ESGLÉSIA DE SANTA FE DE BESALÚ
BESALÚ - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
La capella de Santa Fe de Besalú, coneguda des d’època
moderna sota l’advocació de Sant Jaume, és situada a la vila de Besalú, davant
l’església de l’antic monestir de Sant Pere, a l’indret conegut com Prat de
Sant Pere, on o hi hagué, fins al començament del segle XIX, un fossar, antic
cementiri monacal, del qual la petita església era capella.
Descripció:
Actualment, l’església de Santa Fe és un magatzem o
dipòsit d’objectes relacionats amb els monuments i la història de Besalú, i
l’estructura original n’ha estat molt alterada per la supressió d’un probable
absis de la façana de llevant, situat a l’indret on actualment s’obre la porta,
que no té cap caràcter especial. Mancat de l’absis, l’edifici es redueix a una
nau, coberta amb volta de canó, en la qual s’obre una finestra de doble
esqueixada al mur de migjorn, prop del lloc on sembla que s’obria la porta original.
L’aparell, en les parts visibles, és de petits carreus no
gaire escairats, amb una talla més acurada en elements singulars com la
finestra, que, d’altra banda, sembla modificada, sensació que es produeix en
tot el conjunt. Per això cal tenir unes certes reserves a atribuir-li una
filiació, que sembla correspondre a les formes senzilles de l’arquitectura del
segle XII.
Història:
La primera notícia documental sobre aquesta església, la
proporciona la delimitació de drets a Besalú acordada, l’any 1126, per l’abat
de Sant Pere, Bernat, i el prior de la canònica de Santa Maria de Besalú,
Albert, segons la qual la jurisdicció del primer s’estenia des de l’església de
Santa Fe fins al riu Fluvià.
Tanmateix, al marge d’aquesta referència, únicament hi ha
dues dades, de poc interès, sobre l’església de Santa Fe; d’aquí que la seva
història ens és pràcticament desconeguda. D’una banda, “Sancta Fide” apareix,
l’any 1235, en el testament del clergue de Sant Martí de Capellada, Joan, en el
qual es deixaven diverses quantitats de diners a les esglésies de Besalú;
d’altra banda, la venda feta el 1524 d’una casa, que tenia per afrontacions
l’església de Santa Fe, la muralla, el Prat de Sant Pere i la casa de Rafael
Duran, que feu Isabel Oliver a Elionor Català. Evidentment, són dues notícies
marginals i molt allunyades en el temps per a un període tan ampli i complex
com és el que formen les èpoques medieval i moderna.
L’any 1835 gràcies al decret de desamortització, Santa Fe
fou tancada al culte i esdevingué propietat de l’estat, el qual la vengué,
juntament amb el monestir i els horts del claustre de Sant Pere, a J. Bover per
3771 duros, el 1849. A partir d’aquest moment, la capella passà per diferents
propietaris, entre ells la Germandat de Pagesos, i fou utilitzada sovint com a
magatzem, fins a ésser adquirida per la família Solà-Morales, després de la
guerra civil de 1936-1939.
**********************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/40057
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/02/esglesia-de-santa-fe-besalu-la-garrotxa.html
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/683_SFeBesalu/SFeBesalu.htm
https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-santa-fe-besalu-garrotxa/
https://www.artmedieval.net/Santa%20Fe%20Besalu.htm
**********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada