ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE MOIÀ
MOIÀ - EL MOIANÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Estil / època: Barroc Neoclàssic Modern
Segle: XVII
– XVIII
Descripció:
Església de creu llatina, creuer coronat amb una gran
cúpula i sense capelles laterals. Al costat de migdia, campanar de planta
octogonal amb grans finestrals d'arc apuntat i amb cornisa sostinguda per
atlants. Darrera de l'església (nord-oest) hi ha el cambril de la Mare de Déu
de la Misericòrdia, de planta rectangular i volta de canó.
Al costat dret del creuer es troba la capella del Santíssim Sagrament
(1709-1749) on es troba al paviment, l'escut de la família Planella, la tomba
gòtica del Bisbe Pere de Planella i el Crist d'Asorey.
L'accés a l'edifici es fa per la portalada barroca per una porta de fusta
original. Un cop dintre, a sobre de l'accés hi ha el cor comunicat per uns
passadissos en forma de girola amb la part superior de l'Altar Major. A
tramuntana hi ha el baptisteri.
Al centre del creuer hi ha quatre arcs torals amb quatre petxines que sostenen
una cúpula semiesfèrica decorada amb petites escultures figuratives en marbre
que representen figures masculines compartimentada amb arcs formers i coronada
amb una clau de fusta que representa l'Assumpta. A mà dreta hi ha un crist
barroc en fusta policromada de qualitat.
La façana principal (1677-1683) és el primer conjunt salomònic que es coneix a
Catalunya, en pedra articulada en tres nivells. A la façana lateral nord (1677)
de dimensions reduïdes però de factura similar, hi ha una fornícula amb una
imatge de la verge amb nen molt erosionada.
Al mur de migdia s'aprecien les restes de la paret mitgera de les cases de la
Mongia i de l'Obra i la discontinuïtat del sòcol que era adossat a l'església
parroquial.
Observacions:
Anys de construcció 1673-1749.
A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Església
Parroquial de Santa Maria de Moià, Església Arxiprestal.
Història:
L'església primera va ser consagrada al 939 pels bisbes
Jordi de Vic i Guilarà de Barcelona a precs dels comptes Sunyer i del seu fill
Ermengol, compte d'Osona.
Al s. XVII-XVII Ila vila de Moià vol aixecar un temple nou. Molts historiadors
coincideixen que els primers treballs es van iniciar a l'any 1674. Va ser
servida per una comunitat de preveres i de beneficiats.
L'arquitecte primer va ser Pere Torrents i el cambril va ser construït al 1747
per Josep Morató i Soler. El campanar de 1684 al 1726. El creuer i el
presbiteri es van construir dels anys 1730-1736. Quatre anys després J. Morató
i Sellés va construir el Cambril de la Mare de Déu de la Misericòrdia destruint
les cases que eren situades al darrere de l'església.
Amb la construcció de la Capella del Santíssim Sagrament (1709-1749) s'acaba la
construcció de l'església Parroquial de Moià. La porta d'accés al Baptisteri és
l'antiga façana de l'oratori de Sant Pere de Moià.
Durant la Guerra Civil va ser profanada.
*************************************************
PORTALADA NORD
Estil / època: Modern Barroc
Segle: XVII
Descripció:
Portalada articulada en dos nivells. El primer flanquejat
per dues columnes amb decoració de llaços helicoïdals d'estil salomònic i
motius vegetals; el segon, un frontó recolzat en uns capitells rectes del que
neixen dues columnes salomòniques com les del primer nivell però més petites,
entre les quals hi ha una fornícula amb petxina a la banda superior en la que
descansa una verge amb nen molt malmesa. En tot el conjunt hi ha decoració que
imita els capitells jònics, motius vegetals i marins (peixos i atlants).
Història:
L'església primera va ser consagrada al 939 (estil romànic). Al s. XVI-XVII la vila de Moià vol aixecar un temple nou, els primers treballs s'inicien el 1674, l'arquitecte va ser Pere Torrents i el cambril va ser construït al 1747 per Josep Morató i Soler, qui construeix quasi totes les peces a Vic. Es conserva molta documentació de la construcció. Segons F. Solà a "El temple", l'església antiga ja tenia una portalada de l'any 1427 que donava a la plaça Major.
*************************************************
PORTALADA OEST
Estil / època: Barroc Modern
Segle: XVII
Descripció:
Portalada que dona accés a l'església de Santa Maria.
D'estil Barroc i amb arquitectura en pedra articulada en tres nivells És el
primer conjunt salomònic que es coneix a Catalunya.
Actualment té als angles de les cantonades dues escultures modernes del Pare
Coll (esquerra) i Fc. Xavier Ponce (dreta). Les imatges són originals, i han
estat restaurades després de la Guerra Civil. Representen sant Josep de
Calassanç, sant Pere de la Cadireta, sant Ponç de Planella i la Verge Maria.
Història:
L'església primera va ser consagrada al 939 (estil
romànic). Al s. XVI-XVII la vila de Moià vol aixecar un temple nou, els primers
treballs s'inicien en 1674, l'arquitecte va ser Pere Torrents i el cambril va
ser construït al 1747 per Josep Morató i Soler qui construeix quasi totes les
peces a Vic. Es conserva molta documentació de la construcció.
*************************************************
ESTATUAS DE LA FAÇANA DE L'ESGLÉSIA
Des de la seva construcció el segle XVII fins a principis
del segle XX, les fornícules de la façana de l'església parroquial havien estat
buides.
El 1915, Josep Coma i Passarell «el Cristo», propietari
del que ara és el parc, va morir sense deixar descendents. Va nomenar hereu de
confiança al rector de Moià i aquest, una vegada acomplertes les seves
disposicions testamentàries, va esmerçar els diners sobrants en fer sis
estàtues per la façana de l'església.
Les va encarregar a l'escultor de Gràcia Josep M. Camps i
Arnau (1879-1968), especialista en imatges religioses. Les escultures
representaven a Sant Josep i el nen Jesús a la fornícula de dalt i a la fila
inferior la Mare de Déu, flanquejada pels dos sants populars de Moià, Ponç de
Planella i Pere de la Cadireta.
També se'n varen fer dues de més petites, que es posarien
a les cantonades i que representaven Sant Pere i Sant Pau. Les escultures varen
ser estrenades el 15 d'agost de 1916.
Un any després, el 1917, l'escolapi Josep Teixidor en va
pagar dues més, que es posarien a dues de les fornícules dels laterals de la
porta i que representaven a Sant Josep de Calassanç i Sant Pompili.
Com tot el moblament de les esglésies, els primers dies
de la guerra civil les estàtues es van treure però en lloc de ser destruïdes
com tantes d'altres, les van colgar prop de l'Hostal de Cal Teixidor.
Acabada la guerra van ser restaurades i retornades al seu
lloc el 26 d'agost de 1940. De les dels laterals la de Sant Pere va quedar
destruïda i la de Sant Pau, va quedar al Museu, on encara es troba.
Per completar la façana, el 1983 es va posar a la
cantonada esquerra una imatge del P. Francesc Coll, que havia estat vicari de
Moià a partir de 1839 i que havia estat beatificat el 1979. A la fornícula de
la dreta, el 1992, s'hi va posar la imatge de Francesc Xavier Ponsa Casallarch,
moianès, germà de Sant Joan de Déu, mort al principi de la guerra civil i que
havia estat beatificat aquell mateix any.
A la fotografia, treballs per instal·lar les estàtues a
la façana l'estiu de 1916. (Fot. Josep Vilanova. Imatge extreta del llibre
«Moià 1875-1939, la vida d'un poble en imatges» de Jaume Clarà).
*************************************************
CAMPANAR
Estil / època: Modern Barroc
Segle: XVII
- XVIII
Descripció:
Campanar de 52 m d'alçada situat al costat de migdia de
l'església parroquial de Santa Maria.
La torre arranca de l'església amb planta quadrada que esdevé planta octogonal.
A la seva base s'aprecia la inclinació de la teulada de les cases que hi havia
adossades al mur de l'església, de la Mongia i de l'Obra. Totes les cares no
mantenen les mateixes dimensions. Les quatre cares que donen als punts
cardinals són el doble d'amples que les de les cantonades.
La part superior, l'últim pis, és la més treballada. Destaquen els vuit
finestrals amb arcs apuntats al pis de les campanes.
La cornisa esta sostinguda per mènsules que actuen de gàrgoles. Té una
balustrada de coronament i pinacles. La cornisa ha estat substituïda per
atlants.
A la torre del campanar es troba el rellotge que probablement és una peça del
s. XVII modificada a finals del s. XVIII per Josep Senesteva. Actualment ha
estat substituït per un mecanisme electrònic.
La teulada sembla ser d'un vessant i crida l'atenció les seves gàrgoles que
representen animals fantàstics. A dalt del terrat del campanar sota els
capitells de les 8 pilastres que sostenen els arcs de la cúpula es pot veure la
data del seu coronament " /1726/SE/A-/CA-/D/*/*/* i una inscripció
incompleta. Les campanes amb pesos de pedra actualment no s'utilitzen.
Història:
Es construeix entre 1675 i 1726. La pedra prové del Mas
del Prat o del lloc anomenat " Les Conques ".
Es va comprar per 7.900 lliures a la família del Prat, el transport va ser
gratuït. Se'ls va concedir el dret a tenir sepultura pròpia a la nau principal
de l'església.
Les dues terceres parts del sòcol del campanar ja havien estat contractades
l'any 1684 amb el mestre de cases Francesc Torrents juntament amb la nau de les
capelles i el mur de migdia al qual el campanar està adossat. En un principi es
va preveure l'acabament per Tots Sants de l'any 1725 però es va endarrerir fins
al 1726.
L'inici de la construcció del campanar està lligada a la de la part meridional
de l'església.
Va ser objecte de restauració de part de les seves façanes a mitjans dels anys
cinquanta i a principis dels noranta. Actualment s'han desprès alguns fragments
de pedra de la cornisa i l'última és la caiguda del batall que recorda que
encara hi ha alguna part que s'ha de restaurar.
*************************************************
LES CAMPANES
El 1839, durant l'atac dels carlins a Moià, aquests se les varen endur totes excepte la que marcava el quarts de les hores perquè era molt petita i a més estava col·locada a la part més alta del campanar, lloc de molt difícil accés.
El seu objectiu era utilitzar el bronze per fer canons, però dubtem que s'arribés a fer, ja que la guerra va acabar pocs mesos després, però ni les campanes ni el bronze es varen poder recuperar.
Fins el 1863 el campanar va restar mut. Llavors, mitjançant una subscripció popular oberta l'any anterior, se'n van fer cinc de noves: quatre pel servei religiós i una per les hores del rellotge. Eren de considerable dimensió: la grossa pesava 1.440 kg, la segona 1.200 kg, la tercera 319 kg, la quarta 185 kg i la de les hores 361 kg. En total el seu cost va ser de 2.267 duros i 16 rals.
El 1908 la campana grossa es va esquerdar quedant inutilitzada i es va haver de fondre de nou. La feina la va fer el fonedor barceloní Pau del Campo, que va instal·lar-se a l'avui desaparegut Hostal de Cal Teixidor per fer la feina. La campana nova es va estrenar el dia de Corpus de 1909.
Els primers dies de la guerra civil les campanes van tornar a baixar pel dret, requisades novament per fer material de guerra. Únicament varen deixar les dues del rellotge perquè es va considerar que eren un servei públic.
Amb només aquestes dues es va arribar a 1954, quan se'n varen fer dues de noves, que es van estrenar el 29 d'agost de 1954. I encara a finals de la dècada de 1970, després d'una onada de robatoris a les esglésies rurals, es van portar al campanar les de les esglésies de Rodors, Ferrerons i Marfà.
Totes les campanes, quan se les beneeix per complir la seva feina, reben un nom: la gran es diu Maria de la Misericòrdia, Sebastiana i Anna. La segona porta per noms Glòria, Montserrat i Josep Maria.
Estil / època: Barroc Modern
Segle: XVIII,
any 1736-1740
Descripció:
Cambril de planta rectangular i teulada a dues vessants,
situat darrere de l'església de Santa Maria. L'edifici, de dos pisos, té accés
pel presbiteri. En ell es guarden moltes de les icones religioses de
l'església, propietat del Bisbat de Vic. La majoria de les peces són barroques
i n'hi ha alguna de qualitat artística. Els sostres estan pintats amb motius
religiosos i vegetals, molt restaurats. Els vitralls de les finestres són
moderns, dels anys 20; els originals es troben en unes condicions regulars en
el magatzem que hi ha a l'Ajuntament.
L'accés al segon pis es realitza per unes escales dobles, fetes amb pedra de la
masia de la Gònima, amb dues baranes formades per cinc trams diferents,
separats per muntants, dos d'ells presenten un pom de bronze al capdamunt i
dues portes, també de ferro forjat, on destaca a la part central, el monograma
coronat en una, el de MA (Maria) i a l'altre el de Jesús.
Història:
Durant la finalització de la capçalera de l'església
parroquial els capitans, adjunts i els comissionats de la confraria de la Mare
de Déu de la Misericòrdia van escollir al Sr. Morató per a la construcció del
cambril. Per aquesta feina cobraria 1.250 lliures. Per realitzar aquesta
comanda es van haver d'enderrocar les cases que hi havia al costat del Pont (la
Volta) i amb les pedres es va construir el nou edifici.
*************************************************
SARCÒFAG DEL BISBE PERE DE PLANELLA
Estil / època: Medieval Gòtic Renaixement
Segle: XIV,
any 1385
Descripció:
Sarcòfag de gres de forma
rectangular i amb coberta troncopiramidal amb la superfície lleugerament
còncava d'1,60 x 0,92 m, amb una profunditat d'uns 47 cm. Està decorat amb baix
relleu policromat amb colors blau, vermell, groc i també amb pa d'or. La paret
frontal del sepulcre es distribueix en traceries gòtiques: 4 arcs apuntats a
banda i banda amb rosasses i la representació del que sembla un lleó amb la
boca oberta a la base de cada parella d'arcs. A la banda central de la cara de
la tomba hi ha un arc ogival trilobulat d'on emergeixen dos àngels amb ales
portant l'escut dels Planella, un llenguado mirant a l'oest. Als carcanyols
dels arcs a la zona superior hi ha motius vegetals. La capa pictòrica es troba
en bastant bones condicions. Als laterals de la tomba es repeteix l'escena dels
àngels amb ales portant l'escut sota l'arc trilobulat. L'altre costat de la
tomba no es pot observar ja que el sepulcre està empotrat pràcticament a la
fornícula de la capella del Santíssim. L'ascensió de l'ànima és representada a
la coberta del sepulcre, dos àngels sostenen una tela on es situen dues ànimes
que oren. A sobre dels àngels hi ha un motiu vegetal, rosetó o lluna. Se suposa
que a l'altra banda de la tomba hi ha la mateixa imatge. La forma piramidal s'acaba
amb la petita base d'una creu, està trencada i enganxada per la part inferior,
on hi ha un Crist crucificat també policromat La tomba descansa sobre unes
mènsules amb forma de lleó ajagut en actitud de repòs. Les escultures estan
totalment policromades i tenen detalls encara conservats. A banda i banda del
sepulcre, i no molt simètricament, es troben quatre escuts d'armes en pedra
gres, de la família Planella en el que és representat un peix, un llenguado, en
l'escut ogival amb una faixa central de forma horitzontal. S'observa alguna
resta de policromia en un dels superiors.
Observacions:
És estrany que n'hi hagi dues
ànimes representades quan en principi només hi havia una persona enterrada.
Això permet pensar que pot ser el Bisbe Planella no va ser enterrat en aquest
sarcòfag, com popularment es diu. Seria molt interessant l'estudi i la seva
intervenció ja que és un dels pocs exemples d'escultura gòtica policromada
Història:
La família Planella comença a agafar importància a la
vila durant el s. XIV en afers de negocis tèxtils i adquirint propietats. Els
Planella eren senyors comtals, guerrers i eclesiàstics que van tenir domini
senyorial de la vila de Moià fins a l'any 1501. Pere de Planella va néixer a
Moià en una data indeterminada i va morir a Barcelona l'any 1385. Al
questionari Zamora de l'any 1789 es confirma el coneixement que tenia la gent
de l'existència de les cendres de l'anomenat "Pedro de Planella" en una
"primorosa urna". Va destacar dels Planella com a eclesiàstic i el
seu primer càrrec important va ser el de canonge de la seu de Mallorca, l'any
1361 va ser nomenat bisbe d'Elna al Rosselló. A Barcelona va fer construir la
càtedra episcopal del cor de la catedral i va consagrar la basílica de Santa
Maria del Mar.
*************************************************
VERGE DE LA MISERICÒRDIA
Enllaç amb informació:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/verge-de-la-misericordia
Estil / època: Contemporani
Segle: XIX,
any 1826
Descripció:
Escultura de fusta policromada que representa la Verge
Misericòrdia amb nen asseguda en un majestuós tron. El nen Jesús està situat al
braç esquerre de la verge, en acte de benedicció. L'infant suporta, en la seva
mà dreta, la bola del món. La santa imatge amb corona imperial de llautó,
representa Maria Santíssima, porta a la mà dreta el ceptre i vesteix una túnica
llarga fins als peus.
Història:
Aquesta escultura és l'antiga verge que es trobava a
l'altar de l'església parroquial de Santa Maria de Moià del s. XVIII que feia
18x12 m i estava dedicat a la Verge de la Misericòrdia, tot i que s'hi
veneraven les imatges de sant Sebastià, sant Pere i sant Pau. Vers 1961,
després de la Guerra Civil, l'església va ser reconstruïda i la imatge va ser
substituïda per una talla moderna que encara en presideix l'altar. De la
mateixa manera, el retaule barroc que també havia estat destruït es va
substituir per un de més petit que es va complementar amb la pintura al fresc
de l'absis amb la Coronació de la Mare de Déu, obra del pintor Josep Nogué
Massó (reproducció del quadre de Velázquez del mateix nom). Segons
Gamundi-Pallàs, (1982) la imatge primitiva va ser destruïda pels ciutadans de
la vila en una disputa sobre l'escultura, el 1816. Antigament la imatge posseïa
diversos vestits i guarniments que ara li manquen.
*************************************************
BAPTISTERI - CAPELLA DEL ROSER
Estil / època: Modern Contemporani Neoclàssic
Segle: XVIII – XIX
Descripció:
Capella amb planta de creu grega amb coberta a doble
vessant amb ràfec de pedra. Amb cúpula alçada sobre quatre arcs de mig punt.
Corona l'edifici una llanterna octogonal. A la façana actual, l'accés està
normalment tancat. Hi ha una fornícula en forma de templet on és representat
sant Joan Baptista en un conjunt de 40 rajoles de ceràmica blanca, el mosaic
està signat: "Joan ".
Història:
La porta d'accés al Baptisteri és l'antiga façana de
l'església de Sant Pere de Moià.
El Baptisteri ocupa el lloc on fins a la Guerra Civil hi hagué l'altar del
Roser, decorat amb retaules de Pau Sunyer. A la dècada dels 50 es remodelà
l'espai i s'aprofità l'antic portal de la capella de Sant Pere que s'havia
quedat abandonada. En el nínxol on hi havia la imatge del sant es col·loca unes
rajoles de tradició catalana.
*************************************************
GRAFITS DE LES FAÇANES
Estil / època: Modern
Segle: XVII
Descripció:
Es tracta de petits grafits,
almenys una desena, que es troben en algunes de les pedres dels nivells
inferiors de les façanes que es troben a l'est i al nord de l'església
parroquial. Són dibuixos de caire religiós. Motius vegetals per guarnir els
crismons, creus (individuals, dobles, triples i quàdruples), triangles,
crismons, semicercles, lletres entre les que es pot llegir en dos ocasions,
INRI, un d'ells acompanyat per una creueta, la lletra A, i números com el M01
de la façana nord.
Observacions:
A diferència de les marques de
picapedrer amb les que comptabilitzaven les peces fetes per cadascun dels
treballadors, en aquestes es pot pensar que serien assajos de la tècnica
d'algun aprenent o bé records de persones que visitarien l'església. Podrien
ser contemporànies a la construcció de l'església.
No es veuen al primer cop d'ull.
*************************************************
PLACA COMMEMORATIVA DEL MIL·LENARI DE L'ESGLÉSIA
Estil / època: Contemporani
Segle: XX,
any 1951
Descripció:
Pedra rectangular, penjada a la paret sud de l'església
parroquial, amb una llarga inscripció en llatí on es pot llegir la història de
l'església.
Història:
Encara que la data del
mil·lenari correspondria a 1939, la placa es va col·locar en el mil·lenari de
la mort del comte Sunyer (950).
*************************************************
Altres enllços amb informació:
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/12/esglesia-arxiprestal-de-lassumpcio-de.html
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16677
https://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=20&pos=0
https://algunsgoigs.blogspot.com/2022/08/goigs-la-mare-de-deu-del-roser-moia.html
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada