Llocs de Catalunya

EL CASINO LLAGOSTERENC

Plaça Catalunya, 6

LLAGOSTERA - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30411

Estil: noucentisme

Època: mitjan segle XX, any 1929-1931

Autor: Josep Esteve i Corredor

Descripció:

Edifici entre mitgers situat a la plaça Catalunya, just al costat de L'Agrícola. De planta rectangular, amb planta baixa, pis i coberta composta feta de teula àrab. La façana principal, orientada a nord-est, té nou eixos de composició vertical amb una profusió d'elements de llenguatge clàssic ordenats simètricament. Entre la planta baixa i el primer pis, una línia d'imposta motllurada recorre tota la façana, tot accentuant la horitzontalitat de l'edifici. Pilastres d'estil toscà amb el fust estriat separen verticalment cadascun dels eixos vertical dels primer pis. A la part central de la planta baixa hi ha un finestral decorat amb balustrada, dues columnes, un timpà triangular i arc de mig punt. Aquesta obertura està flanquejada per dues portes rectangulars que donen accés a l'interior de l'edifici, amb dues batents i emmarcaments motllurats amb línies rectes. A banda i banda hi ha tres obertures de grans dimensions d'arc de mig punt amb marcs motllurats. Al primer pis, l'element més destacat és el gran balcó corregut situat a la part central, de formes ondulants i balustrada de pedra coronada per hídries florals. És sostingut per grans cartel·les. La finestra central està profusament decorada amb columnes jòniques que sustenten un arquitrau. A sobre s'aixeca un arc de mig punt amb un emmarcament motllurat i una mènsula a la clau de la volta. Aquesta obertura està flanquejada per dos finestrals rectangulars i, a banda i banda, tres finestres balconeres d'arc de mig punt amb balustrades corbes. Corona la façana principal una balustrada de pedra amb petits pilars de secció quadrada coronats per hídries. Al centre i presidint la façana hi ha un frontó trencat amb un rellotge, columnes jòniques adossades, volutes i palmetes decoratives. Destaca el parament de la planta baixa, estucat amb dovelles a saltacavall. A l'interior cal remarcar la gran nau central, amb columnes, i tota la decoració pròpia de les formes classicistes.

Notícies històriques:

La Societat del Casino Llagosterenc en el moment de la seva creació, l'any 1888, ocupava uns locals al carrer Sant Pere núm. 18. L'any 1891 s'adquireixen els terrenys de l'actual seu i s'hi fa un edifici que s'acaba l'any 1894. Però la puixança de l'entitat fa que aquest quedi petit. Llavors, entre 1929 i 1931, la Junta directiva encarrega a Josep Esteve que remodeli l'edifici. Tanmateix, tomba el primer projecte que li presenta l'arquitecte. Esteve el reconsiderarà amb les esmenes que se li proposen i en presentarà un altre que, aquest sí, s'aprovarà. Les obres es van pressupostar en 105.790,56 pessetes i la Junta va donar-hi el vist i plau el 16 de març de 1930. Van ser adjudicades al contractista Montseny, de Girona, que va oferir una rebaixa del 5%. De Girona també van venir els diferents artesans que van col·laborar en la decoració de l'edifici, com J. Sagrera. La nova seu social del Casino Llagosterenc es va pagar amb un emprèstit hipotecari i, durant anys, el retorn dels capitals va suposar fortes tensions per a la tresoreria de l'entitat. Josep Esteve, l'any 1954, hi va intervenir de nou amb la decoració de la sala destinada a cinema.

************************************

Publicació de la Dolors Grau al Quaderns de la Revista de Girona l'abril de 1987 que diu:

La Societat del Casino Llagosterenc, des de la seva fundació, el 19 d'octubre de 1888, ha omplert bona part de la vida recreativa de la població. La seva intenció en el moment de la seva creació era aconseguir una societat eminentment interclassista, però no se'n va sortir per dos motius fonamentals; un, d'ordre sòcio-cultural, és que no hi havia gaires punts de contacte entre els desitjos de la petita burguesia suro-tapera i les necessitats de la paguesia; l'altre, d'ordre estatutari, és que les dones no podien èsser sòcies del Casino. Aquest últim punt es va superar amb la reforma del Reglament de la Societat, ara fa pocs anys.

Exceptuant, doncs, ja d’entrada pagesos i dones, més de la meitat dels socis del Casino fins ben entrat el segle XX estaven dedicats a la indústria suro-tapera.

L’objectiu de tots els Casinos era el mateix: la instrucció i l’esbarjo. El primer tan sols es complia amb la instal·lació d’una biblioteca, que al llarg de molts anys va aconseguir una bona col·lecció que passava del miler d’exemplars, mols del quals es varen “extraviar”. L’altre objectiu, l’esbarjo, es va aconseguir plenament des de l’última dècada del segle XIX fins a la guerra civil.

El saló-cafè era lloc de reunió, de tertúlia i de jocs d’homes de totes les edats, el saló de ball es veia concorregut setmana rere setmana, i arribava a la seva màxima esplendor en els balls de Carnaval, en què s’engalanava el saló, s’hi posaven catifes...tot era poc, encara que l’entrada fos més cara; es donaven subvencions a les comissions de festa major i a partir del 1929, el mateix Casino fou l’organitzador de la festa major, el cinema-teatre funcionava d’allò més bé, i es va convertir també en marc de conferències i reunions organitzades per altres entitats.

Actualment el Casal Parroquial ha acaparat bona part dels actes que abans eren propis del Casino, com són el cinema i el teatre. Les sessions de cinema al Casino avui són escassíssimes i el seu funcionament com a teatre també és molt reduït; el saló de ball està llogat com a discoteca i les reformes que s’hi ha fet han ocultat totalment la seva forma original. El Casino, pel tal de reviure com a societat recreativa i cultural, s’ha de trobar altre cop a ell mateix, ha de sospesar les necessitats actuals i ha d’encetar una nova línia a seguir.

Dues grans preocupacions de la llarga vida de la societat han estat les reformes del seu reglament i l’embelliment de l’edifici; dues coses que, deixant de banda els resultats, els han reportat no pocs problemes.

El Casino en la seva fundació radicava al carrer Sant Pere,18, però ja en el 1891 s’adquirí el solar en el qual està assentat actualment, per 10.000 pessetes, i ben aviat es van començar les tasques de construcció del nou edifici, que s’acabà el 1894 i va tenir un cost de 62.000 pessetes. Per tal de portar a terme la construcció de l’edifici es va constituir una Junta Constructora i es van emetre obligacions de 25 pessetes cadascuna.

La societat no va poder afrontar les depeses i entrà en una greu crisi que desembocà en la dimissió de la junta, el 1897, i en la denúncia de la societat per part d’alguns dels socis que tenien més obligacions. La crisi no va acabar fins a l’any 1928, en què finalment s’havien pagat totes les despeses.

Fou precisament aquest any, el 1928, que es començà el camí cap a la gran reforma del Casino, que remodelà totalment l’edifici amb un cost de 105.000 pessetes. En plena República, la reforma s’acabà i el Casino ja mostrà la seva configuració actual.

Els problemes econòmics tornaren a sorgir no fa gaire. Hom va voler eixugar els deutes de la societat amb els beneficis de la instal·lació d’un bingo en el cinema-teatre, però resultà totalment deficitari i tot plegat va agreujar encara més la situació econòmica de la societat.