablement totes les estructures, inclosos els mosaics,
i sembla que provocà l'abandonament del lloc, tot i que com es veu més endavant
hi ha inhumacions posteriors a aquesta data que deixen entreveure la
continuïtat de poblament. En aquest mateix indret, l'any 1971, en fer les
canalitzacions dels edificis del Pla de l'Horta, es descobrí una necròpolis
d'incineració a uns 20 cm per sota del paviment romà. Les urnes recuperades són
de dos tipus: d'orelletes perforades (3 urnes) i de peu alt (2 urnes). El
material conservat és el que els obrers van dispersar en uns 7 metres al
voltant de la rasa durant les obres; a més de les urnes també es va recuperar
un fragment de possible àmfora, diversos fragments de vasos fets a mà, i una
vora i un coll d'una gerra exvasada. La utilització d'urnes d'orelletes com a
recipient funerari es desenvolupà a la façana mediterrània de la península
Ibèrica entre els segles VI i II aC. Les urnes de peu alt a torn repeteixen
models a mà propis dels "camps d'urnes" del Bronze Final III. A
l'àrea indigeta ambdós tipus es van identificar entre la segona meitat del
segle VI aC fins al 375/350 aC i varen tenir el període de màxima producció en
la segona meitat del segle VI aC i principis del segle V aC. L'any 1996 es
realitzà en aquesta zona un seguiment arqueològic de les rases realitzades per
col·locar canonades del clavegueram. Aquest seguiment serví en gran manera per
definir l'espai ocupat per la vil·la romana. Sembla que el nucli principal
d'aquesta se situa a la zona ja excavada els anys 70, actualment no
urbanitzable, i sota els edificis construïts també als anys 70. Durant aquest
seguiment també es va documentar, al sud-est de la vil·la, una petita
necròpolis que sembla ser d'època baix imperial. Es recuperà una tomba in situ
en bon estat de conservació i diversos ossos i fragments de "tegulae"
al seu voltant, que devien formar part d'altres tombes malmeses en els darrers
anys per la construcció de canalitzacions i pels treballs agrícoles fets a la
zona. A la banda septentrional de la vil·la també es va recuperar part d'una
tomba, la datació de la qual no resulta gens clara (no es va poder establir si
era un enterrament simple o formava part d'una necròpolis). Cal destacar la
poca, per no dir quasi nul·la, presència de materials ceràmics d'època romana a
tota la zona. Els anys 2004, 2005 i 2006, amb motiu de la d'urbanització de la
zona, es van realitzar una sèrie d'actuacions arqueològiques que van posar al
descobert al nord de la vil·la una part important d'una necròpolis que ocupava
uns 700 m², amb dues fases clarament diferenciades: FASE 1: Correspon a 21
inhumacions de tradició romana datables entre els segles III-VI, la majoria en
caixes de tegulae, disposades al voltant d'una construcció quadrangular d'uns 5
m de costat feta de pedres lligades amb morter de calç i que s'ha interpretat
com un monument funerari turriforme, a l'interior del qual hi havia
enterraments. Quatre de les tombes contenien aixovar consistent en recipients
de ceràmica comuna oxidada. FASE 2: S'estén al llevant i al sud de la
necròpolis romana i la conformen 58 enterraments de tradició visigòtica
corresponents al segle VI, amb presència d'indumentària com ara sivelles i
fíbules típiques de la cultura germànica. El cementiri visigòtic respecta
l'espai del baix imperial. Bona part del jaciment ha estat desmuntat amb
metodologia arqueològica per procedir a la urbanització de la zona i a la
construcció dels habitatges projectats. Durant el desembre del 2007 es va
col·locar una capa de geotèxtil al damunt de cada estructura funerària, per
després cobrir-les amb terra vegetal, amb l'excepció de dues de les estructures
(enterraments 47 i 52), que van ser museïtzades i deixades a la vista com a
testimoni del jaciment el mes de febrer de 2008. Les excavacions es reprenen entre
els anys 2008-2009-2010, obrint una àrea de més de 800 m², redescobrint
pràcticament tota l'àrea excavada els anys 1970-72. Els treballs es van centrar
a ampliar el coneixement sobre l'evolució històrica de l'edifici principal de
la vil·la. També el 2010 es va portar a terme la restauració d'estructures
arqueològiques corresponent a revestiments i paviments apareguts durant les
excavacions. Entre els anys 2011 i 2014 s'engegaren una sèrie de campanyes que
van consistir en la reexcavació d'espais parcialment o totalment explorats
durant els anys 70, i en l'excavació d'altres inèdits. D'altra banda, es va
obrir el sector oriental (on es va construir totes les fonamentacions durant
aquells anys) i posteriorment es va procedir als treballs de consolidació i adequació
dels paviments, revestiments monocroms i policroms. Tots aquests treballs es
van centrar en la part central, corresponent a les estances trobades als anys
70. El juny de 2014 es va dur a terme una restauració i consolidació dels
paviments d'opus signinum de l'àmbit A4 de la vil·la romana. El paviment està
decorat amb tessel·les blanques de mida gran, organitzades en intervals de 20
centímetres formant filades. A la part externa del paviment presenta tessel·les
petites disperses. Al centre trobem un decorat de tessel·les petites negres que
formen un entramat de rombes irregulars. Aquest mosaic per la seva tipologia es
podria situar al segle I dC. Entre el 9 de desembre de 2014 i el 30 de gener de
2015 i entre el 8 i el 30 de juny es van fer diversos treballs de conservació i
restauració en diferents elements i estructures arqueològiques. S'ha actuat
sobre l'opus tessellatum dels àmbits A40 i A41, sanejant, netejant i reforçant
el paviment conservat amb morters naturals i àrids. També s'ha intervingut
sobre els murs amb revestiments policroms dels àmbits A40, A41 i A42 amb
diverses accions de sanejament, tractament de biocida, neteja i consolidació
minimitzant l'impacte visual de la restauració. Finalment, els conjunts de
dòlies dels espais A34 i A40 únicament s'han netejat, donat que la instal·lació
de la coberta provisional els ha mantingut estables. La campanya del 2014-2016
es va concentrar al nord del jaciment. El 2014 es va realitzar una rasa al
carrer Casanovas, just a tocar del jaciment per la part est i el 2015, es va
realitzar un control arqueològic per la construcció de rases de fonamentació de
quatre pilars dels quatre pilars de la coberta del jaciment. A l'àmbit 41 es va
excavar la cambra pavimentada de finals del segle II dC. Al sòl hi ha un mosaic
i justament es va obrir la part on no n'apareixia. Es van documentar dos
nivells d'opus signinum que van fer canviar la interpretació de les fases del
jaciment. L'any 2016, es van fer treballs de conservació i restauració, on es van
consolidar paviments, murs, pintures murals i un conjunt de dòlies. L'any 2017
es continua la recerca arqueològica focalitzant-se en la finalització de les
excavacions iniciades a petits àmbits situats al nord de l'edifici, la
consolidació del jaciment i les noves excavacions situades a l'extrem nord del
jaciment on es va documentar la façana septentrional de l'edifici residencial i
es va avançar en l'estudi del gran pati situat al sector. La campanya va
permetre tancar i delimitar del tot l'ala oest de l'edifici residencial,
confirmar l'existència d'un gran peristil a l'est de la zona intervinguda. El
mur aparegut ens permet plantejar la possibilitat que apareixen nous àmbits de
tipus industrials recolzats al mur de tanca. Durant les campanyes arqueològiques
dels anys 2018 i 2019 es va poder constatar una projecció de les restes
arqueològiques cap al sector oest. Els treballs es van centrar en la zona
fructuaria de la vil·la, cosa que va permetre localitzar noves estructures
relacionades amb l’àrea de les premses de vi i identificar una sèrie
d’estructures que semblen correspondre a les fases més tardanes de l'ocupació
d’aquest sector. També s’han identificat alguns dipòsits situats fora de
l’àmbit directe del torcularium conegut. Es va poder determinar que un dels
murs de la zona del torcularium, que s’havia identificat com a mur límit i
element de contenció, no faria aquesta funció, ja que es van localitzar noves
estructures que s’estenen més enllà, endinsant-se al vessant del turó. La
troballa d’un dipòsit, datat d’època augustal, ha permès confirmar la producció
de vi a la vil·la. Es va poder documentar, en un mateix àmbit, una habitació
amb una estructura amortitzada a partir del segle III dC i una canalització que
podria formar part del sistema d’alimentació d’aigua. Durant l’excavació es van
identificar el gran pati parcialment cobert de lloses al nord del jaciment i
una columna d’hipocaust formada per petits rajols quadrats que, juntament amb
el material ceràmic recollit datat d’època augustal, fan pensar en les restes
que conformarien algun tipus d’habitació calefactada relacionada amb la
producció vitivinícola. Durant els treballs, també es van fer treballs de
restauració i consolidació.
L’estat de conservació del jaciment és bo i està
museïtzat.
*********************************
Altres enllaços amb informació:
https://turismegirones.cat/punt_visita/villa-romana-del-pla-de-lhorta/
https://calaix.gencat.cat/handle/10687/230938#page=1
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pla_de_l%27Horta
*********************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada