CONJUNT DE TRES CASES CAN CANUDES - CAL PINYONER
GRANOLLERS - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de JoanDalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVI
Descripció:
Conjunt de tres cases del segle XVI que han conservat la
tipologia originària, molt similar, i són representatives dels primers
habitatges que es van construir en aquest carrer. Es tracta de cases
unifamiliars, entre mitgeres, que consten de planta baixa, planta pis i golfes.
Les cobertes són de teula a dues vessants. Les façanes, que formen un continu,
són planes, de paredat arrebossat, amb ràfec sota la teulada.
Com a elements destacats cal remarcar els portals (de
tipologia idèntica) i, al seu damunt, una finestra a cada casa. Estan emmarcats
amb carreus de considerables dimensions, especialment a les llindes. En
les núm. 69 i 71 hi ha un guardapols a la llinda. Els portals són de pedra
d'arc pla.
La casa número 71 té un gravat a la llinda, amb una
sanefa en forma semblant a una S, la data "1566" i la inscripció
"Gari".
Història:
En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers
més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos
principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del
Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del
camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava
dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al
llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de
desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot
i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització
del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de
l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va
continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb
protagonisme de la promoció privada.
Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle
XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli
antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. No és el cas de
les cases objecte d'aquesta fitxa, que han conservat molt bé i són
representatives la tipologia originària del segle XVI. A més, a dues de
les llindes de les portes d'aquestes cases hi posa el nom dels propietaris que
les van fer: Garí, al 1566, i Nicolau Solà (sense data).
Referent a èpoques més recents, l'autor García-Pey recull
algunes dades anecdòtiques de les persones que hi vivien: al número 67 hi vivia
una dona que es deia Tàpies de cognom i era fosca de pell, d'aquí el renom de
ca la Bruna El número 67 també s'ha dit can Canudes. El número 71 era cal
Pinyoner. En Pere Canal Barnils l'anomenaven el Pinyoner perquè després d'anar
a recollir pinyons i torrar-los es situava a la pedra de l'Encant per
vendre'ls. Quant es torren queden una mica oberts, i ell els venia amb un clau
aixafat de la punta que servia, si es ficava a l'escletxa del pinyó, per
obrir-los. Era un home de bona mena i traçut. Va idear les gàbies per tancar
els porcs a la coneguda plaça dels Porcs. La gent originària d'aquesta casa
avui es troba en d'altres indrets, però com que tots en general disposen d'un
bon nas es fa gresca anomenant-los "els nariguts de cal Pinyoner".
*********************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33387
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16067
*********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada