Seguidors

dimarts, 14 d’abril del 2026

CASA CARLOS BARRAL i AGESTA - MUSEU CARLOS BARRAL

CALAFELL - EL BAIX PENEDÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/







****************************************

Enllaç amb informació:

Època: segle XVIII

Descripció:

Es tracta d'un petita casa de planta baixa i pis amb una superfície de 45 metres aproximadament dins d'un solar rectangular amb un jardí amb pins. Al final del pati hi ha un garatge. Aquesta casa era, en el seu origen, un botiga de pescadors que va ser ampliada i modificada. Algunes transformacions són el canvi d'ubicació del primer tram d'escala, l'enderroc de l'envà de l'antiga cuina i l'afegit de la balconada de fusta del primer pis, la qual es va portar als anys 20 del segle XX des de les illes Canàries.

Notícies històriques:

Antiga casa de pescadors que va ser propietat de Carlos Barral, escriptor i editor barceloní. Aquesta casa va ser centre de tertúlies i de creació literària. L'any 1999 va ser adquirida per l'Ajuntament de Calafell juntament amb un llegat documental i artístic i, des del 2004, es va convertir en casa-museu on es pot veure aquest llegat.

****************************************

Altre enllaç amb informació:

https://visit.calafell.cat/list/museu-casa-barral/

La Casa Barral és una antiga botiga de pescadors, situada al Passeig Marítim, on va viure el poeta i editor Carlos Barral. És un dels pocs elements arquitectònics que es conserven del passat mariner de Calafell.

Destaca la balconada de fusta de les Illes Canàries que tant agradava a en Barral des que era nen (“Calafell era el mito de la infancia feliz”, va dir). Varen ser molts els escriptors que van visitar o es van establir a Calafell a la segona meitat del segle XX, entre ells Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa o Juan Marsé.

Avui, amb una nova museografia renovada, la visita a les diferents estances de la casa ens endinsen als diferents vessants d’aquest personatge: el Barral escriptor, el Barral editor i finalment el Barral més íntim.
















****************************************

Carlos Barral i Agesta (Barcelona, 2 de juny de 1928 – 12 de sesembre de 1989) va ser un editor, polític, poeta i escriptor català en llengua castellana.

Fill de Carles Barral i Nualart cartellista, escriptor i inventor. Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona el 1950 i després va impulsar l'empresa editorial de la seva família (Seix-Barral), aconseguint que esdevingués una de les més importants de l'època. Com a editor va crear premis i col·leccions que varen permetre donar a conèixer als lectors del moment els més importants corrents literaris europeus i hispanoamericans del segle XX i alhora renovar la literatura espanyola dels darrers anys del franquisme.

Durant els seus anys d'estudiant va mantenir una intensa amistat amb Jorge Folch i Rusiñol. Aquest poeta va morir tràgicament als 22 anys, i degut a aquest fet, Barral, junt amb altres companys de carrera, li va retre diversos homenatges. Amb alguns d'aquests companys, Barral va formar el grup d'intel·lectuals barcelonins dels anys cinquanta, en el que també hi havia Jaime Gil de Biedma, Joan Reventós, Jaume Ferran, Alfonso Costafreda, GABRIEL Ferrater i Alberto Oliart..

El 4 d'octubre de 1954 a Calafell es va casar amb Yvonne Hortet, una filla de l'alta burguesia barcelonina, el padrí va ser Jaime Gil de Biedma. La seva vida estigué fortament lligada al mar i a la localitat tarragonina costanera de Calafell, on residia llargues temporades. Van tenir cinc fills : Dànae, Dario, Marco, Alexis i Yvonne Barral Hortet.

El 1952 publicà el seu primer llibre de poemes Las aguas reiteradas, al que seguiren, Metropolitano el 1957, 19 Figuras de mi historia civil el 1961, i Usuras y figuraciones el 1973. A partir de 1975 inicia, amb Años de penitencia, la seva producció en prosa de caràcter memorialista. Després publicaria també Los años sin excusa.

Fou senador per Tarragona el 1982, i posteriorment parlamentari europeu pel PSC-PSOE.

El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 1988 obtingué el Premi Comillas de Tusquets Editors en la categoria de Memòries per la seva obra Cuando las horas veloces.

Va morir a Barcelona el 1989; les seves cendres es van llençar al mar a Calafell, on posteriorment s'hi va obrir una casa-museu.

****************************************

Altres enllaços amb informació:

https://baixpenedes.cat/recerca/node/1571

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1196

https://www.gnomonica.cat/inventari/bd_detall.php?numero=901&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=370&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE=

****************************************









 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada