Llocs de Catalunya

PLATJA D'ESPOLLA - ESTANYOL D'ESPOLLA - CLOT D'ESPOLLA

FONTCOBERTA - EL PLA DE L'ESTANY

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Mirador d'en Xicu

**************************************************

A la fitxa descriptiva de les zones humides de Catalunya del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya diu:

El Clot d’Espolla és un estanyol d’inundació temporal, situat entre els municipis de Fontcoberta i Porqueres, concretament en el pla de Martís-Usall. Es tracta d’un estany intermitent, d’origen càrstic, i pertanyent a la zona lacustre de Banyoles-Besalú. El Clot d’Espolla també s’alimenta d’algunes déus més o menys properes que hi desguassen per una sèrie de recs. Aquest estany, anomenat també Platja d’Espolla, vessa finalment les seves aigües al riu Fluvià a través de la riera d’Espolla. Malgrat això, aquesta zona humida és tractada juntament amb les zones humides de la conca del Ter ja que forma part de l’espai del PEIN "Estany de Banyoles", que pertany a aquesta conca hidrogràfica. La vegetació aquàtica del Clot d’Espolla la formen espècies capaces de resistir llargs períodes sense aigua. A la fossa principal la profunditat hi és excessiva perquè hi arrelin plantes aquàtiques i tan sols s’hi localitzen espècies com la rara escrofularàcia Gratiola officinalis i diverses algues (cloròfites, caròfites, etc). A la zona central, de menor profunditat, la diversitat biològica hi creix espectacularment. En aquesta zona s’hi troben espècies com la carofícia Chara vulgaris, la ja esmentada Gratiola officinalis, la ranunculàcia Ranunculus aquatilis, la labiada Mentha cervina, la juncàcia Juncus articulatus, l’alismatàcia Baldellia ranunculoides, la ciperàcia Eleocharis palustris, etc. Per últim, als marges exteriors del Clot d’Espolla s’hi poden trobar espècies com l’om (Ulmus minor), la jonca marítima (Scirpus maritimus) o el jonc comú (Scirpus holoschoenus), etc. Pel que fa a la fauna, cal destacar especialment la presència de la tortugueta (Triops cancriformis). Es tracta d’un crustaci braquiòpode molt primitiu, ja present al Triàsic, i similar als trilobits fòssils. Els seus ous són capaços de sobreviure llargs períodes de sequera, fet que li permet ocupar zones d’aigües temporals. Es tracta d’una espècie protegida per l’Ordre de 16 de març de 1993. D’altra banda, el Clot d’Espolla és també una zona important de cria d’ amfibis. N’hi ha estat trobades onze espècies, entre les que destaquen el gripauet (Pelodytes punctatus), el gripau corredor (Epidalea calamita) i el tritó jaspiat (Triturus marmoratus). Es tracta d’un espai situat en un entorn humanitzat i que rep diverses pressions, especialment per l’increment del sòl agrícola, però també, en menor mesura, per la presència d’indústries contaminants, abocaments de runes, caça, etc. L’ ajuntament de Fontcoberta juntament amb el Departament de Medi Ambient gestionen aquest espai com a zona humida. Actualment s’hi localitzen a l’espai un rètol informatiu i un mirador. La zona humida del Clot d’Espolla forma part de l’espai del PEIN del "Estany de Banyoles" i de l’espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120008 "Estany de Banyoles".

**************************************************

Travertí

La litologia més abundant en aquesta àrea és el travertí, anomenat també pedra d'Usall, una roca calcària molt compacta. Es va originar per la precipitació del carbonat càlcic de l'aigua a causa de processos orgànics i inorgànics. La pluja n'ha carstificat - foradat- les parts més febles i ha donat forma a una roca molt preuada.

Amfibis

L'estanyol d'Espolla és el principal nucli de reproducció i de dispersió d'amfibis del Pla de l'Estany. Es coneixen onze espècies que s'hi reprodueixen: salamandra, tritó marbrat, tritó palmat, tòtil, galàpet d'esperons, galàpet pintat, galàpet corredor, galàpet puntejat, galàlapet comú, reineta i granota verda.

Triops

Els tripos (Triops cancriformis) és l'espècie més rellevant de la platja d'Espolla. Es tracta d'un crustaci d'aigües dolces. Es considera un autèntic fòssil vivent.

El seu nom cientìfic, triops, fa referència al fet que té tres ulls (dos de compostos i un de simple). Els ous dels triops resisteixen els períodes de sequera i les larves es desenvolupen molt de pressa perquè els adults es puguin reproduir abans de l'assecament de la plata d'Espolla, cosa que comporta la seva mort.