MONÒLIT ALS COMBATENTS DE LA GUERRA CIVIL
PLAÇA DE LA PAU - PALAFRUGELL
PALAFRUGELL - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
El passat 1 d'abril van complir-se els seixanta anys de
la fi de la Guerra Civil i, entre ells, vint de democràcia. Un grapat
d'excombatents de la vila d'aquesta cruenta lluita entre espanyols, vam pensar
que seria necessari trobar-nos els dos bàndols, per formar una agrupació i
sol·licitar del nostre Ajuntament democràtic la institució d'una diada i un
monòlit dedicat als dos exèrcits junts: republicans i nacionals; intentar
esborrar diferències i homenatjar els ciutadans i ciutadanes perduts en les
lluites. Vam creure que era un projecte important, necessari i digne per a la
vila, mancada com la tenim de monòlits i homenatges semblants, quan veiem
ampliar-se Palafrugell. Creiem que, amb la nova plaça de la Pau i amb el nostre
monòlit, el poble ha superat una prova de maduresa democràtica. Aquest monòlit,
descobert el dia 28 de novembre, ens recorda els danys soferts físicament com a
producte de la guerra, on es procurava no decaure l'ànim, la protecció de la
unitat i creure en tu. El progrés de l'armament, que va provar-se i assajar-se
per a la Segona Guerra Mundial, va fer que els camps de batalla i ciutats es
convertissin en volcans en erupció vomitant foc fins la retirada. Fet aquest
petit apartat d'aquella guerra que visquérem tots els combatents, passo en nom
de tota l'agrupació d'excombatents de Palafrugell a manifestar el nostre
agraïment i satisfacció a l'Ajuntament en general i particularment a l'alcalde
Suñer i als tinents d'alcalde Reguant i Gaset; a Maimí, del Gabinet de
Protocol; a l'Àrea de Cultura: A Joan Benet, historiador, per la seva
interessant conferència al Teatre Municipal; a mossèn Martirià, rector de la parròquia
de Sant Martí, pel seu sentit sermó dins la missa dels caiguts; a la Coral
Mestre Sirés que ens acompanyà la missa; al Museu del Suro, per la inauguració
de la mostra fotogràfica Febrer de 1939, imatges de la retirada; al Consell de
la Gent Gran per l'ajuda donada; a Ràdio Palafrugell; a la Impremta Palé, i al
restaurant del Far de Sant Sebastià, per un bon dinar de comiat. Hem estat
ferms en l'espera de seixanta anys, així, d'aquesta espera, quelcom arriba a
qui ho ha esperat tot. L'Agrupació de Palafrugell d'excombatents de la guerra
civil espanyola dóna les gràcies a tothom que ens acompanyà en els actes del
dia 28 de novembre de 1999.
L'Associació d'Excombatents de Palafrugell, entitat que
aplega els vilatans que van lluitar a la Guerra Civil, i l'Ajuntament de
Palafrugell van organitzar el diumenge 28 de novembre uns actes per commemorar
el 60è aniversari del final d'aquella contesa fratricida. La jornada va
començar a les deu del matí, amb un missa al temple parroquial de Sant Martí,
en sufragi per les víctimes palafrugellenques d'un i altre bàndol. Va oficiar
el rector Martirià Brugada. A les onze, al Museu del Suro, s'inaugurà l'exposició
fotogràfica Febrer de 1939: imatges de la retirada. Es tracta d'un ampli recull
d'imatges que mostren, d'una manera descarnada i en diferents àmbits, les
condicions duresa extrema que van caracteritzar l'èxode de milers i milers
d'individus republicans, d'esquerres i/o catalanistes, davant la imminència de
la victòria franquista. Si bé totes les imatges, de la primera a l'última,
traspuen el drama d'aquella gran tragèdia col·lectiva que va significar l'exili
republicà, un dels aspectes que més sorprenen i corprenen és l'actitud
insolidària i, fins i tot, hostil amb què van ser acollits per part de les
autoritats de la veïna República de França, aleshores, paradoxalment, governada
per les esquerres. Les instantànies preses als camps de refugiats ens mostren
uns espais tancats amb filats espinosos, fortament custodiats per soldats i
gendarmes, i amb unes condicions de vida inhumanes per als que s'hi amuntegaven
a l'interior. El seu aspecte fa pensar més aviat en els camps de concentració
nazis de la mateixa època. Aquesta actitud tan poc hospitalària contrasta
vivament amb les escenes de confraternització que protagonitzen al peu de la
frontera militars francesos i de l'exèrcit de Franco. Finalment, gairebé com
una ironia del destí, es poden contemplar imatges d'excombatents republicans
que, després d'haver patit el rigor extrem de l'exili en terres franceses, van
acabar allistant-se en les files de la resistència d'aquell país contra
l'invasor alemany, durant la Segona Guerra Mundial. Molts d'ells acabarien donant
la vida per la independència d'un Estat hipòcrita i insolidari que els havia
donat l'esquena. A les dotze del migdia, al TMP l'historiador Josep Benet i
Morell va pronunciar una conferència sota el títol La Guerra Civil, seixanta
anys després. Visió crítica d'una tragèdia. El primer tinent d'alcalde Josep Ma
Reguant va ser qui va presentar el conferenciant del qual va dir que ha estat i
és un referent del catalanisme en tot el seu ventall ideològic, a més de ser un
gran historiador de la Catalunya contemporània i un dels millors coneixedors
del tema de la Guerra Civil i de l'impacte de la dictadura franquista sobre la
nació catalana i la seva cultura. Benet va centrar-se en els prolegòmens i
primers moments de la guerra. Ja d'entrada, va remarcar les diferències entre
el context político-social català i el que es vivia a la resta de l'Estat en
els mesos previs al conflicte. Va parlar de l'aixecament militar com d'un fet
inevitable que feia temps que es veia venir i dels esforços del govern català
per evitar la fractura social a Catalunya quan aquell es produís, esforços que
haurien donat lloc a contactes entre representants d'ERC i de la Lliga per
mirar d'assolir un pacte polític. Segons ell, no s'hi va ser a temps i aquest
va ser el veritable drama de Catalunya, ja que va haver de patir l'efecte no
d'una sinó de dues guerres civils: la que es lliurava a nivell general
d'Espanya contra el feixisme i la que es lliurava en els pobles i ciutats de
Catalunya entre dretes i esquerres i entre les mateixes esquerres dividides. En
aquest sentit, va fer una anàlisi i una valoració molt crítiques del paper de
la CNT i de les forces obreristes en general, en considerar que, amb la seva
actuació revolucionària, l'únic que van aconseguir va ser debilitar el front de
lluita contra el feixisme. Per a Benet, el general Mola, veritable cervell de
l'Alzamiento, hauria previst el fracàs del pronunciament militar a Catalunya i,
particularment, a Barcelona; tanmateix, hauria considerat el sacrifici de les
guarnicions catalanes com una necessitat estratègica perquè, segons calculava,
la sortida dels militars de les casernes seria el detonant d'una revolució
social que sumiria la rereguarda catalana en el caos i el descontrol. Aquest
fet havia d'impedir o, si més no, entorpir la reacció republicana a l'hora de
mobilitzar homes per enviar-los cap a l'Aragó, on es podia haver decidit la
sort de la guerra en els primers dies. Benet, doncs, va ser taxatiu en
concloure que l'esclat revolucionari que va seguir a l'aixafament de la revolta
militar a Barcelona, a partir del 20 de juliol, i que va ser impulsat pels que
ell va qualificar d'anarco-bolxevics —anarquistes partidaris d'una revolució
incendiària inspirada en el model de la revolució comunista a Rússia—, va ser
caure de quatre potes en el parany de Mola i, en definitiva, va significar un
flac favor a la causa de la República i de Catalunya. Van tancar l'acte Lluís
Negra, en representació de l'Associació d'Excombatents de la vila, qui va
destacar la funció de l'Associació de preservar i donar conèixer a les noves
generacions la memòria històrica d'aquell desastre col·lectiu que va ser la
Guerra Civil, i l'alcalde Frederic Suner, qui va convidar els assistents a
dirigir-se fins al Pi Verd on, minuts després, seria descobert un monòlit
commemoratiu en una de les noves places del sector, la qual va ser, així
mateix, batejada amb el nom de plaça de la Pau. En acabat, es va fer un dinar
de germanor d'excombatents, amb assistència d'autoritats, al restaurant El Far,
de Sant Sebastià.
*****************************************************
Enllaç amb informació:
https://www.palafrugell.cat/la-ciutat/pau-placa-de-la
*****************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada