Seguidors

dilluns, 27 d’abril del 2026

MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

FÀBRICA TÈXTIL ESTABANELL i PAHISA 

LA GUERRA CIVIL I EL MÓN DEL TREBALL

TONA - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


El 1920 es va construir la fàbrica Estabanell i Pahisa, al barri del Raval. No gaire abans, el 1913, aquesta mateixa empresa havia fet arribar l'electricitat al poble. 

L'esclat de la Guerra Civil va suposar la col·lectivització d'aquesta fàbrica. Durant el temps de guerra, algunes treballadores van ser acomiadades i processades; en el franquisme, també hi va haver episodis de repressió: acomiadaments i empresonaments de persones que hi treballaven.

L'Estabanell, la Fàbrica, va ser la indústria més important del poble durant molts anys. Va donar feina a moltes persones: la immensa majoria eren dones, de Tona i de municipis veïns. Es dedicava al teixit de cotó i, poc abans de tancar, als anys noranta del segle XX, víctima de la crisi del tèxtil català, es va convertir en taller de confecció.

A la tardor del 1936, la plantilla la formaven 167 persones: totes eren dones, excepte alguns teixidors, i la gent del despatx i els contramestres. A causa de la dificultat de proveir-se de fil de cotó, per la guerra, entre el juny del 1936 i el juny del 1938 la producció de la Fàbrica va caure un 79%. Es va acabar treballant només tres dies a la setmana; s'hi fabricava roba militar.

El 13 de novembre de 1936, l'encarregat de la Fàbrica, Antoni Mirambell Gori, que havia estat regidor de la Lliga Catalana abans de l'inici de la Guerra Civil, i nou homes més d'ideologia dretana, van ser detinguts i conduïts a la presó de Sant Elies de Barcelona, d'on van ser alliberats pocs dies després. El març del 1938, deu treballadores, que eren familiars de desertors, com a represàlia, van ser acomiadades. Algunes d'elles van ser procesades, acusades de simpatitzar amb el bàndol franquista, i condemmandes a presó.

Acabada la guerra, quatre treballadores i un treballador que havien format part del Comité de Control Obrer, o amb altres càrrecs dins la Fàbrica, foren processats per un tribunal militar. Reberen penes de presó. També foren acomiadades treballadores considerades desafectes al nou règim.


Vista general de la Fàbrica i el poble als anys trenta. Autor desconegut, Arxiu Municipal de Tona. Col·lecció L'Abans. Fons Arxiu Ramon Batllés.







*****************************************************

Enllaç amb informació de la Fàbrica Estabanell i Pahisa:

Estil / època: contemporani, segle XX, any 1920

Descripció:

Aquest conjunt arquitectònic consta de cinc naus adossades i un habitatge exempt, organitzats de manera que formen una composició harmònica. Les tres naus principals configuren una planta en forma de “U”, mentre que les altres tres es disposen paral·lelament dins del perímetre de la mateixa forma.

Les naus, de planta rectangular, es caracteritzen per teulades a dues vessants. Les façanes laterals que donen a l’exterior es distingeixen per les seves finestres amb arcs rebaixats, emmarcades per motllures decoratives.

La façana principal presenta una alternança visual de naus d’amplades diferents: les més estretes, que integren els portals d’entrada, inclouen finestrals rectangulars a banda i banda, mentre que les naus més àmplies mostren finestres d’arc rebaixat amb motllures, complementades amb obertures addicionals rectangulars a la part superior. Destaca també un cos central que incorpora una porta amb una petita teuladeta, afegint un detall singular al conjunt.

La part superior de les façanes es remata amb una barbacana formada per biguetes, llates de fusta i maó ceràmic.

Història:

La fàbrica Estabanell i Pahisa es va construir l’any 1920 (tot i que hi ha ampliacions posteriors). Uns anys abans, l’any 1913, la mateixa empresa havia fet arribar l’electricitat al poble. Va ser la indústria més important del poble durant molt de temps. Es dedicava al teixit de cotó i donava feina majoritàriament a dones, del poble i de l’entorn. En moments de màxim esplendor de la fàbrica, va ocupar 176 persones. Només als despatxos, els contramestres i alguns teixidors eren homes.

L'empresa Estabanell, coneguda popularment com "La Fàbrica", tenia la factoria més gran a Centelles, i van ser les vagues del 1919 i 1920 les que va afavorir que es potenciés la de Tona (IPEC).

Durant la Guerra Civil, la manca de matèria prima va fer que reduís un 70% la producció, que es dedicava a produir roba militar. L’empresa va ser col·lectivitzada i va haver repressió primer sobre les persones d’ideologia dretana, i durant el franquisme sobre les persones que s’havien mantingut fidels a la República, amb acomiadaments i penes de presó.

La reconversió a taller de confecció no va salvar l’empresa víctima de la crisi del tèxtil català, que va tancar els anys noranta del segle XX (Memorial democràtic).

*****************************************************
Enllaç amb informació:

*****************************************************








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada