ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DE SAMALÚS
CÀNOVES i SAMALÚS - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XI
Descripció:
L'església de Sant Andreu,
malgrat les modificacions posteriors, encara ens mostra el seu caràcter
romànic. En origen es tractava d'un edifici d'una sola nau orientat a llevant,
de volta de canó, encapçalat amb un absis semicircular. Aquest absis, de volta
semicircular, presenta arcuacions llombardes en grups de dos, que reposen sobre
lesenes. Aquestes faixes centren tres finestres d'arc de mig punt i doble
esqueixada. L'absis, es presenta en l'actualitat clarament sobrealçat, on s'hi
observen cinc espitlleres.
El campanar, de planta quadrada, té un pis, i a
cada una de les seves cares, presenta una decoració a base de tres arcuacions
llombardes que reposen sobre lesenes i emmarquen finestres d'arc de mig punt.
Igual que l'absis, en un moment posterior, el campanar fou sobre-elevat.
Actualment està coronat per una estructura metàl·lica.
La nau presenta modificacions a la seva façana en
la que s'obrí o modificà la porta al segle XVI, tal i com resa la inscripció
del dintell (1580). Sobre la porta destaca una fornacina amb arc conopial,
sobre la qual hi ha una carassa d'un àngel, i encara per sobre una finestra
d'ull de bou.
També posteriors a l'edifici primigeni trobem les
capelles laterals d'arcs gòtics, la sagristia , del segle XIX, i d'altres
dependències.
El conjunt de l'església
inclou una creu de terracota construïda a l'exterior del temple, davant la
porta d'entrada, així com la sagrera annexa, envoltada per una tanca de pedra
Història:
La primera menció
explícita a la parròquia de Sant Andreu de Samalús és de l'any 1059 (ACA, pg.
RBI, 243).En aquest document, els comtes Ramon i Almodis confirmen a Mir
Geribert la seva possessió, com una de les parròquies del feu comtal del
castell de Montbui. L'any següent, 1060, el bisbe de Barcelona infeudà aquest
parròquia, entre d'altres, a Guisla de Besora i els seus fills. A finals del
segle XIV ja la trobem formant part de la mensa capitular de Barcelona, la qual
en tenia el dret de patronat, tot i que passà a dependre del bisbe al segle
següent (1423). Les nombroses visites pastorals (ADB) ens permeten resseguir
l'aspecte del temple així com les obres que s'hi esdevingueren.
**********************************************
Altres enllaços amb informació:
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/05/lesglesia-de-sant-andreu-de-samalus.html
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/411_SAndreuSamalus/SAndreuSamalus.htm
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28537
**********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada