AJUNTAMENT DE GRANOLLERS
GRANOLLERS - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XX, any 1902-04
Autor: Simó Cordomí i Carrera (arquitecte);
Josep Maria Barnadas i Mestres (escultura)
Descripció:
L’edifici de l’Ajuntament de Granollers és el resultat
d’una reforma realitzada a principis del segle XX, quan va adoptar un marcat
caràcter historicista. L’escultor Josep M. Barnadas és l’autor dels elements
decoratius (llindars, obertures i el balcó) que li donen un regust goticista,
molt ornamentat i florejat.
Es tracta d’una edificació entre mitgeres que consta de
planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants. La
façana és de carreus en la primera planta i la resta estucada amb aparell de
totxo. La composició de la façana és asimètrica, amb dos eixos d’obertures a la
franja esquerra i un altre a la dreta que es mantenen en les dues primeres
plantes. L’edifici queda coronat per una torreta octogonal al costat dret que
trenca la uniformitat de la composició.
A la planta baixa les dues obertures de l’esquerra,
corresponents a l’entrada, són en forma d’arcs de pedra apuntats. Al nivell
dels capitells tenen una imposta que enllaça amb el guardapols d’una finestra
geminada d’arc sinuós que es troba a l’eix de la dreta.
A la planta pis destaca especialment el balcó-galeria de
l’eix de l’esquerra. Consta de dos arcs de perfil sinuós sostinguts per
columnes helicoïdals, amb barana de traceria i la llosa suportada per mènsules.
Tot profusament decorat amb motius vegetals. Dues mènsules enllacen amb la clau
dels arcs apuntats que hi ha a sota. A l’eix de la dreta trobem una finestra
coronella d'arc lobulat amb guardapols i fullatge.
La façana és coronada amb una potent barbacana amb
relleus ceràmics entre les mènsules, limitada al nord per una torre de planta
octogonal acabada amb barana de traceria i pinacles. A la part davantera conté
un rellotge. A l’angle sud de la teulada s’aixeca un esvelt pinacle sostingut
per una mènsula amb una figura femenina.
Ha tingut reformes per adaptar-lo als nous usos.
Història:
El nucli medieval de Granollers es formà entorn de la
sagrera que hi havia al voltant de l’església i, sobretot, del mercat, que es
va desenvolupar a la zona on ara hi ha la plaça Porxada. Sembla del tot
probable que en aquesta època l’edifici del Consell municipal ja es trobava en
aquesta plaça. Al llarg de l'època medieval Granollers va anar canviant de
jurisdicció (reial o senyorial) en funció dels interessos polítics de cada
moment. En els moments en què va pertànyer al domini reial, la vila va anar obtenint
privilegis que afavorien la seva organització municipal, com per exemple
l'exclusivitat de la justícia reial (1219), l'elecció de batlle, l'elecció de
quatre jurats (1356) i la imposició de tributs municipals (1366) vinculats a la
construcció de la muralla.
El 1418 Granollers passà definitivament a poder reial i,
a partir de 1500, amb la instauració de la insaculació, diversos privilegis van
reforçar l'autonomia de la vila. El segle XVI s’ha definit com el "segle
d'or" de Granollers. La petita vila es va estendre més enllà de les
muralles cap als carrers de Corró i de Barcelona. Es va construir la gran obra
de la Porxada, es van empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, es va
encunyar monedes, es va facultar a la vila per a organitzar l'abastament de grans
collits al terme per tal d'assegurar les necessitats de la vila i les peticions
de Barcelona i altres. L’augment de poder del Consell municipal derivava,
sobretot, del control sobre el mercat i els impostos que pagava. A més,
l’Ajuntament tenia el monopoli del blat.
En aquest context de creixement es va portar a terme la
construcció d’una nova casa de la Vila entre 1581-1582, situada en el mateix
emplaçament que l’actual. Pocs anys després, entre 1586 i 1587, es va portar a
terme una obra encara més significativa: la construcció de la Porxada. Era
la llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el
mercat de cereals a Granollers.
Finalment, l’última reforma important de l’edifici de
l’Ajuntament es va iniciar l’any 1902. La va impulsar l’alcalde Josep Barangé i
Bachs, i va consistir en una reforma substancial de l’anterior edifici. L'obra,
que fou encarregada a l'arquitecte d'Olot Simó Cordomí i Carrera, es culminaria
dos anys més tard, el 1904, durant el mandat de l'alcalde Miquel Blanxart.
Durant la Guerra Civil, amb motiu dels fets d’octubre de 1934 es van fer certes destrosses a l’edifici, a conseqüència de la metralla de l'exèrcit que volia entrar a la Casa de la Vila. Llavors es va malmetre certa documentació de l'Arxiu i es van produir destrosses aparatoses a la façana i oficines municipals. En l'actualitat, l'edifici es manté com a seu principal de l'Ajuntament de la ciutat, i és el lloc on se celebren els plens municipals.
**************************************
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada