MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA
LA FOSSA DEL CEMENTIRI DE TARADELL
TARADELL - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
La fossa del cementiri de Taradell
La fossa del cementiri de Taradell està documentada a partir del testimoni de Rafel Ribot Rius que a Diari íntim, La vida quotidiana a la rereguarda, Barcelona 1938 /1939 relata els fets del 2 de febrer de 1939 i aporta una fotografia, feta el 1945, indicant el lloc on es trobaria la fossa, en la qual hi ha enterrats els cossos de tres persones mortes aquell dia.
Víctimes de l'ocupació franquista
El 2 de febrer de 1939 les tropes franquistes de la 84 Divisió del Cos d'Exèrcit del Maestrat, procedents de Balenyà, van ocupar Taradell i es van produir diferents episodis d'enfrontament i de violència que van afectar a veïns i a soldats republicans en retirada:
Joan Arumí Piella, veí de Taradell (can Crosta) abatut per les tropes franquistes a la masia Vilacís de Munt.
Francesc Llastanós Viadiu, estudiant de Vic, estaba emboscat i hauria mort a les rodalies del Mas El Generó en ser descobert per les tropes republicanes en retirada.
Lluís López Blasco, soldat republicà trobat mort el 7 de febrer al Pla de Vinyaclosa.
Marcel Casellas Vilà, jove d'Esplugues de Llobregat i soldat de la 229 Brigada Mixta de l'exèrcit republicà abatut al bosc del Ricart.
Doroteo Marco Yuste, nascut a Tejadillos (Cuenca), tramviaire, casat i amb tres fills i un quart en camí, que va ser assassinat a cops de matxet al bosc de Ricart, probablement per tropes regulars franquistes i inhumat a la fossa del cementiri de Taradell.
Juan Moreno García, veí de Barcelona, possible soldat republicà, localitzat al bosc de Ricart, junt amb l'anterior, i inhumat a la fossa del cementiri de Taradell.
Un soldat republicà desconegut, mort al bosc del Vivet a tocar del bosc del Ricart, i inhumat a la fossa del cementirti de Taradell. Inicialment es va pensar que es tractava de Rafael Ribot Rius, perquè duia la seva documentació. L'Ajuntament de Taradell, fins i tot, va enviar les seves pertinences a la família. En realitat, Rafael Ribot Rius, que havia estat mobilitzat a principis de 1939 per l'exèrcit republicà, va ser capturat per les tropes franquistes a Taradell i enviat a un camp de concentració a Galícia.
Una persona desconeguda trobada en lloc indeterminat del municipi el setembre de 1939, que feia vuit o deu mesos que ja estava morta.
Notificació a l'Ajuntament de Taradell de la identificació de Juan Moreno, Rafael Ribot i Doroteo Marcos. Arxiu Municipal de Taradell.
Fotografia de l'emplaçament de la fossa, feta per Rafael Ribot l'any 1945. Arxiu Municipal de Taradell.
Fotografia actual del lloc on estaria emplaçada la fossa del cementiri. Fotografia de Silvia Pujols.
El Bosc de Ricart. Fotografia de Silvia Pujols.
Doroteo Marco. Arxiu família Marco.
Francesc Viadiu i Vendrell (Solsona, 15/09/1900 - Sant Llorenç de Morunys, 28/09/1992, inhumat al cementiri de Taradell.
Francesc Viadiu fou un destacat protagonista de la política del segle XX, Diputat al Parlament de Catalunya el 1932, delegat d'Ordre Públic a Lleida, Director General de Patrimoni Artístic de la Generalitat i batlle de Solsona.
Exiliat a França, oposà resistència al nazisme i va col·laborar en l'evasió d'aviadors aliats a través d'Andorra. Tot i haver pactat en retorn a Catalunya, va ser empresonat a la Model (1954-1955).
Aquesta placa és un homenatge i reconeixement a la seva actuació compromesa a favor de la llibertat i la dignitat.
Francesc Viadiu i Vendrell
Enterrat a Taradell, fou un destacat protagonista de la
política del segle XX. Va ser un dels fundadors d'Esquerra Republicana de
Catalunya el 1931 i va ocupar nombrosos càrrecs, com el del diputat del
Parlament de Catalunya i membre de la Comissió Assessora d'Assistència Social
de Catalunya. Va ser detingut i processat per la seva participació en la
revolució catalanista i la mobilització social als Fets d'Octubre de 1934.
A l'inici de la Guerra Civil, l'any 1936, va assumir el
càrrec de president del Comitè Revolucionari de Solsona i
en destaca l'actuació per la seva ferma defensa de la població,
del patrimoni artístic i religiós i per haver salvat un gran nombre de vides.
Més tard, va ocupar càrrecs importants a la Generalitat com a delegat d'Ordre
Públic a Lleida i director general de Patrimoni Artístic. L'any 1938 va ser
alcalde de Solsona fins a l'arribada de les tropes franquistes, quan es va
veure obligat a exiliar-se a França. En els anys com exiliat va participar
activament a la resistència contra l'ocupació nazi i, el 1941, va anar a viure
a Andorra on intervingué en el pas d'aviadors internacionals aliats,
caiguts en territori francès i que ajudà a tornar a la Gran Bretanya,
travessant la península Ibèrica.
Malgrat els seus intents per retornar a Catalunya, no va
ser fins al 1952 que es lliurà a les autoritats franquistes. El tribunal
militar portà a terme un llarg procés contra ell que el portà a ser
condemnat a presó atenuada i després preventiva. Tot i haver estat condemnat a
una pena de vint anys, el 1955 va rebre un indult complet. En aquell moment es
trobava en una situació econòmica precària i treballà representant de
carbons i per empreses d'arts gràfiques. Durant la transició i els darrers anys
de la seva vida va continuar compromès amb la política a favor de la lluita
per la defensa dels interessos per Catalunya. L'any 2002 va ser traslladat al
cementiri de Taradell, on reposa.
En l'acte es col·locà una placa d'homenatge
a Francesc Viadiu, resident a Taradell els últims anys de la seva vida. És
un homenatge de reconeixement a la seva actuació compromesa a favor
de la llibertat i la dignitat, testimoni que constitueix un patrimoni
memorialístic de primera magnitud. Al mateix temps es farà també un record
a totes les víctimes de la Guerra Civil i la postguerra de Taradell. On els
familiars de les víctimes podran deixar una rosa blanca a la placa que hi ha al
cementiri.
A l'acte va comptar amb la presència de Jordi Torner (director
de l'Arxiu Comarcal del Solsonès); Enric Cardús (exdiputat del
Parlament de Catalunya); Jordi Font (director del
Memorial); Rosa Viadiu (filla de Francesc Viadiu); Míriam
Martínez (regidora de memòria Democràtica); i Mercè Cabanas (alcaldessa
de Taradell).
Aquesta intervenció va comptar amb la col·laboració del Memorial
Democràtic del Departament de Justícia de la Generalitat de
Catalunya i la Diputació de Barcelona.
A tots els caiguts
En memòria de les víctimes de la Guerra Civil i la postguerra
A la Vila de Taradell el 12 de novembre de l'any 2022
****************************************************
Enllaços amb informació:
****************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada