Seguidors

diumenge, 11 de juliol del 2021

 CASANOVA DEL FRANCÀS

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS - EL LLUÇANÈS - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/







Enllaç amb informació:

Època: segle XX, any 1942

Autor: Arquitectes Ferrers

Descripció:

La Casanova del Francàs està situada dins el conjunt històric de Sant Agustí de Lluçanès, entre la masia del Francàs i l'església de Sant Agustí i al costat del Grau. Es troba als peus del serrat de la Barquera i a tocar de la carretera BP-4654.
Es tracta d'una casa de grans dimensions, formada per un volum principal de soterrani, planta baixa, primer pis i golfes sota teulada de quatre vents. Els murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra petita i presenten cantonades diferenciades amb pedra fosca. La pedra utilitzada provenia de la zona de Casacoberta i de la balma que es troba sobre la masia del Francàs.
La façana principal, orientada al nord i a la carretera, mostra una composició simètrica d'eix vertical, vertebrada a través d'una gran portalada d'arc de mig punt emmarcada amb pedra picada. A banda i banda de la porta hi ha dues finestres de grans dimensions, que, com la totalitat de les obertures de l'edifici estan emmarcades amb pedra picada. El primer pis presenta dos balcons a banda i banda i un balcó tancat que sobresurt de la façana, format per tres finestres geminades d'arc de mig punt i coronat per una teulada a una vessant. A les golfes hi trobem dues finestres a cada banda.
La façana oest presenta diverses obertures disposades irregularment entre les que destaca una finestra de forma ovalada. La façana est presenta una gran portalada d'arc rebaixat, a més d'un balcó i diverses finestres disposades irregularment. La façana sud està dominada per un cos annexat posteriorment, construït en diverses etapes i amb diferents tipus de maó i format per quatre grans arcades de mig punt que ocupen la planta baixa i el primer pis formant dues galeries, la de la planta baixa queda oberta i la del primer pis tancada, encara que té dues finestres a les dos arcades centrals. Les golfes d'aquesta façana també formen una galeria travessada per tres pilars que continuen la línia dels pilars de les arcades dels pisos inferiors. Degut al desnivell, aquesta façana presenta quatre pisos ja que el soterrani té sortida directa a l'exterior.
Annexat a la façana est trobem un cobert i a l'oest un altre petit cobert, dins el jardí que queda tancat per un mur de pedra. A uns metres de la casa des d'aquesta façana oest trobem un edifici de petites dimensions i dos pisos, construït amb pedra i arrebossat i amb teulada a dues vessants.

Observacions:

L'edifici que es troba a uns metres de la façana oest i just a sobre del Grau va ser cedit pel propietari de la Casanova del Francàs a l'Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès, que va estar ubicat en aquest edifici fins al trasllat a l'actual emplaçament, en el nucli de l'Alou.

Història:

L'edifici va ser construït entre els anys 1942 i 1944, encara que fins l'any 50 no s'adequa per a viure-hi. La casa va ser projectada pels arquitectes Ferrers de Vic i construïda per paletes de Perafita i un picapedrer de Folgueroles.

*************************************************************************





dilluns, 5 de juliol del 2021

ESGLÉSIA DE SANTA CREU DE JUTGLAR

OLOST - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

























Enllaç amb informació:

Època: segle XVIII

Descripció:

L'església de Santa Creu de Jutglar es troba situada en un punt elevat al nucli urbà de Santa Creu, prop de les restes de l'antiga església romànica i la necròpolis medieval.
Es tracta d'un església de planta rectangular d'una sola nau, acabada en presbiteri i amb una capella per banda, que allotgen sengles altars. Els murs són de maçoneria de pedra irregular amb restes d'arrebossat i cantonades diferenciades amb grans carreus treballats. La coberta és de doble vessant amb aigües laterals coronada amb un campanar de torreta de quatre ulls (dos dels quals tapiats), de teulada piramidal, el qual arrenca de la façana est.
La façana principal, orientada al sud, està formada per un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada, amb la data de 1733 i una creu intercalada gravats a la llinda. Sobre el portal hi ha una fornícula de pedra motllurada de quart d'esfera i més a munt s'hi obre un petit òcul de pedra motllurada. Sota el carener hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra.
A la façana oest s'hi obre una finestra emmarcada amb maó i s'hi adossen dos cossos de pedra amb teulada d'una vessant. La façana queda tancada per un mur de pedra que delimita el cementiri, les escales d'accés del qual estan formades per lloses d'antigues sepultures. Una d'aquestes lloses té la següent inscripció: VAS D / BENE / CIRER / 1751.
La façana nord sols presenta una obertura a la part de la sagristia emmarcada amb maó que es troba actualment tapiada.
La façana est té adossada la rectoria del segle XIX. A la part dreta de la façana hi ha unes escales de pedra que donen accés al campanar i a un primer pis de la sagristia, en el qual s'hi obre una finestra emmarcada amb maó. A la planta baixa de la sagristia hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra.

Història:

L'església de Santa Creu de Jutglar es va construir al segle XVIII a un centenar de metres de l'antiga església romànica que fou abandonada als volts de l'any 1730. La seva construcció es deuria acabar vers l'any 1733, data gravada a la llinda del portal d'entrada.
El Concordat entre la Santa Seu i el govern espanyol, realitzat el 1851, vingué a normalitzar les relacions entre la Santa Seu i el govern espanyol. El concordat tingué repercussions importants per a Santa Creu de Jutglar: una de les decisions preses fou realitzar un arranjament parroquial en totes les diòcesis de l'estat per racionalitzar la vella xarxa de parròquies. Aquest arranjament erigí Santa Creu de Jutglar en parròquia independent. A 1854 s'iniciaren els tràmits i l'any 1856 un informe aconsellava la independència de Santa Creu argumentat en tres raons: tenir un poble format, amb 230 feligresos i 38 cases reunides; estar a una hora de camí de la parroquial de Santa Maria; i per interposar-se entre les dues esglésies la riera Gavarresa, que en època de pluges dificultava el camí. Després d'uns quants anys de retard per conflictes polítics, finalment, l'any 1878 Santa Creu de Jutglar fou erigida en parròquia independent, i cinc anys més tard li fou adossada la rectoria.
L'edifici no ha patit modificacions importants; després de la Guerra Civil el temple es retornà ràpidament al culte. L'any 1940 hi havia tres altars: en el major es venerava la insígnia de la Santa Creu; en l'altar de Sant Isidre es venerava la imatge del sant, de la Verge del Carme, de Sant Jaume i de Santa Teresa; i en l'altar del Roser, es venerava Sant Antoni i Sant Josep. L'any 1957 s'enderrocà l'ala del cementiri que es trobava adossada al presbiteri, i a 1967, a més de consagrar un nou altar major, i realitzar petites millores, Jona Rifà pintà un gran mural al fons del presbiteri. A 1991 es feren en el temple obres importants de conservació, arranjant totalment la teulada i reparant la volta i les parets.

********************************************************************

Jaciment:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-de-jutglar-jaciment

Època: segle X

Estil / època: Medieval Pre-romànic

Descripció:

La primitiva església dedicada a Santa Creu i supeditada a la parròquia d'Olost data del segle X. Segons les dades arqueològiques, la construcció es devia realitzar al final del segle IX o al començament del segle X, i malgrat la utilització de l'antiga església com a pedrera, a través de les poques restes que en quedaven, va ser possible reconstruir de manera hipotètica la seva planta original.
El primitiu temple de Jutglar devia ser un edifici rectangular amb entrada al cantó de migjorn i un àmbit interior de mides reduïdes, 6 per 4 metres. El gruix dels murs és de 1'15 a 1'30 metres, la qual cosa ha fet pensar en una possible coberta de volta, tot i que es creu viable que en un primer moment es tractés d'una coberta amb un entramat de fusta. La notícia documental d'una remodelació a l'últim terç del segle XI ha fer pensar que la disparitat d'amplada i el gruix del mur meridional servissin per a fer una coberta de volta seguida.
El paviment de terra o argila premsada es devia utilitzar fins ben entrat al segle XVI, i fou substituït per un paviment de peces de terra cuita assentades sobre una capa de morter amb molta calç.
La tècnica del parament i la fonamentació del mur nord varen confirmar l'antiguitat de la construcció pre-romànica, i relacionats amb les tombes antropomorfes que es varen trobar al seu voltant, probablement devien datar del primer terç del segle X.

Història:

L'església de Santa Creu de Jutglar es trobava dins l'antic terme del castell d'Oristà, i quan aquest va desaparèixer, depengué del castell d'Olost. L'església apareix documentada en un plec de documents falsos datats al 909, entre els quals hi ha l'acta de dotació de Santa Maria d'Olost, i on hi sortia atestada l'església de Santa Creu de Jutglar. La primera referència verídica de la documentació de l'església de Santa Creu es situa a mitjans del segle X. L'any 948 es realitzà la donació a la seu de Sant Pere de Vic d'una peça de terra situada "prope Sta. Crucis" al lloc anomenat "Gugulares"; més tard, l'any 984, ja apareix esmentada com "S. Crucis Jugulares". En qualsevol cas l'església es trobava des del seu inici vinculada a la parròquia de Santa Maria d'Olost.
En l'últim terç del segle XI l'església fou reconstruïda convertint-se en un temple de característiques romàniques. L'any 1074 es documenta una donació per a l'obra del temple, i hom creu que en aquest moment fou construïda la volta seguida substituint la coberta d'entramat de fusta. L'any 1154, en un llistat de parròquies del bisbat de Vic, apareix l'església de Santa Creu com a "membre" - i per tant sufragània- de Santa Maria d'Olost. Aquest edifici, amb algunes modificacions, arribà fins a mitjans del segle XVIII.
L'església de Santa Creu de Jutglar fou el lloc escollit per celebrar des de finals del segle XIV fins a mitjan dels segle XVIII, la trobada anual del Consell de Jurats del Lluçanès, consell integrat per representants de totes les parròquies que formaven la Baronia del Lluçanès (que a partir de 1611 i fins el 1716 seria la sots-vegueria del Lluçanès). Aquesta trobada es mantingué fins al 1728, quan fou abolida per ordre del bisbe Marimon.
En aquesta època fou abandonada l'església romànica i es construí un nou temple el qual s'acabà el 1733. La vella església s'anà engrunant i posteriorment serví com a pedrera. Actualment les seves restes sols permeten reconstruir la seva planta.

********************************************************************






diumenge, 4 de juliol del 2021

FONT DE LA MARE DE DÉU DE LA LLET

L'ESTANY - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 


L’encís d’aquell instant, avui encara perdura al volt d’aquesta font on canta l’aigua pura.

F.Graugés



Enllaç amb informació:

Època: segle XX

Ubicació: Jardí Mossén Aureli, darrera l’església i el monestir de Santa Maria

Descripció:

Estructura arquitectònica definida a partir una gran pica de planta rectangular que es disposa sobre el mur de contenció de terres del carrer, on es disposa un plafó escultòric amb un baix relleu de la imatge de la mare de Déu que està flanquejat per dos plafons epigréfics amb versos d'en Felip Graugés.

Observacions: 

En els jardins de darrere l'església i al costat del baix relleu que representa la Verge Maria hi ha gravats versos d'en Felip Graugés.





Goigs de la Mare de Déu de la Llet de l'Estany.










***********************************************************



***********************************************************