CASAL MASFERRER-PERPINYÀ
GRANOLLERS - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVI
Descripció:
Edifici amb diversos habitatges que deriva d'un primitiu
palau de l'època del final del gòtic i principi del renaixement, el qual
conserva diversos elements decoratius renaixentistes, tot i haver
estat molt transformat en els segles posteriors. Consta de planta
baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a dues vessants. La façana és plana, de
paredat comú arrebossat amb balcons lleugers de pedra d'arc pla, sobre
successius eixos de composició vertical molt accentuada, que no trenquen el seu
caràcter de façana plana. A la part central la façana conserva un finestral
renaixentista plateresc.
El primitiu palau s'estructurava al voltant d'un pati
central amb escales d'accés a la planta noble, el qual s'ha conservat
parcialment. D’acord amb les fotografies antigues, l’escala d’accés hauria
estat originàriament orientada a la inversa que a l’actualitat, amb el tram
inferior perpendicular a la façana i el superior paral·lel a tocar d’aquesta. De
fet, aquesta part de la planta baixa ha estat objecte de continues reformes que
fan evident una incoherència respecte a les plantes superiors. En algunes de
les seves estances aquest casal conserva una luxosa decoració que és testimoni
del seu passat nobiliari. L'edifici compta amb els següents elements
destacables:
1.
Façana principal. Planta noble. Finestra d'estil renaixentista plateresc,
acabada amb llinda monolítica decorada amb un motiu heràldic, que és l'escut
dels Masferrer, format per una banda amb tres ferradures de sable
acompanyada de dues estrelles. És sostingut a banda i banda per sengles
lleons rampants. Els brancals també són decorats amb el cap d’una figura
femenina a la part superior del brancal nord i un angelet a la del brancal sud.
La part inferior dels brancals és també decorada amb motius geomètrics.
2.
Pati interior. Planta noble. Porta d'estil plateresc català, situada al
capdamunt de l’escala principal. Està acabada amb un arc carpanell decorat amb
un motiu idèntic al de la finestra de la façana, per sota d’un guardapols
motllurat i ondulat que arranca de sengles mascarons amb representació
d’angelets.
3.
Pati interior. Planta noble. Finestra situada a tramuntana de la porta descrita
més amunt. Està acabada amb un arc rebaixat amb guardapols ondulat a l’interior
del qual es troba un escut aguantat per sengles angelets. Impostes amb
representació de quadrúpedes alats.
4.
Interior de l’immoble. Planta noble. Porta acabada amb llinda plana i
guardapols ondulat recolzat en sengles impostes amb representació de caps
humans.
Història:
La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins
i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels
principals pols de creixement de la població medieval. Durant la segona meitat
del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la
gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de
gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals
a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables
de la vila, especialment al costat sud. Pel que fa a les façanes de les cases,
hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça.
Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que
es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre.
Pel que fa a aquest edifici en particular, segons un
estudi de topografia històrica de Granollers es tractaria d'una casa-palau
originària d'època gòtic renaixentista. L'existència de l'escut de la família
Masferrer, format per una banda amb tres ferradures de sable acompanyada de
dues estrelles, demostra que havia pertangut a aquesta important nissaga de
Granollers. Els Masferrer eren hostalers de Granollers a la segona meitat del
segle XV i també van ocupar càrrecs al govern municipal. En un capbreu de les
propietats dels Jesuïtes de Betlem, de 23 de març de 1584, s’esmenta que
Francesc de Masferrer, burgès de Granollers, posseïa unes cases i un celler que
obrien la façana occidental al carrer del Sastre. Durant el segle XVII els
Masferrer es van emparentar amb la família nobiliària dels Perpinyà, i això va
donar lloc a la nissaga Masferrer-Perpinyà. De fet, l'edifici també és conegut
amb la denominació Casal Masferrer-Perpinyà.
Durant la Guerra de Successió, el 30 de gener de 1710
l'arxiduc Carles, pretendent a la Corona Espanyola, va fer parada a Granollers
i va sopar a can Perpinyà-Masferrer. Un membre de la família, Francesc de
Perpinyà Sala i Sasala, fou un dels diputats que es va oposar a la capitulació
de Barcelona el 1714. Ja a finals del segle XIX, en aquest edifici hi tenia la
seva seu el Casino Terpiscore.
Pel que fa a l'evolució concreta del casal, amb les dades
que en coneixem és difícil precisar-la. Probablement fou reformat en
múltiples ocasions al llarg dels segles posteriors. Ja al segle XX, fou objecte
d’una reforma a la dècada de 1980.
***********************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28977
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16054
***********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada