MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA
LA FOSSA COMUNA DE L'HOSPITAL MILITAR DE BANYOLES
BANYOLES - EL PLA DE L'ESTANY
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 contra la Segona República va desencadenar un conflicte civil armat de grans dimensions. A Catalunya, el sollevament es va aturar momentàniament i, en paral·lel, es van encetar experiències revolucionàries que van comportar episodis d'assassinats indiscriminats. Al Pla de l'Estany es produïren diverses accions d'aquesta índole, que afectaren persones d'adscripció conservadora o a membres de l'Església que, en alguns casos, acabaren enterrats en fosses clandestines.
A mesura que els fronts de combat s'acostaven al Principat, els responsables de la logística militar republicana van anar erigint un sistema sanitari per atendre les persones ferides. Banyoles va ocupar un lloc preeminent en aquesta xarxa d'atenció i cures. En aquest sentit, el Monestir de Sant Esteve va esdevenir, des de mitjan 1938, un hospital militar (o "de sang"); en concret la Clínica Militar número 3 de l'Agrupació d'Hospitals Militars de Girona, on hi van morir més d'un centenar de soldats de l'Exèrcit republicà. Entre el desembre de 1938 i el febrer de 1939, la manca de mitjans i la desfeta imminent republicana van incrementar el nombre de decessos a l'Hospital. A parir d'aleshores, i a causa de la manca de nínxols disponibles, les restes mortals van ser inhumades a la fossa comuna d'aquest cementiri, junt amb els refugiats de guerra i les persones sense recursos. A banda d'aquesta fossa, també es té coneixement que, a la comarca, hi hauria hagut altres llocs d'enterrament, de caire molt improvisat, amb presoners afusellats per l'exèrcit republicà en retirada i soldats republicans caiguts en algunes escaramusses de darrera hora a principis de febrer de 1939 o executats en calent per les unitats franquistes que ocupaven el territori.
Acabada la Guerra Civil, la nova comissió gestora municipal de Banyoles va enviar als familiars de les persones enterrades en nínxols una notificació perquè es fessin càrrec de les restes ja que, altrament, serien traslladades a l'ossera. Tot semba indicar que aquest darrer fou el destí de la majoria dels cossos d'aquests soldats.
La relació provisional dels soldats enterrats identificats és la que es reprodueix en aquest monòlit, tot i que es desconeix si posteriorment es van traslladar a una altre ossera.
Entrada al'antic Monestir de Sant Esteve de Banyoles. Juliol de 1939. Autor Lluís Gelpí. Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany, fons de la Casa Missió de Banyoles.
Soldats ferits i infermeres (a la dreta, Maria Prat) al claustre de l'antic Monestir de Sant Esteve a l'any 1938. Autor desconegut. Arxiu Comarcal del Pla de l'Esyany, arxiu de Complement de l'Arxiu Municipal de Banyoles.
Relació provisional dels soldats enterrats
Fitxa de l'ingrés del soldat ferit Octavi Castells Bosch ingressat a l'Hospital Militar de Banyoles. Va morir el 4 d'octubre de 1938 als 19 anys i va ser enterrat al nínxol de tercera classe número 788.
Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany, col·lecció de l'Arxiu Municipal de Banyoles.
Fitxa d'ngrés del saldat ferit (comissari polític) Antonio Gálvez Griñán ingressat a l'Hospital Militar de Banyoles. Va morir el 3 d'octubre de 1938 als 23 anys i va ser enterrat al nínxol de tercera classe número 787 i posteriorment traslladat a l'ossera.
Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany, col·lecció de l'Arxiu Municipal de Banyoles.
Llibre de registre d'enterraments del Cementiri Municipal de Banyoles del 6 al 24 de gener de 1939.
Arxiu Comarcal del Pla de l'Esyany, fons de l'Ajuntament de Banyoles.
**********************************************
Enllaços amb informació:
**********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada