CAN SABENC
LA CELLERA DE TER - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Les colònies de refugiats de guerra a la Cellera de Ter
(1937-1939)
Gairebé des de l’inici de la Guerra Civil, l’any 1936,
Catalunya va acollir una gran quantitat de desplaçats. La població, sobretot
mainada, dones i ancians, fugia dels fronts de batalla a la recerca de refugi.
Molts d’ells provenien del centre de la península,
víctimes dels violents combats i bombardejos sobre la capital; o bé eren persones
del nord que, amb l’avanç de les tropes franquistes, corrien el perill de
quedar aïllats de la zona republicana.
Tot i que, en un primer moment, tant la Generalitat com
el Govern d’Euzkadi van responsabilitzar d’aquests refugiats, a mesura que la
guerra avançava van haver de ser els mateixos ajuntaments els qui, en molts
casos, van acabat fent-se càrrec de la seva alimentació i estada amb recursos
propis.
L’anomenada colònia escolar madrilenya va arribar a la
Cellera de Ter el dia 4 de març de 1937. Estava formada per cinquanta-un
infants i joves d’entre dos i dinou anys provinents bàsicament de la zona de
Madrid, i es va instal·lar, amb els seus responsables, a can Sabenc, una casa
que havia estat confiscada per l’Ajuntament amb aquesta finalitat.
Els refugiats d’Euzkadi van arribar al poble uns mesos
més tard, el 6 d’octubre de 1937. El grup el formaven vuitanta-un adults i
cinquanta nens i nenes, el més petit dels quals tenia tan sols dos mesos.
Provenien bàsicament del País Basc i del nord de la península i es van
instal·lar a ca les germanes, un edifici que les religioses havien abandonat just
en esclatar la rebel·lió.
Tot i que no coneixem la data exacta del seu comiat, les
dues colònies es van estar al poble fins pràcticament el final de la guerra i
no van marxar fins poc abans de l’arribada de les tropes franquistes.
Pel que fa a la colònia madrilenya, sabem que el grup va
sortir en camions militars en direcció a França a principis de febrer de 1939,
però que molt poc després, a Figueres, va patir un bombardeig de l’aviació
feixista italiana.
De la cinquantena de nens i nenes que havien marxat de la Cellera, gairebé la meitat van morir aquella nit entre les runes dels edificis on dormien. La resta van creuar la frontera a peu i van ser internats durant anys en camps de refugiats.
Època: segle
XVIII
Descripció:
Es tracta d'un gran casal, la casa pairal pertanyent a la família Sabenc, de cognom Pagès del Vilar, que foren ciutadans honrats de Barcelona i protagonistes de la història de La Cellera durant el segle XIX. Actualment, està compost de diversos habitatges als quals s'accedeix per diferents entrades. La seva gran horta envoltada de murs, desapareguts amb l'eixample del poble a la dècada dels seixanta del segle passat, tancava el poble per llevant i migjorn. És l'edifici civil de certa antiguitat més gran del poble. Tot i estar dividit en diferents estades, encara es pot apreciar la imponent grandària de les seves obertures, la galeria que circumdava la part posterior de la casa i les restes d'esgrafiats decoratius en franges verticals a la façana.
El 1842
es va produir el segrest de Josep Vergés i del Vilar, amo de la casa pairal de
Can Sabenc, en el context de les guerres carlines. Els segrestadors, armats amb
trabucs, van prendre'l, juntament amb l'alcalde (en Vinyoles d'Amunt), mentre
se celebrava la missa del diumenge. Aquests eren uns coneguts trabucaires de
Santa Coloma de Farners (en Ramon "Felip", el seu germà Josep, un tal
Amer Carreras "El Frare d'Amer" i Joan Llaytó) i l'hisendat i
l'alcalde no van ser alliberats fins que van pagar la quantitat reclamada. El
molí d'en Sabenc o de la Pardina, prop del camí cap a Amer fou fundat per
aquesta família (Vegeu la fitxa referent al Molí de la Pardina de La Cellera de
Ter, Selva).
**********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada