EL PARATGE DE LES FONTS DE SALITJA
SALITJA - VILOBÍ D'ONYAR - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Fa uns 200 anys l’aigua resultant movia les moles de dos
molins.
El paratge de les Fonts és un indret on l’aigua hi té una
presència fonamental. Entre els seus múltiples usos hi destaquen el regadiu i
el funcionament de molins. Però sobretot cal destacar-ne el seu aprofitament
pel ram del vímet. Un procés que comença amb el tall dels vímets i la seva
posterior posada en remull a la riera de Riudevila. Aixó propicia l’estovament
ideal a les branques per ser després utilitzades en la confecció de
cistells i altres artefactes de vímet.
Al llarg dels anys s’ha originat un comerç important de productes de vímet amb
d’altres municipis, sobretot de la zona del Maresme. Fa més de deu anys que l’Ajuntament
va realitzar el condicionament de l’àrea convertint-la en una zona d’esbarjo i
posteriorment, el 2016, va restaurar (o rehabilitar) el Molí de la Bassa com a
centre d’interpretació dels molins i de la cistelleria.
El molí de les Fonts s’esmenta per primera vegada l’any
1314 amb el nom de Mas Olivera, i al segle XVIII ja s’anomena Casa de les
Fonts. Al segle XIX prengué el nom actual.
Al segle XIV ja es documenten quatre molins fariners al
terme de Vilobí. Alguns d’aquests desaparegueren en el transcurs dels segles, i
n’aparegueren altres de nous. Foren especialment importants entre la segona
meitat del segle XVIII i la primera del XIX, quan es doblà (i de vegades,
triplicà) la població.
El Moli de les Fonts es troba ubicat prop de la Bassa de
les Fonts i s’omple d’aigües de la riera de Riudevila, que es desvia per mitjà
d’una petita sèquia a l’altura de can Devesa Nou. L’any 1551 el paborde de l’almoina
de la catedral de Girona concedí a Jaume Oliveres llicència per a construir un
pont de pedra i calç, per tal de travessar el rec que conduïa aigua des de la
capella de Nostre Senyora de les Fonts fins la bassa del seu molí.
Al Molí de les Fonts es molien cereals, principalment blat, per a la obtenció de farina. Per això disposava d’una sèrie d’espais i mecanismes, amb els quals s’efectuava el procés de molta. L’aigua acumulada a la bassa conferia força al rodet, connectat amb l’arbre, transmeten la força hidràulica a la mola volandera (volant, o sobirana) que girava intensament per sobre de la mola jussana. Quan la mola tenia una velocitat suficient, el gra s’introduïa per mitjà de la tremuja. La farina resultant es recollia i s’empaquetava en sacs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada