ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DE SAMALÚS

CÀNOVES i SAMALÚS - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

**********************************************

Enllaç amb informació:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu

Època: segle XI

Descripció:

L'església de Sant Andreu, malgrat les modificacions posteriors, encara ens mostra el seu caràcter romànic. En origen es tractava d'un edifici d'una sola nau orientat a llevant, de volta de canó, encapçalat amb un absis semicircular. Aquest absis, de volta semicircular, presenta arcuacions llombardes en grups de dos, que reposen sobre lesenes. Aquestes faixes centren tres finestres d'arc de mig punt i doble esqueixada. L'absis, es presenta en l'actualitat clarament sobrealçat, on s'hi observen cinc espitlleres.
El campanar, de planta quadrada, té un pis, i a cada una de les seves cares, presenta una decoració a base de tres arcuacions llombardes que reposen sobre lesenes i emmarquen finestres d'arc de mig punt. Igual que l'absis, en un moment posterior, el campanar fou sobre-elevat. Actualment està coronat per una estructura metàl·lica.
La nau presenta modificacions a la seva façana en la que s'obrí o modificà la porta al segle XVI, tal i com resa la inscripció del dintell (1580). Sobre la porta destaca una fornacina amb arc conopial, sobre la qual hi ha una carassa d'un àngel, i encara per sobre una finestra d'ull de bou.
També posteriors a l'edifici primigeni trobem les capelles laterals d'arcs gòtics, la sagristia , del segle XIX, i d'altres dependències.

El conjunt de l'església inclou una creu de terracota construïda a l'exterior del temple, davant la porta d'entrada, així com la sagrera annexa, envoltada per una tanca de pedra

Història:

La primera menció explícita a la parròquia de Sant Andreu de Samalús és de l'any 1059 (ACA, pg. RBI, 243).En aquest document, els comtes Ramon i Almodis confirmen a Mir Geribert la seva possessió, com una de les parròquies del feu comtal del castell de Montbui. L'any següent, 1060, el bisbe de Barcelona infeudà aquest parròquia, entre d'altres, a Guisla de Besora i els seus fills. A finals del segle XIV ja la trobem formant part de la mensa capitular de Barcelona, la qual en tenia el dret de patronat, tot i que passà a dependre del bisbe al segle següent (1423). Les nombroses visites pastorals (ADB) ens permeten resseguir l'aspecte del temple així com les obres que s'hi esdevingueren.

**********************************************

Altres enllaços amb informació:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/05/lesglesia-de-sant-andreu-de-samalus.html

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/411_SAndreuSamalus/SAndreuSamalus.htm

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28537

**********************************************

 

CREU DE LA SANTA MISSIÓ

CÀNOVES i SAMALÚS - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa 

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

***********************************************

Enllaç amb informació:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-0

Època: segle XX

Descripció:

Creu erigida en blocs de pedra sorrenca de grans dimensions. Es tracata del característic element commemoratiu en record de la Santa Missió, ubicada a l'entrada del nucli de Cànoves. La creu es presenta erigida sobre un doble podi quadrat. La part basal fa 1x1 m., seguit d'un segon podi de 55x55 cm. La creu té unes dimensions de 140x70 cm. L'alçada total del conjunt assoleix els 2 metres d'alçada. La peça presenta una inscripció al creuer de la creu, on s'hi pot llegir "Santa Missió", i la data "1953" inscrita al podi.

El fet que la creu es trobi en aquest emplaçament es deu a que era l'única via d'entrada al poble.

Història:

Les santes missions són prèdiques continuades, lliçons doctrinals i exercicis pietosos fets durant alguns dies en una parròquia concreta, per uns sacerdots anomenats missioners.

***********************************************

ERMITA DE SANT CRISTÒFOL

GUALBA - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

*********************************************

Enllaç amb informació:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-cristofor

Època: segle XVI

Descripció:

L'ermita de sant Cristòfol és un edifici de planta rectangular i d'una sola nau i amb absis semicircular decorat amb arcuacions i lesenes llombardes a l'exterior i amb dues fornícules a l'interior. El presbiteri és de volta de tres trams, els arcs de la qual es recolzen en mènsules que sobresurten la paret.
La façana coronada per un campanar petit en forma d'espadanya a igual que tota la fàbrica és de pedra i molt senzilla. El portal d'entrada fet amb pedra, porta motllures treballades i un escut al centre de la llinda amb la data de la construcció 1587.
Les pedres del portal a igual que les de les cantonades, la finestra lateral i l'ull de bou de la façana, són pedres de marbre de Gualba.
Al segle XV va ser transformada la seva planta amb la construcció de capelles laterals.
En el paviment de l'interior de l'ermita hi ha quatre làpides sepulcrals. Entre elles destaca la de Mn. Baborés amb una inscripció que diu: "Joseph Baborés rector, que batalleu amb fervor contra els enemics de fort, vos exhorta encara mort. Morí fora de casa assassinat per los milicianos constitucional lo dia 18 de setembre, any 1822".

Història:

Apareix citada en un document de 1328, però és a partir del segle XVI quan hi ha constants referències a la capella rural o ermita de sant Cristòfol. En la visita del 6 d'abril de 1511 es retira el culte en l'esmentada ermita. L'any 1574 es diu que l'església necessita ser reparada.
L'any 1986 l'ermita estava en un estat ruïnós i si van començar obres de reconstrucció per a poder celebrar els 400 anys de la seva construcció.
El 1897 es construeix el cementiri al costat. Aquest fet fa que es perdi em poc temps l'aplec que es feia a la seva esplanada el dia del patró el 10 de juliol.

*********************************************

Altres enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29009

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18116

*********************************************

 

MOLÍ DE CAN FIGUERES

GUALBA - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

**************************************************

Enllaç amb informació:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-figueres

Època: segle XVI

Descripció:

Edifici en estat ruïnós. Consta de planta semi-soterrani, on es situava el carcavà, planta baixa, on hi havien les moles i pis. No es conserva cap element del sistema de moles i rodets de l'antic molí. Destaca la porta d'entrada amb carreus adovellats. Es conserva la boca del carcavà del molí arran de la riera, sota un pont d'aire medieval.
Era un molí fariner també conegut com el molí del Ragué.

Història:

La primera notícia que tenim és del segle XVI: al 1595 Elissabet de Montornès va establir a Bernat Albanell al molí, que fou de la Marquesa Palmarola i que abans fou dels senyors del terme: els Gualba. Des de 1633 es va permetre als habitants de la part baixa del poble el poder fer ús de les seves aigües. En el segle XX, fins els anys 40 serví per moldre balt i entre els anys 40 i 50 serví per a trencar marbre d'en Deulofeu. Entre el 1957 i 1963 per en Font. Entre el 1946-48 per fer carracs de pipes per les fàbriques de Barcelona. S'abandonà al 1969.

**************************************************

Al costat del molí hi ha la Font del Ferro

Enllaços amb informació:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferro-5

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18137

Font al costat de la riera de Gualba amb forma d'antes amb parets de pedra i cimentades per pal·liar els efectes del tal·lús on es troba. Presenta dos petits bocs metàl·lics, un central i un altre al costat meridional, que vessen sobre unes petites piles hemicirculars que hi ha al terra fetes de pedra sobre una fonamentació de ciment.

**************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/04/pont-del-moli-den-figueresgualba-valles.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18119

https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-barcelona/rutes-senderisme-gualba/itinerari-de-patrimoni-i-entorn/font-pont-i-moli-den-figueres

**************************************************

**************************************************