ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOL DE TAVERTET
TAVERTET - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Tavertet i la
seva església
Tavertet fou un lloc propici per
l'assentament humà prehistòric, tal com ho demostren els vestigis de l'època
neolítica, el sepulcre megalític, el camp d'urnes funeràries i les restes d'una
muralla ibèrica entre d'altres.
El nom de Tavertet, probablement
d'origen preromà, està documentat des d'almenys l'any 995 i la família propietària
del Castell l'adoptà de topònim. El Castell és un indret del terme on,
malgrat actualment no hi ha cap castell, tal vegada hi hagué una torre de
guaita o de senyals. De la família Tavertet, la qual depenia dels Cardona
(vescomtes d'Osona al segle XII), en van néixer Guillem de Tavertet, bisbe de
Vic des de l'any 1195 al 1233.
Església
De l'església de Sant Cristòfol
de Tavertet s’en coneix l'existència des del 1070. Si bé l'edifici romànic que
ha arribat als nostres dies data del segle XI, probablement substituí una
església anterior. L'actual nau romànica és de creuer, de concepció simple i
està dividida per tres arcs torals transversals. Altrament, la coberta es
de volta de canó.
Orientat a llevant, hi ha l'absis
de planta semicircular, es tracta de la part més antiga del temple que s'alça a
frec de cingle, el qual està cobert amb volta de quart d'esfera. Així mateix,
té tres finestres absidals de doble esqueixada, situades al centre de les tres
bandes exteriors separades per lesenes, uns reforços verticals dels murs
exteriors, de poc gruix, sense base ni capitell. Aquestes bandes estan connectades
per quatre o cinc petits arcs cecs, un ornament característic de l'arquitectura
romànica.
De l'interior de l'església de
Tavertet, la peça més preuada n'és la imatge gòtica d'alabastre de la Mare de
Deu del Cor. del segle XV, la qual, molt probablement, comptava amb un altar
propi dins del temple. També son de gran valor la sagristia gòtica i la pica
beneitera de forma octogonal, amb relleus, una representació del Crist
ressuscitat, les quals tot indica que són posteriors a l'època romànica.
Pel que fa a la portalada d'accés a la nau, es troba a migdia, construïda amb dovelles de grans dimensions. En aquest mateix costat, hi ha dues finestres de doble esqueixada, clarament d'origen romànic, d'una època anterior a la finestra del presbiteri.
La portada enreixada exterior d'accés a tot el conjunt mostra les modes característiques de l'arquitectura osonenca del segle XI. Annexada a aquesta portada i dins del recinte parroquial, s'hi troba la rectoria amb accés propi i façana al carrer de Dalt i a la Plaça Major de Tavertet.
A banda i banda de l'església hi
ha dos cementiris. Al costat nord, el cementiri nou amb nínxols i petites
lloses al terra, on hi descansen cendres de difunts recents. Al costat de
migdia, en un pla una mica més elevat i amb vistes a la cinglera, hi ha el
cementiri vell on s'hi troben diverses lloses, algunes dels quals amb inscripcions
il·legibles.
Evolució del
temple
Aviat començaran les reformes de
l'Església a finals del segle XII o principis del XIII, en erigir-se un
campanar amb finalitats també defensives. A principis del segle XVII, al
lateral de tramuntana, s'hi afegí una segona nau amb una arcuació gòtica unida
a la primera nau romànica per dos grans arcs laterals. Més tard, se li feren
nous afegitons com la sagristia (també amb arcuació gòtica), una capella veïna,
diversos altars i dos retaules d'èpoques diferents, ambdós dedicats a la Mare
de Déu del Roser. és digne de ressaltar el segon retaule gòtic de l'any 1787.
Les reformes es foren adaptant atenen les diverses necessitats del culte.
Malauradament, però, el temple no s'escapà de la crema del 1936.
Els noms inscrits als bancs de
fusta es corresponen als de famílies del poble, de la mateixa manera que
aquells que es cremaren, els quals foren substituïts per uns de nous un cop
acabada la Guerra Civil. A l'últim terç del segle XX, a l'interior de
l'Església es deixà al descobert l'aparell romànic de pedra que, durant segles,
havia estat recobert. Així, ja sense el darrer retaule, l'absis també va
recuperar tant l'estat com l'aspecte original, tal com el veiem actualment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada