FONT BARBUDA
GELIDA - L'ALT PENEDÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
FONT BARBUDA
GELIDA - L'ALT PENEDÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
FONT DE CANTILLEPA
GELIDA - L'ALT PENEDÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Em plau tot cant, fontana, amb plors d’argent, de música
preuada, recites suaument encantada un conte de fades.
Ramón Pallejà i Camaló (1913-1973)
Sobre el topònim Cantillepa és difícil esbrinar d'on ve el nom, la deformació del mot durant el segle passat i aquest segle ens ha arribat com a "Cantillepa" potser per la influència de Can Tillepa: del mas o maset dit de Cantillepa, o d'un suposat compost de càntir i llepa: llepar el càntir.
Les primeres cites del nom les trobem en un capbreu de
l'any 1513 que entre les limitacions al sud d'un mas de Joan Terme (can Terme
de la Parra que era la masia gòtica desapareguda sota els Tarongers) ens diu:
"...fontem de gat y lepa, a occidente cum torrentem
vocatum de gat y lepa..." Traducció: per la font de Gat hi llepa i a
ponent amb el torrent anomenat de Gat hi llepa.
En una altra confessió que fa el Senyor de Gelida,
Francesc Bertran, pel mas Barceló, avui cal Folch dels Tarongers, possiblement,
ens diu que limita a ponent amb el torrent de "... in torrentem de
gat y lepa..." (pel torrent de Gat hi llepa).
En una altra capbrevació feta l'any 1736 trobem el
torrent i la font de "Gatillepa" segons una confessió que
fa un Jaume Arrufat que era qui regentava la carnisseria del poble prop de la
plaça (Aquesta plaça del castell era molt probablement la plaça del Pedró que
estava situada darrera cal Vador on ara aparquem els vehicles) del castell de
Gelida que li havien llogat els Romagosa descendents dels Terme de la Parra.
Havent trobat aquestes cites prou clares ens sembla que no hi cal cap comentari d'on prové l'esmentat topònim: El gat hi llepa.
Ramon Rovira-Tobella, abril de 1993.
**************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.encos.cat/fonts/MostraFonts.php?IDprovi=1242
https://moli1fonting.blogspot.com/p/fonts-de-gelida-fge-01.html
https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-3211-cat-fonts_naturals_de_gelida_.htm
**************************************************
CA L'ADELA o CASA FIGUERAS
GELIDA - L'ALT PENEDÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Casa construïda el 1912 pel mestre pràctic gelidenc Mariano Mas i Civil (1861-1942). És un edifici que fa cantonada amb el carrer de la Font i disposa d’un jardí. La façana és simètrica, d’una gran volumetria, i es considera plenament modernista. Els elements compositius i decoratius són sinuosos i de temàtica floral al capçal, les obertures i les baranes de ferro forjat de la gran balconada, així com en altres elements interiors: la porta de fusta amb l’agafador de disseny, els mosaics hidràulics i l’acolorit arrambador ceràmic del menjador. La casa és coneguda com ca l’Adela o també Casa Figueras, nom derivat de la seva antiga propietària, Adela Figueras.
Època:
inici segle XX
Autor: Mariano
Mas Civil (Gelida 1861 – 1942)
Descripció:
Edifici entre mitgeres d'una crugia. Fa cantonada amb el
carrer de la Font, i té jardí lateral i posterior, al passeig de
Circumval·lació. Consta de soterrani, planta baixa i una pis, sota coberta de
teula àrab. Els elements més remarcables de la façana, de composició simètrica,
són el balcó corregut del primer pis, amb un interessant treball a la barana, i
les motllures d'inspiració floral. L'obra s'inscriu en el llenguatge del
modernisme.
*******************************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/gelida/tots/ca-l-adela-casa-figueras
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8037
https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/mariano-mas-civil
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/mariano-mas-i-civil
https://www.arquitecturacatalana.cat/es/autores/maria-mas-civil
*******************************************************************
CASA MARIA VALLS DELGADO - CASA DELGADO
GELIDA - L'ALT PENEDÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XIX
Autor: Joan Rubió Bellver (Reus 24 d’abril de 1870 – Barcelona 30 de novembre de 1952)
Descripció:
Casa construïda entre mitgeres, de dues plantes i baixos que donen al Passeig Circumval·lació. El pilar sustentant de la façana com element escultòric, ens reparteix un porxo en dos volums iguals, vestits amb reixes de forja especial, febrilment modernistes. La part de la façana superior de l'edifici, consta de rotonda i dues tribunes amb voladissos de ceràmica i ferro. La base de materials aplicats són: el totxo vist, la ceràmica emprada com a ornament, i els palets de riera. El predominant és el ferro com a projecció i embelliment. Aquesta obra és el representant més graciós del Modernisme a Gelida.
CA LA SARA
GELIDA - L'ALT PENEDÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Torre d’estiueig modernista (1909) construïda pel mestre d’obres Pere Ros i Tort (1848-1922). La façana presenta un coronament amb línies ondulades i sanefes amb flors. A la part posterior hi havia una gran jardí-pineda que va ser destruït durant els anys 70 per edificar-hi un taller tèxtil. El carrer sant Lluis es projecta urbanísticament a finals del segle XIX amb l’arribada del ferrocarril (1865) i articula un camí cap a l’estació on hi trobem un dels primers nuclis d’estiueig al poble.
Època: segle
XIX
Autor: Pere
Ros i Tort (Martorell 1828 – 29 de desembre de 1922)
Descripció: Casa
quadrangular d'un sol pis i soterrani, construïda dins l'estil modernista de
gran fantasia, amb baranes i relleus amb les flors tan característiques
d'aquest període. L'interior, disposat entorn d'un passadís central acabat amb
galeria i habitacions a banda i banda, posseïa mobiliari de l'època, avui
desaparegut, i una glorieta amb columnes dòriques que dona al jardí. Una part
molt important dels jardins fou destruïda els anys seixanta per a fer-hi una
fàbrica. Constava d'una bona pineda, un petit pavelló i escalinates, esdevenint
un pulmó verd al centre de la població d'interès total.