BALNEARI BLANCAFORT
Carrer dels Banys, 59 - Carrer de la Mina, 7
LA GARRIGA - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Estil: modernisme,
eclecticisme
Època:
segle XX, any 1908
Autors: Manuel
Joaquim Raspall i Mayol
Descripció:
Es tracta d'una important reforma i ampliació d'un antic
edifici. Planta en "U", de planta baixa i dos pisos. El pati està
obert i orientat a migdia, al llarg de llur perímetre es desenvolupa una
galeria d'arcs de mig punt i carpanell, limitada per una balustrada de pedra
artificial. Façanes planes a excepció de la del carrer Banys, de la que
sobresurten balconades a quasi la totalitat de les obertures.
Notícies històriques:
S'han fet reformes en diverses ocasions però sense
alterar l'estructura exterior del conjunt. Les aigües del Balneari Blancafort
es van declarar d'utilitat pública el 12 de setembre de 1860. El Balneari
Blancafort ha vist desfilar per la casa les més eminents personalitats de cada
moment: Jaume Balmes, el bisbe Torras i Bages, Verdaguer, el canonge Collell,
Santiago Rusiñol, Adrià Gual, Cambó, etc.
Les propietats de les aigües de La Garriga ja es
coneixien des de l'edat de bronze, per ser objecte de culte, i és més tard, en
l'època romana, per ser utilitzades amb finalitats terapèutiques.
Durant el segle XVIII van emergir cases de banys i
establiments termals on es realitzaven tasques higièniques-mèdiques
circumscrites a les classes socials altes ja que els hospitals de l'època eren
vists com a llocs de contagi i de noves malalties.
És en aquest moment quan s'inicia la història del
balneari com a establiment d'hostalatge. En 1840 Joan Blancafort Llavina va
fundar l'establiment dels Banys també conegut pels habitants del poble com a
“L’Establiment”, la casa més gran i important de la població, amb capacitat per
més de 200 persones.
A partir del 1853 l'estat va començar a concedir
reconeixement sanitari i es van declarar d'utilitat pública. A La Garriga, la
primera casa de banys que va ser reconeguda va ser l’"Establiment de Banys
Blancafort’’. Les instal·lacions eren molt senzilles, quatre banyeres
revestides de rajola de valència que rebien aigua termal per una conducció
subterrània instal·lada al carrer Banys.
Durant el Setembre de 1860, la font d’origen del balneari
va ser declarat d'utilitat pública i al 1876, va ser ampliat i millorat pel seu
fill Antonio Blancafort, i renovat i perfeccionat per Juan Bautista Blancafort
i Carbonell, nét del fundador.
El resultat va ser un edifici de quatre plantes amb
elements modernistes, organitzat al voltant d'un jardí al descobert. Es va
construir una àmplia galeria de banys, amb 12 cabines de banyeres, primer de
marbre i després de porcellana i una secció apart destinada a dutxes i una
altra a serveis d’hidroteràpia.
En el semi subterrani estava el servei de banys i en la
planta baixa l'entrada principal a l'establiment, l'administració, el hall, el
cafè, la sala d'estar, el saló de festes, així com algunes habitacions.
En la primera planta estava el solàrium, a més d'unes
quantes habitacions més.
En la tercera i última planta estava la resta
d'habitacions, el terrat i una zona d'emmagatzematge.
Els jardins eren amplis i tenien una zona de passeig, una
capella, una pèrgola on els músics es posaven per oferir concerts a l'aire
lliure i una pista esportiva.
El Balneari oferia un munt de possibilitats als seus
clients. En primer lloc, hi havia el règim de pensió completa, que incloïa
l'allotjament i la manutenció. En funció del poder adquisitiu de l'estiuejant,
aquests optaven per la taula francesa o espanyola. La gent de més categoria
escollia la taula francesa.
En aquesta categoria, cada persona o família disposava
d'una taula individual, els menjars que se servien eren molt completes, formats
per quatre plats per menjar i cinc per sopar.
En el cas de la taula espanyola, hi havia una taula molt
llarga que ocupava tot el menjador, on els clients s'anaven asseient segons la
seva antiguitat en el local: el lloc preferent, al centre, estava ocupat pels
clients més habituals, mentre que en els extrems s'asseien els clients nous. Se
servien els mateixos plats que a la taula francesa.
Altres famílies que s'allotjaven en el balneari no
menjaven en el restaurant de l'establiment. Llogaven unes cuines particulars,
situades en el primer i segon pis i el seu personal de servei s'encarregava de
fer-los el menjar. Aquestes famílies menjaven en menjadors privats amb
capacitat per a cinc grups cadascun.
Si tornem la mirada al segle XV, explica la llegenda que
el rei Martín I l'Humà i la seva esposa, la reina María de Lluna, es van
desplaçar a la Garriga atrets per la fama de les virtuts de les seves aigües
termals i existeixen indicis de credibilitat que van utilitzar les de la deu
tèrmica que és propietat, actualment, del Balneari.
Al llarg de totes aquestes dècades, han desfilat un sense
nombre de personalitats de les lletres i de les ciències, religiosos, polítics
i artistes: Mossèn Jacint Verdaguer, Eugeni D’Ors, Enric Prat de la Riba i el
General Primer de Rivera entre uns altres, són només alguns dels exemples més
representatius.
Cal destacar que, en honor a algunes d'aquestes
personalitats, alguns espais de l'hotel reben el nom, en l'actualitat,
d'algunes d'aquestes personalitats. Un clar exemple seria un dels restaurants
de l'hotel denominat D’Ors Gourmet en commemoració a l'il·lustre escriptor
Eugeni D’Ors que en la seva estada a l'hotel es va inspirar en els jardins del
mateix per escriure la seva obra literària “l’Oscenografia del Tedi”.
Des de mitjans S.XIX, el balneari es va fer més popular a
causa de diversos factors relacionats amb els nous valors socials, ideològics i
econòmics de l'època: l'aparició de la burgesia, la popularització de les idees
higienistes en les quals es valoraven els espais naturals, l'interès per les
aigües termals com a element medicinal, la millora dels mitjans de transport i
la popularització de l'estiueig entre les classes adinerades.
La Garriga es va veure beneficiada per aquesta
intersecció de factors, ja que reunia els valors de l'època, així doncs durant
l'última cambra del segle XIX, la burgesia barcelonina va trobar a La Garriga
un espai ideal on crear una colònia balneària que més tard es va convertir en
una colònia d'estiueig.
El 1937, durant la guerra civil, el balneari va ser
intervingut i expropiat per convertir-lo en un hospital per reumàtics i de
convalescència. En la fundació Mauri es conserva la memòria relativa a la seva
habilitació com a hospital. Reconstruir el balneari no va ser fàcil per a la
família Blancafort, i per fer-ho van haver de fer front a problemes legals i
econòmics. Finalment, al juny de 1943, van poder reobrir el complex termal.
Les festes esportives anaven patrocinades inicialment des
del balneari Blancafort, ja que disposava d'una gran esplanada condicionada com
a pista esportiva per a jocs i esplais.
Des de 1912, cada diumenge es va celebrar en aquest espai
la Festa Esportiva, en la qual es practicaven els esports més nous que s'anaven
important de l'estranger, es disputaven partits de lawn tennis i de croquet,
carreres de bicicletes, tir al blanc, carreres automobilístiques, etc.
El turisme d'estiu va decaure de forma molt important
després de la guerra civil a causa de les dificultats econòmiques de la
postguerra, i igual va succeir amb el termalisme, en qual va passar a un segon
pla i va perdre popularitat.
Però a la fi del segle XX el termalisme va tornar a
recuperar la popularitat gràcies a una nova oferta basada a reduir l'estrès de
la vida quotidiana i la realització de tractaments complementaris, centrats en
la bellesa i l'aspecte personal.
Respectant la seva antiga i carismàtica façana, l'any
2002 es pren la iniciativa de remodelar aquest complex de salut i benestar i
així retornar-li el protagonisme del que havia gaudit des de més de 150 anys,
per reobrir les seves portes l'any 2005.
En l'actualitat l'hotel Blancafort Spa Termal és un
centre de benestar en el qual es fusionen els coneixements més tradicionals i
les teràpies més innovadores amb les propietats mineromedicinals de les nostres
aigües.
***************************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/balneari-blancafort-reforma-menjador
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16528
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2024/10/el-balneari-blancafort-que-reformava.html
***************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada