ESGLÉSIA DE SANT MATEU DE MONTNEGRE
Quart - El Gironès
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
En el panell hi diu:
L'església
L'església de Sant Mateu de Montnegre conserva, a les façanes
de tramuntana i migdia, les restes d’un primer edifici d’una sola nau,
construït en estil romànic a inicis del segle XI. L’any 1024 el senyor de
Cervià, Sunyer Llobet, va deixar una quantitat d’or a l’obra de l’església de
Sant Mateu, que tot just s’estava aixecant. Des d’aleshores, l’edifici s’ha
reformat en moltes ocasions: el 1329 el campanar amenaçava ruïna; el 1348 hi
havia tres altars – un de Sant Mateu, un segon de Sant Joan i el tercer de Sant
Antoni i la Santa Creu – dins l’església; les capelles laterals són dels segles
XVI,XVII i XVIII.
L’any 2002 s’hi ha ndut a terme obres de restauració de la
coberta i reforma de les parets interiors. Clavades a la façana de migdia, es
conserven les tombes de dos rectors de la parròquia: Guerau Teixidor i Joan
Albert, morts el 1336 i el 1338. Als seus peus hi ha la d’un dels últims
rectors de Sant Mateu, Martí Llavanera, mort el 1859.
El cementiri, la cellera i els masos
A migdia de l'església es troba el cementiri, creat seguramental segle XI. Aquí els habitants de Sant Mateu s'enterraven es sepultures propietat de cada família. Encara avui existeix un mur que tanca l'espai del cementiri i que, potser, assenyala el límit de l'antiga cellera de Sant Mateu. Aquest petit nucli, l'any 1325, reunia les cases dels clergues de l'església i les de Guillema Bancelic, Pere Olller i Miquel de Font. Després de la Pesta Negra del 1348 van quedar abandonades; una d'elles, l'actual can Batista, ha estat restaurada el 2003 per la Colla Excursionista de Quart.
A inicis del segle XIV, la majoria de les prop de quaranta famílies de Sant Mateu vivien en masos de la seva propietat, tot i que havien de pagar perpètuament els censos i els drets corresponents als seus senyors respectius: el cabiscol i el claver de la seu de Girona, el monestir de Santa Maria de Cervià, el rei d'Aragó, els cavallers Guerau de Torrent i Ramon d'Escala, entre d'altres. La Pesta Negra del 1348 va deixar molts masos i terres abandonats i rònecs. Alguns, als segles XVII i XVIII, van tornar a ser habitats, però ara per famílies de masovers o jornalers -Jaques, Guilla, Barrombo- depenents de les cases d'origen medieval - Bancells, Bertran, Costa, Gelats, Marcó, Montalt, Nadal, Oms, Pujades, Ullastres o Riera, Vila o Cebrià i Vinyoles -. La crisi del món rural del segle XX ha fet tancar molts masos que no van superar el gran incendi del 1928, que va socarrimar "aquelles famoses suredes de Montnegre" que tant estimava Joaquim Ruyra, ni les gelades del 1956, que s'endugueren moltes oliveres centenàries.
El terme parroquial
A la fi del segle X no exixtia la parròquia de Sant Mateu: dos testaments dels ansy 933 i 998 esmenten béns situats al terme de Montenigro. Aquest nom, derivat del color fosc de les fulles dels arbres més corrents -suros i alzines-, designava una vil·la altmedieval, la forma de poblament característica de l'època. Amb l'església, es va fundar, abans del 1509, la parrochia Sancti Mathei de Montenegrino. A més del territori depenent del temple, era els conjunt dels habitants del terme que rebien els sagraments eclesiàstics i que pagaven el delme als rectors. La comunitat es reunia, a toc de campana, per repartir els impostos i per ajudar als més pobres del lloc amb almoines de pa cuit.
La parròquia servia per a l'aministració de la justícia: des de la fi dels segle XIV els habitants de Montnegre acudien al rei o als seus oficials de Girona. Des del segle XVII, també es nota una certa vinculació amb Quart a l'hora de recollir les contribucions a l'exèrcit català durant la Guerra dels Segadors (1640-1659). A partir del 1840, la dependència va ser definitiva: la parròquia de Sant Mateu, igual com les de Palol d'Onyar i Castellar de la Selva, va quedar integrada al municipi de Quart.
Text: Elvira Mallorquí
Fotos del panell:
Fotos del panell:
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: segle XVIII
Descripció:
Edifici senzill d'una sola nau
amb volta de canó, dues capelles laterals i capçalera poligonal amb llunetes. A
la dreta la porta de la sagristia té la data de 1703. Als peus hi ha el cor que
data del 1895. El parament és emblanquinat i a l'altar major hi ha un retaule
d'estil popular d'escàs interès artístic (1880). La pica baptismal porta la
inscripció: BARTOMEU FECIT 1562. L'entrada actual és al mur de migdia per un
portal dovellat. el campanar és de planta quadrada i molt estilitzat, amb
obertures de mig punt als quatre costats i coberta piramidal.
Notícies històriques:
Es troba documentada l'any 1362
al "Llibre Verd" del Capítol de Girona. L'edifici actual, però, data
del segle XVIII.
Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Església
romànica del segle XI modificada en temps posteriors i sobrealçada després del 1928.
Consta d'una nau coberta amb una volta de canó i capçada per un absis poligonal
de cinc costats. Té un portal dovellat en arc de mig punt amb el marc de pedra
clara obert al mur de migjorn. Aquest mur està arrebossat i acolorit en un to
marronós; els altres murs són de paredat. Té algun element d'època preromànica
com un portal d'arc ultrapassat, avui paredat.
Campanar modern, auster, merament funcional. Té planta rectangular (4'80 x 3'72 ) i està coronat per una minsa cornisa amb gàrgoles i una teulada piramidal aguda. Els seus murs són de paredat amb un arrebossat deficient. La cel·la queda oberta amb una finestra d'arc lleugerament apuntat a cada cara a excepció de la de llevant on l'arc és de mig punt. Una escala de cargol d'obra puja per l'interior arrapada a un dels costats. Els seus murs presenten una gran nuesa.
Situació: adossat al mur de migdia fent angle al sud-est prop de l'absis encarat a llevant.
Campanar modern, auster, merament funcional. Té planta rectangular (4'80 x 3'72 ) i està coronat per una minsa cornisa amb gàrgoles i una teulada piramidal aguda. Els seus murs són de paredat amb un arrebossat deficient. La cel·la queda oberta amb una finestra d'arc lleugerament apuntat a cada cara a excepció de la de llevant on l'arc és de mig punt. Una escala de cargol d'obra puja per l'interior arrapada a un dels costats. Els seus murs presenten una gran nuesa.
Situació: adossat al mur de migdia fent angle al sud-est prop de l'absis encarat a llevant.
Altres enllaços amb informació i descripció:
