L’església
L’església de Sant Pere de Clarà
és un d’aquells edificis que se situen al moment de la transició del romànic al
gòtic, o sigui al pas del segle XIII al XIV.
És un edifici de planta
rectangular i absis o presbiteri carrat, amb solucions gòtiques, però amb
planimetria i disposició encara romànica. La nau té 8 m de llargada, als qual
cal afegir els 4,50 m del presbiteri, cosa que fa un total de 12,50 m; la nau té
9 m d’amplada, que al presbiteri es redueixen a 8 per causa del notable ressalt
que té a la part de migdia.
El santuari és cobert amb una
volta molt apuntada i al final de la nau hi havia dos altars, que no guarden
simetria per la diferent disposició dels murs del costat N i del de migdia, i
la seva dispar situació amb relació al presbiteri. Aquest s’il·lumina amb una
espitllera de doble esqueixada al mur de llevant i una de simple esqueixada a
cada mur lateral, i la nau per la porta de migdia i dues finestres de doble
esqueixada al mur de ponent.
La porta té arc de mig punt amb
petites dovelles i tres graons de pedra dins l’amplada del mur que salven el
desnivell d’1,5 m entre l’exterior i l’interior del temple. Al costat de la
porta hi ha un nínxol d’estructura plenament gòtica que contenia un antic
sarcòfag, ara desaparegut. És tradició que procedeixen d’aquesta capella els
dos sarcòfags de pedra que es troben a la façana de l’església d’Argentona.
El petit campanar d’espadanya
sobre el mur de ponent i alguns altres detalls de l’obra corresponen a la
restauració feta el 1920. (NAB-IFF-MAJP)
Pica
L’actual pica beneitera de Sant
Pere de Clarà és un bloc de pedra, decorat en la part central per un cap en
relleu. La cara, arrodonida, té els trets molt marcats i una barbeta prominent;
una melena poblada i un collar de boles, amb una creu penjant, emmarquen el
rostre.
En la Guia del Romànic del
Maresme, apareix la fotografia d’aquesta peça, i indica que es tracta d’un
fragment de capitell, sense fer-ne cap més explicació. Els trets de la cara i
la forma de la peça ens porten a situar-la en una època posterior al romànic.
(AAR-AMS)
Talla
A la capella de Sant Pere de
Clarà es conserva una imatge de Sant Jaume, de procedència desconeguda, que hom
ha considerat romànica en alguna ocasió. Això no obstant, creiem que per les
seves característiques la peça no correspon a l’època de què tractem.
Història
Els orígens d’aquest monestir, que mai no va passar de
ser una cel·la monàstica o un petit priorat, són desconeguts. La làpida,
segurament funerària, encastada en el seu interior, en la qual es llegeix
+ BAIO QUI ISTO DO/MO ADIFICABIT, amb una lletra arcaica que pot
remuntar-se als segles IX o X, ha fet suposar que el Baió aquí enterrat o
recordat és el prevere que entorn el 874 s’havia instal·lat a Terrassa, on
exercia drets o funcions reservats al bisbe, i que per això fou denunciat pel
bisbe Frodoí de Barcelona i castigat pel sínode d’Attigny del 874. Tot és,
però, una suposició sense gaire fonament.
El que sí que és segur és que aquesta església existia el
1002 i es considerava una cel·la o filial de Sant Cugat del Vallès i del seu
abat Odó. No consta, però, que tingués cap comunitat; això explicaria que el
1023 el comte de Barcelona cedís l’església, junt amb l’alou que l’envoltava,
als antecessors d’Adelaida o Adalets Guadald, senyora que el 1080 va cedir
l’alou amb l’església al monestir borgonyó de Cluny. Adalets i els seus
descendents, els senyors del castell de Sant Vicenç o Burriac, tingueren sempre
el patronatge del priorat, al qual feren importants llegats i on s’enterraren
alguns membres de la família.
L’any 1098, després que Sant Cugat del Vallès recuperà la
llibertat (s’alliberà de la subjecció a Sant Ponç de Tomeres), el comte de
Barcelona Ramon Berenguer III li va confirmar les antigues possessions, i entre
elles el priorat o cel·la de Sant Pere de Clarà. Això fou causa d’un plet o
reclamació de Cluny, que va guanyar aportant els documents de les dues
donacions del 1023 i del 1080. El 1120 en la butlla del papa Calixt II de
confirmació de béns de Sant Cugat s’esmenta encara ecclesia sancti Petri
de Clerano, per bé que es fa com a confirmació de les butlles antigues, segons
es diu al principi de la butlla, no com una realitat encara vigent.
Donació de
Sant Pere de Clarà a Cluny (11 de desembre de 1080)
L’autor va fer l’edició segons
dues còpies de la Biblioteca Nacional de París, una de les quals, la B, un xic
diferent de la A, datava el document el dia 3 de les nones de desembre que
correspondria al 3 de desembre; a aquesta pertanyen els fragments entre
claudàtors.
"Si ens veiem obligats a compensar de manera justa i
adequada els guanys dels favors obtinguts pels mèrits dels servents, també ens
hem d’esforçar per obtenir més abundants remeis eterns per a les ànimes per
mitjà del culte diví i per guardar les coses esmerçades gràcies a la solidesa
de les lleis. Per això, totes les coses que s’han donat a les basíliques santes
de Déu, bé sigui des del principi o bé per oblació dels fidels, s’han de
transmetre rectament i de manera profitosa per a la memòria de la posteritat a
través d’escrits. Per tant, en nom del Déu etern, jo Adalets Guadald, filla
d’Arsenda, dono al senyor Déu i a Sant Pere de Cluny la meva església anomenada
Sant Pere de Clarà, i la dono a l’esmentat cenobi amb tot el que té i ha de
tenir i tot el que Déu faci que es doni a l’esmentada església tant en les
possessions nostres com en les dels altres. I l’esmentada església es troba en
el comtat de Barcelona, en el terme del Castell de Sant Vicenç del Maresme,
prop del Castell de Dorriers. Aquesta església juntament amb tot el que té i ha
de tenir, de tal manera ho dono a Déu i a l’esmentat cenobi de Sant Pere de
Cluny plenament i a manera de vot perquè ho posseeixi plenament, a honor de Déu
i per remei de la meva ànima i de la dels meus pares, i tot ho passo del meu
dret al vostre domini i potestat, sense cap mena d’engany. I mano als meus
fills i a la meva filla i a tots els del meu llinatge que confirmin aquesta
donació i la mantinguin. I si jo, la donadora, o algun altre home o dona
volguessin destruir aquesta donació, no ho puguem fer i hàgim de reparar en el
doble del seu valor, i endemés que aquesta donació romangui ferma per sempre.
Es va fer això el dia tres abans dels idus de desembre de l’any 21 del rei
Felip dels francs i en temps del senyor Hug, abat de Cluny. Signa d’Adalets
Guadald que va fer aquesta donació, la va firmar i va pregar als testimonis que
la signessin. Pere, levita, que va ésser pregat d’escriure això en el dia i
l’any abans esmentats."
Cluny sembla que va restaurar la vida monàstica al lloc i
va unir aquest petit priorat al monestir de Sant Pere de Casserres, d’Osona,
que va centrar tots els béns de Cluny a Catalunya. En l’antiga documentació de
Casserres figuren priors de Clarà des del 1196 amb la consideració de monjos de
Casserres; es pot comprovar documentalment que aquest estat de coses va durar
almenys fins el 1359.
El 1280 el prior de Clarà pagava com a dècima a Roma 64
sous i 7 diners, una xifra molt baixa, que superaven algunes de les millors
parròquies de la diòcesi. Sabem que el priorat tenia com a dotació l’alou on
radicaven alguns masos i censos que li feien gent dels termes d’Argentona i
d’Òrrius.
No consta que mai la comunitat passés de quatre membres,
tres monjos, incloent-hi el prior, i un sacerdot beneficiat. No hi ha, però,
rastre de comunitat del segle XV en endavant, quan el priorat es va convertir
en una prebenda en mans de priors comandataris; el 1597 les seves escasses
rendes foren unides a la mensa capitular del nou bisbat de Solsona, que les
arrendà al casal veí dels Marc d’Òrrius.
L’any 1752 consta que la capella es trobava sense culte i
ruïnosa, i es diu que fa més de trenta anys que no té culte. Aquest
abandonament fou molt llarg, i la capella fou destinada algun temps a habitatge
i a magatzem agrícola.
Fou restaurada el 1920 i ara es manté molt bé per tal com
els seus propietaris, els amos de can Figueres, en tenen molta cura.
***************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/8310
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/sant-pere-de-clara-argentona-el-maresme.html
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/169_SPereClara/S.PereClara.htm
https://www.monestirs.cat/monst/mares/ma04pere.htm
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2533
***************************************
***************************************
