JACIMENT ARQUEOLÒGIC LA ROCA FORADADA
FONTCOBERTA - EL PLA DE L'ESTANY
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Jaciment de l'època Neandertal descobert l'any 1982 per Joan Abad i Santi Serra, membres de l'Associació Arqueològica de Girona. La primera intervenció arqueològica sistemàtica al jaciment es va dur a terme el març de 2014 sota la direcció dels prehistoriadors Alfons Díaz i Albert Aulines.
Avui dia, Roca Foradada ha esdevingut un referent d'estudis dels jaciments paleolítics a l'aire lliure localitzats a la provincia de Girona.
***************************************************
DESCOBRIMENT
Evolució a l'estudi de la prehistòria del Pla de l'Estany
La década dels anys 80 del segle XX va significar un canvi en el panorama d'assentaments d'època paleolìtica a la comarca del Pla de l'Estany. Un equip d'investigadors paleolitistes van iniciar una sèrie de prospeccions arqueològiques que van donar com a resultat la descoberta d'un important conjunt de jaciments en superfície, la qual cosa indicava que les comunitats paleolìtiques també s'aprofitaven dels recursos naturals que els oferia la zona, mitjançant la creació de campaments estacionals a l'aire lliure.
Del conjunt d'assentaments localitzats d'aquestes característiques, Roca Foradada (descobert el 1982 per Joan Abad i Santi Serra) excel·leix per la qualitat i quantitat d'instrumental lític recuperat que, ara farà aproximadament entre 80 i 40 mil anys, l'home de Neandertal confeccionà per ala seva subsistència. Les condicions naturals favorables d'aigua, caça i un clima temperat, facilitaren la seva existència en aauest magnífic paratge natural.
L'any 2014 es va portar a terme la primera intervenció arqueològica a la Roca Foradada, sota la direcció dels prehistoriadors Alfons Díez i Albert Uuline, el finançament de l'Ajuntament de Fontcoberta i el permís del propietari (senyor Pere Roca).
Roca Foradada és el referent en l'estudi de les comunitats paleolítiques localitzades a l'aire lliure de la comarca del Pla de l'Estany.
***************************************************
EL PALEOLÍTIC MITJÀ
Clima i fauna entre 80.000 i 40.000 anys aC.
És el segon període cultural de la prehistòria, entre els 140.000 i 40.000 anys aC, s'associa als neandertals i a la cultura mosteriana (Mode Tècnic III.
Clima
Fa entre 80.000 i 40.000 anys tendeix a temperatures més fredes, arribant a la seva màxima cap els 60.000 anys. A partir d'aquesta data, tenen lloc una sèrie de variacions climàtiques, alternant climes atemperats amb períodes freds, que marcaran una etapa d'uns 15.000 anys. A aquest panorama tan inestable cal afegir un determinat grau d'humitat, amb fenòmens plujosos, però no torrencials. A partir dels 45.000 anys es dóna una clara tendència al refredament climàtic. amb intervals de fort fred, la qual cosa provoca que les poblacions de neandertals desapareixin en determinades regions.
Fauna
Adaptada a aquest clima fred: rinoceronts d'estepa, cèrvids, ossos de les cavernes, lleopards, porcs senglars, cavalls, lleons, llops hienes, etc...que s'alimentaven de la vegetació d'un paisatge d'estepa-tundra a cotes baixes, encara que també es podien localitzar en extensos boscos en certes latituds.
***************************************************
QUI EREN ELS NEANDERTALS?
El primer fòssil que es va identificar com a home de Neandertal (Homo neanderthalensis), va ser trobat el 1856 a Alemanya, a la cova de Feldhofer situada a la vall del riu Düssel, després renombrat Neanderthal (en alemany Neander significa "Home Nou" i Thal significa "Vall".
Distribucuó geogràfica
La seva distribució geogràfica abarca des de Portugal fins al Pròxim Orient i Sibèria Occidental, i des de les planes d'Europa del Nord fins a l'extrem més meridional europeu. Es creu que mai van habitar el continent Africà.
Aspecte
Físicament, l'alçada mitjana d'aquest momínid podia estar al voltant d'1,60m. i 1,70m. i 80 kg. de pes, i mostrava una complexió corporal robusta i musculosa. En l'aspecte facial, la regió central de la cara es projecta cap endavant, mentres que les regions laterals (pòmuls) resten en posició retrassada. Per altra banda, presenta una gran cavitat nasal i la manca de barbeta (o mentó, característic de l'home modern). L'esperançade vida no anava més enllà dels 50 anys.
Dieta
Pel que fa a la seva dieta, aquesta era força diversa. Grans consumidors de teixits animals (greixos i proteïnes), rics en contingut energètic, sobretot de grans mamífers, encara que també s'alimemtaven, en quantitats inferiors, de petits animals, vegetals i fruits silvestres.
Cultura material
La seva cultura material es constitueix, bàsicament, en la manufactura d'instruments d'ús quotidià elaborats sobre roques i minerals locals, recollits en les terrasses fluvials, en la major part dels casos, properes a l'assentament. En menor mesura apareix el treball sobre fusta, ós, marfil o banyes de cèrvol.
En referència al treball sobre bases lítiques, la tecnologia típica dels neandertals és el mosterià (Mode III). Aquesta indústria es caracteritza per l'aparició de dues tècniques de talla, la Levallois i la discoïde, amb les que es preparava el nucli per extreure'n ascles predeterminades.
Organització social
Els neandertals tenien una organització social molt sofisticada; transferència de coneixements de generació en generació, coordinació en la caça de grans hervíbors i coneixement del comportament d'aquests animals, organització de l'espai, i una presa de consciència de la mort de l'individu. Amb tot, es fa difícil no creure que la base de tot aquest coneixement fos armonitzada per la apacitat de parlar.
Organització espacial
En la organització de l'espai de convivència, les comunitats neandertalianes tenien el seu propi territori, segurament de gran extensió, per el que es movien segons les migracions dels grans ramats d'animals o segons les estacions de l'any. La seva instal·laciótant podia ser en coves, en abrics o en espais oberts a l'aire lliure, mitjançant cabanes, ubicats a prop d'un aqüifer i d'una terrassa fluvial. El primer, els proporcionava aigua per a ús de boca, però també esdevenia l'element d'atracció per a la concentració d'animals, i la posterior caça. El segon, els provenia de la matèria primera necessària per a confeccionar els seus utensilis.
***************************************************
Ùs del foc
Un tret bàsic que ens parlade la organització socio-cultural dels neandertals, és la utilització del foc. Ès freqüent la utilització d'aquest element, entre aquestes comunitats humanes, ja que els era de gran ajuda per il·luminar, cuinar, escalfar-se, espantar als animals ferotges, conservar aliments i, sobretot, com a agent socialitzador.
Altruïsme
En els neandertals també tenien cura dels seus congèneres més desfavorits, per maleltia o vellesa, i en aaquest context altruïsta també enterraven els seus difunts.
Canibalisme
Tanmateix, entre ells té lloc la pràctica del canibalisme, que podria ser motivada per penúries alimentàries puntuals o perquè li donaven un determinat sentit ritual.
Art
Poques demostracions d'art apareixen en el paleolìtic mig, les conegudes es redueixen a ornaments d'arracades i penjolls realitzats amb ossos d'animals, petxines o coralls.
Extinció
Els neandertals es van extingir fa uns 40 mil anys aC sense seguir una pauta geogràfica clara. La hipòtesis que pren més forma en intentar explicar aquesta extinció es basa en que els humans moderns que van arribar a Euràsia, ara fa uns 45 mil anys, van desplaçar els neandertals del seu hàbitat natural portant-los a la seva desparició.
***************************************************
***************************************************
Enllaç amb informació:
Cronologies: Paleolític
mig (-90000 / -33000)
Tipus de jaciment: Lloc d’habitació
Descripció:
El jaciment arqueològic de la Roca Foradada és un centre
productor d'indústria lítica, que es defineix com un tecno-complex a l'aire
lliure, de grans dimensions. Està situada en una zona boscosa molt a prop del
Clot d'Espolla, un llac intermitent al prop del qual se situa el jaciment del
Clot d'Espolla. Es tracta d'un jaciment de grans dimensions -800 m² de
superfície- dels quals es desconeixen amb exactitud els límits reals. Es tracta
d'un assentament situat en un punt estratègic per l'abundància hídrica del seu
entorn i pel seu punt elevat sobre una plataforma sedimentària situada sobre un
sistema castic. Fou localitzat per primer cop l'any 1982 en el marc d'unes prospeccions
arqueològiques que es van desenvolupar durant aquella dècada al llarg de la
Plana d'Usall. Aquestes primeres prospeccions varen donar com a resultat, la
localització d'eines de pedra atribuïbles al període paleolític mitjà. Es
localitzaren en un camp de cultiu emplaçat a la part sud de la plana on se
situa al jaciment, que just es localitza molt a prop de les Coves
Prehistòriques de Reclau Viver de Serinyà. L'any 2004, es va dur a terme una
prospecció al jaciment, amb motiu d'un estudi ambiental, que va permetre
confirmar l'existència del jaciment. Posteriorment, l'any 2014, es van dur a
terme dues intervencions al jaciment amb motius científics. La primera
intervenció, consistí en l'obertura de dues cales, denominades com 1 i 2.
Aquesta actuació va permetre la localització de materials lítics de tipus
industrial que per les seves característiques es podrien datar en el període
cronològic del paleolític mitjà. Aquests materials tipològics s'identificaren
com; quars, quarsita, corneana, lidita, pòrfirs, que en conjunt probablement
provenien de les matèries primeres localitzades en el context territorial. La
segona intervenció, en canvi, va consistir en l'excavació de les dues cales
excavades en la primera actuació del mateix any. Dos anys més tard, el 2016, es
va dur a terme una nova intervenció. Consistí en l'excavació sistemàtica de la
cala 2, que ja s'havia excavat durant la intervenció del 2014. També es va
intervenir al vessant sud que va comportar la localització d'una gran quantitat
d'eines de pedra. L'any 2017, es va obrir una nova àrea d'excavació, la Cala 3.
Aquesta actuació va comportar una gran quantitat de resultats positius.
Localitzades a un nou sector de terreny, es documentaren productes acabats
-ascles i configurats-, eines de pedra i estratègies de talla -nuclis-. La
presència d'aquests elements permet datar el jaciment en una cronologia del
final del plistocè superior i les últimes comunitats de neandertals. Un any més
tard, el 2018, es va realitzar una nova excavació al jaciment. Consistí en
l'obertura de tres noves cales -4, 5 i 6-, situades a les proximitats de la
Cala 3 i amb la intencionalitat d'establir els límits del jaciment, malgrat que
no es pogué determinar amb exactitud, a causa de la seva gran extensió. Els
resultats de la intervenció en aquestes tres cales, aportaren noves troballes
de material lític que per les seves característiques es podria datar dins del
període del paleolític mitjà. L'any 2019, es va obrir una nova cala, denominada
com Cala 7, que també donà com a resultat de la troballa de materials lítics de
reduïdes dimensions. Generalment, aquesta nova campanya va ajudar a corroborar
la presència de talles i productes acabats com eines de pedra, tot i que en
aquest cas, localitzades en una nova àrea del jaciment, que intueix la seva
gran extensió. Dos anys més tard, el 2021, es va fer una visita al jaciment,
amb motiu de la revisió de la carta arqueològica de la comarca del Pla de
l'Estany. No es va poder complementar la informació aportada amb anterioritat.
***************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.portalgironi.cat/index.php/arqueologia/arqueo-pla-estany/arqueo-plaestany-fontcoberta/2928-arqueo-fontcoberta-rocaforadad
https://www.portalgironi.cat/index.php/arqueologia/arqueo-pla-estany/arqueo-plaestany-fontcoberta/2928-arqueo-fontcoberta-rocaforadad/606-n20140330-rocaforadada
https://www.portalgironi.cat/index.php/arqueologia/arqueo-pla-estany/arqueo-plaestany-fontcoberta/2928-arqueo-fontcoberta-rocaforadad/605-n20140314-melianta
https://www.portalgironi.cat/index.php/arqueologia/arqueo-pla-estany/arqueo-plaestany-fontcoberta/2928-arqueo-fontcoberta-rocaforadad/607-n20140825-rocaforadada
https://www.radiobanyoles.cat/la-campanya-arqueologica-a-roca-foradada-treu-a-la-llum-mes-de-350-peces-litiques/
***************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada