MONESTIR DE SANT JOAN DE LES ABADESSES
SANT JOAN DE LES ABADESSES - EL RIPOLLÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Estil: romànic,
gòtic, barroc, historicisme
Època: segle
XII, anys 1130-1150, segle XV, any 1442
Descripció:
Del monestir de Sant Joan de les Abadesses, que centra la
població, resta l'església i el claustre del segle XV. L'església del monestir
de Sant Joan de les Abadesses, concebuda com un edifici de tres naus, amb
transsepte, i una àmplia capçalera amb absis, girola i capelles radials,
segueix una estructura usual a França i especialment de les anomenades
esglésies de peregrinació. El pla, però, no es dugué a terme i l'església té
únicament una nau molt curta, de manera que a la pràctica esdevé un edifici de
creu grega. Els absis són decorats internament i externament per arcuacions i
columnetes formant una estructura de dos pisos. El terratrèmol de 1428 afectà
la capçalera, que ja no fou reconstruïda a la manera original. Actualment, tres
capelles radials s'obren al gran absis central, mentre que un petit absis
s'obre a cada braç del creuer. Un senzill claustre gòtic, iniciat el 1442 pels
artistes Joan de Bar i Joan de Girard, i algunes arcades de l'anterior claustre
romànic completen el conjunt. Capella dels Dolors Entre l'església i el
claustre trobem la capella dels Dolors (o del Santíssim), d'època barroca, amb
cúpula i elements decoratius del tallista Josep Moretó, l'obra del qual (1710)
fou continuada pel seu germà Jacint (1714). Estatja una notable talla de la
Pietat, obra de Josep Viladomat. Tota la superfície de la façana de la capella
dels Dolors que dona al passeig del Comte Guifré, és arrebossada amb
esgrafiats. A causa del lloc humit i bac on es troba aquesta façana està molt
malmesa i en força mal estat. Encara es pot veure que l'esgrafiat està format
per diferents sanefes, una més ampla que està situada sota el teulat, alternant
amb les finestres rodones; a sota una d'estreta i després alternant amb les
finestres grosses els dibuixos dels esgrafiats ocupen molta superfície i sota
de cada finestra hi ha un motiu d'estil diferent. A sota es torna a repetir la
sanefa més estreta i després a tota la resta de la paret fins a aproximadament
un metre de terra hi ha un esgrafiat uniforme. L'absis major és avui presidit
pel conjunt escultòric del Davallament (1251), un dels més importants del
romànic català. Dins de l'església es guarda també la imatge de Santa Maria la
Blanca amb el seu retaule d'alabastre (1343) i el sepulcre del canonge beat
Miró de Tagamanent (1345) restaurat el 1950, ambdues obres d'estil gòtic. Al
monestir es conserven també les restes de l'antic retaule gòtic de Sant
Sadurní. El rellotge és mecànic i està muntat sobre una estructura en forma de
cub de ferro. El seu mecanisme està format exclusivament per peces de ferro,
bàsicament rodes dentades de diverses mides. Dues llargues cordes sostenen els
pesos (també de ferro) que ajuden al seu funcionament. A la part superior i en
un angle, s'hi pot veure un seient semblant al de les bicicletes, lloc on
s'asseu l'encarregat de donar-li corda (operació que cal fer diàriament), i que
es fa tot pedalant. Existeix una matraca de fusta que consta d'un total de nou
martells repartits entre tres espais. El seu funcionament es fa mitjançant una
corda la qual a través d'una corriola articula la roda on es troben els
martells de fusta, que en desnivellar-se piquen al damunt de les taules de
fusta també tot provocant el soroll. La seva ubicació sota la teulada del
campanar a l'aire lliure i el seu desús han provocat un avançat deteriorament. Concretament
manca un dels martells. La làpida sepulcral de l'abat Berenguer Arnau es troba
a la paret frontal del pòrtic de Sant Mateu, antic claustre que fou destruït
l'any 1620. El relleu representa l'abat Berenguer Arnau damunt d'un llit i
voltat per dotze persones que podrien significar els dotze apòstols.
Notícies històriques:
El monestir de Sant Joan de les Abadesses fou una
fundació personal del comte Guifré el Pelós, que el 885 creà un nou cenobi prop
del de Santa Maria de Ripoll, per a una comunitat de monges benedictines. La
primera abadessa fou Emma, filla de Guifré. El 1017, però, la comunitat fou
dissolta, amb l'acusació de dur una disbauxada (que la llegenda relaciona amb
el mític comte Arnau). Hi fou instaurada una comunitat de canonges, fins que el
monestir fou cedit a l'abadia benedictina de Sant Víctor de Marsella, que hi
tornà a instal·lar una comunitat de monges (1098). Amb tot, els canonges, sota
la protecció del bisbe de Vic i de la regla augustiniana reeixiren a
instal·lar-s'hi definitivament el 1114 i hi restaren fins al 1484. D'aquesta
data fins al 1581, el monestir fou regit per bisbes i cardenals forasters i el
1592, el Papa Climent VIII, en suprimir les canòniques regulars agustines de
Catalunya i Rosselló, erigí en col·legiata secular, suprimida pel Concordat de
1856. L'església romànica, que perdura en part refeta després del terratrèmol
de 1428, fou renovada a partir de 1130 i consagrada el 1150. La intel·ligent
restauració de l'església, iniciada per Puig i Cadafalch i completada el
1948-63 per R. Duran i Reynals, sota els auspicis de Jaume Espona, ha retornat
a l'edifici el caràcter primitiu que tenia després de la restauració del 1428.
Capella dels Dolors La capella dels Dolors, construcció barroca del segle
XVIII, va ser totalment refeta els anys cinquanta sota la direcció de
l'arquitecte R.Duran i Reynals, gràcies al mecenatge de J. Espona i Brunet. Fou
inaugurada l'últim diumenge d'agost de 1955. Els esgrafiats varen ser
restaurats l'any 2013. Rellotge Per bé que no coneixem amb exactitud la data en
què es posà en funcionament aquest aparell, sabem que va ser construït al segle
XVI, o a les darreries del segle XV, ja que en el Necrològic de Sant Joan de
les Abadesses, hi trobem la següent notícia: "Iste Iohannes de Peralta
fecit fieri orlogium quod est supra tectum ecclesie, in parte...". Sabem,
doncs, el nom de l'abat que el feu fabricar Joan de Peralta, el qual també fou
bisbe de Vic. És destacable el fet que aquest artefacte estigui encara en ple
ús. Hom hi dona corda diàriament, i toca amb admirable precisió les hores. A
part d'una petita soldadura que calgué fer en una de les peces, la resta és
original. Matraca Tot i que aquest tipus d'artefactes tinguin el seu origen a
finals de l'Edat Mitjana, el que podem veure avui dia al campanar de monestir,
data del període posterior a la Guerra Civil, ja que l'original va ser
destruït. Actualment, s'utilitza el Divendres Sant i el Dissabte Sant, tot
seguint la vella tradició, de tal manera que la matraca forma part del
folklore. Làpida de l'abat Berenguer Arnau La làpida sepulcral, sembla que fou
feta quan l'abat Berenguer Arnau va morir, l'any 1137. L'abat, era de la
família dels senyors d'Ogassa, i ensems ardiaca de l'església de Girona.
Sostingué amb coratge el restabliment de la canònica en la recuperació del
monestir amb l'aprovació pontifícia i amb la protecció del comte de Barcelona.
Recuperà el patrimoni de la casa i impulsà a una comunitat florent. Després de
renunciar a la dignitat abacial el 1131, visqué com a simple canonge fins a la
seva mort, ocorreguda el 21 d'octubre del 1137. Entre els anys 1992 i 2000
s'han restaurat la totalitat de les cobertes i s'ha consolidat l'estructura del
claustre. Entre els anys 2013 i 2014, es va restaurar el claustre en el marc
del programa Romànic Obert de la Fundació "la Caixa" i el Departament
de Cultura. Dins d'aquest projecte es van portar a terme les següents obres: -
Restauració de la façana exterior sud-oest. - Sanejament de la mateixa façana
així com part de la façana adjacent dreta. - Arranjament del drenatge del pati
central. L'any 2015 es restaura la façana del pòrtic de Sant Mateu.
**************************************
Enllaç amb informació del jaciment:
https://invarque.cultura.gencat.cat/card/6954
Cronologies:
Medieval / Medieval ( 800 / 1150 )
Medieval / Medieval ( 1150 / 1492 )
Modern / Modern ( 1453 / 1789 )
Segles XVIII-XX / Segles XVIII-XX ( 1790 / 1999 )
Tipus de jaciment:
Edifici religiós Monestir. Lloc d'enterrament Inhumació
col·lectiu necròpolis.
Descripció:
El jaciment arqueològic del monestir de Sant Joan de les
Abadesses correspon a un monestir, que funcionà de finals del segle IX a mitjan
segle XIX, amb una possible necròpolis d'inhumació. Se situa a la cantonada
sud-est de l'antic clos emmurallat de la vila, al sud-oest del nucli urbà de
Sant Joan de les Abadesses. Les primeres troballes arqueològiques daten del
1944, en què s'efectuà una cala arqueològica a la part interna de la girola de
l'església, per tal de trobar-hi els fonaments. En el decurs d'aquesta cala,
s'identificà un enterrament semiantropomorf situat a 0,90 m de profunditat
respecte al paviment de l'edifici. La caixa era feta amb lloses i mesurava 1,99
m de llarg per 0,32 m de fondària. En un moment indeterminat dels anys setanta
del segle XX, es dugué a terme una nova intervenció, que consistí en l'excavació
de dues cales arqueològiques en algun punt del claustre, en les quals es
recuperaren ossos humans que podrien associar-se a un possible ossari. L'any
2014, es dugué a terme una intervenció arqueològica, amb motiu de les obres de
construcció d'un sistema de recollida d'aigües pluvials a l'interior del
claustre. La intervenció consistí en l'excavació d'una rasa perimetral de 0,40
m d'amplada i 0,30-0,45 m de fondària, en la qual no va identificar-se cap
estructura arqueològica, però sí materials arqueològics, compresos per dos
fragments escultòrics, un fragment de fust de columna i una pedra informe amb
un encaix rectangular. Es documentà un únic nivell, molt remenat, que contenia
tant materials ceràmics dels segles XV-XVI com materials del segle XXI. El
2017, es realitzà el control arqueològic dels treballs de pavimentació i
enllosat exterior de la zona posterior de l'absis del monestir, que consistiren
en l'extracció del paviment existent, així com de les escales pavimentades amb
pedra i la jardinera que contenia un avet. L'afectació fou molt superficial, de
manera que no es documentà cap vestigi arqueològic, essent els resultats
negatius. El jaciment arqueològic es troba parcialment destruït, pel que fa al
subsòl del monestir, atès que les dues intervencions arqueològiques dutes a
terme no han documentat cap indici arqueològic important.
**************************************
Altres enllaços amb informació:
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/21_SJoanAbadesses/S_JoanAbadesses_1.htm
https://santjoandelesabadesses.cat/ca/descobreix-sant-joan/patrimoni-d-interes/3041-monestir
https://www.monestirs.cat/monst/ripoll/rp14abad.htm
https://www.artmedieval.net/sant%20joan%20de%20les%20abadesses%20vila.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada