MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

ELS MAQUIS A BANYOLES

BANYOLES - EL PLA DE L'ESTANY

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Els maquis a Banyoles

Les accions dels maquis, les guerrilles antifranquistes, es van incrementar a Catalunya després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), ja que es confiava qu es rebria l'ajuda dels aliats per enderrocar la dictadura del general Francisco Franco. Per aquest motiu, el régim franquista va mantenir l'estat de guerra fins a l'any 1949. Al Pla de l'Estany hi va haver suport als maquis a diferents municipis, com ara Banyoles. Algins banyolins, com els germans Josep, Jesús i Francesc Serra i Carreró, van formar part dels maquis. Josep va morir en un enfrontament amb la Guàrdia Civil a Bordils el 8 d'abril de 1943.

Amb tot, ls dos fets més remarcables dels maquis van passar el 1946 i el 1960. L'abril del 1946 el grup de Quico Sabaté (Francesc Sabaté Llopart) transportava armes a Barcelona i va aturar-se a passar la nit a Banyoles, on va amagar la càrrega a la Fonda Comerç, al carrer del Doctor Hysern. Quan els seus membres tornaven de dinar de casa d'una amiga anarquista i es dirigien a la parada s'autobús, van veure venir el guàrdia civil José Codón García. Van canviar de vorera i això va aixecar les sospites de l'agent, que va aturar Quico Sabaté i Josep Gay. El tercer grup, Ramo Vila i Capdevila (Caracremada), se li acostà per l'esquena i va disparar mortalment al guàrdia civil, fent possible la fugida de Quico, disfressat de pagès, i la seva amiga, que va marxar a Barcelona, mentre Gay i Vila s'escapaven cap a França. Aquest plafó s'ha ubicat a escassos metres d'on succeïren els fets, a la cruïlladels actuals carrer de Torres i Bages i Avinguda dels Països Catalans.

Com en tota lluita armada, ja sigui guerra oberta o de guerrilles, darrera els esdeveniments històrics s'amaga sovingt una tragèdiahumana. Així, com recorden testimonis de l'època, la dona de Codón, que l'esperava des del balcó de casa amb el dinar a taula i amb qui portaven tres mesos casats, va presenciar-ne l'assasinat. Al seu torn, la Guàrdia Civil va registrar la Fonda Comerç i empresonar -l, segons tots els indicis torturar-el seu propietari, Narcís Banal i Pineda. Seguidament, es va perseguir el barber Pere Bruñol i Vila, en Premes, i la seva germana mestra Àngela, reconeguts anarquistes, que van haver de marxar a França.

L'altre episodi destacat va ser en el darrer viatge de Quico Sabaté, quan, amb els seus homes, van agafar la ruta que passava per Banyoles, on s'hi van refugiar la nit de l'1 de gener de 1960. L'endemà a la nit van continuar el viatge i es van haver d'ocultar al mas Clarà de Palol de Revardit, on hi va haver un tiroteig sagnant amb la Guàrdia Civil. Finalment, Quico Sabaté, en la seva escapad, va ser abatut a Sant Celoni el 5 de gener de 1960.

A banda de la resistència armada contra el franquisme que feu els maquis,cal destacar que durant la Segona Guerra Mundial, entre 1940 i 1944, a Banyoles hi van haver persones que van ajudar a jueus fugitius i combatents anglesos. Algunes d'elles estaven vinculades als grups de l'anarquista Francisco Ponzán i altres van amagar soldats anglesos, entre ells Peter Churchill, nebot del primer ministre britànic Winston Churchill. 

L'actual Avinguda dels Països Catalans, abans carrer d'Álvarez de Castro. 1940-1950.

Autor: Rafael Vilarrubias i Ros. Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany. Col·lecció de Lluís Martí i Salló, 1099.

Pere Bruñol i Vila (Banyoles, 1912 - Tolosa, 1992), a la dreta de la fotografia

Sense data, autor desconegut. Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany. Arxiu de Complement de l'Arxiu Municipal de Banyoles.

Àngela Bruñol i Vila (Banyoles, 1910 - Prada, 2011. 1952. Autor desconegut. Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany. Fons de l'Ajuntament de Banyoles.

**************************************************