ERMITA DE NOSTRE SENYORA DE L'ANTIGA
BLANES - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
L’ermita de l’Antiga va ser construïda a l’horta del terme del Castell de Palafolls pels volts de 1441 sota el patrocini de la comtessa Violant de Cabrera. Inicialment, era coneguda com a Nostre Senyora de la Riera; s’incorporà a la parròquia de Blanes el 1590 i al terme, l’any 1603. El cronista del segle XVII Roig i Jalpí posà de manifest la devoció que hi havia per l’ermita. Va acollir el benefici d’ensenyar primeres lletres als minyons des de mitjan segle XVII fins entrat el segle XIX. L’altar major el presidia una talla de la Verge Maria. L’acompanyaven les imatges de Sant Narcís, Sant Pau i Sant Elm, patró dels navegants. Té una sola nau amb cor, una petita sagristia i està presidida per una imatge de la Mare de Déu, obra de l’escultor blanenc Jaume Coll. De les set ermites de Blanes és l’única on se celebra missa gairebé a diari.
Els seus orígens es perden en els segles. A l’Arxiu
Diocesà de Girona hi ha documents que expliquen que fou construïda a l’horta
del castell de Palafolls. Recordem que l’ermita va pertànyer a Palafolls fins
el 1603, quan s’incorpora al terme municipal de Blanes. Inicialment era
coneguda com a Nostra Senyora del Port o de la Riera, tot i que també ha tingut
altres noms, com Nostra Senyora dels Socors o el de Santa Maria extramurs,
documentat en el segle XVIII. Del seu nom actual ja se’n té constància a finals
del segle XVI.
El cronista i frare del segle XVII Joan Gaspar Roig i
Jalpí ens va regalar una minuciosa descripció de l’aspecte que tenia una part
de l’ermita a la seva època. La profusió d’imatges de què parla el text posa de
manifest la gran devoció que tenien els blanencs per aquesta petita
ermita. Sabem que l’altar major el presidia una talla de la Verge Maria,
acompanyada per les imatges de sant Narcís i Sant Pau. A l’esquerra de l’altar
hi havia un altre altar, més petit, presidit per la Verge dels Desemparats
i Sant Francesc i un altre dedicat al Sant Crist i a Sant Josep. Tampoc faltava
a l’ermita una imatge de Sant Elm, patró de mariners, pelegrins i navegants.
En l’actualitat l’ermita té una sola nau, amb cor i una
petita sagristia. Està presidida per una imatge de la Mare de Déu del prolífic
escultor blanenc Jaume Coll. De les set ermites de Blanes la de l’Antiga és
l’única on s’hi celebra missa cada diumenge.
Els goigs de l’Antiga, amb lletra de Pere Puig i Llensa i
música de Joaquim Parrillas expliquen la història i la secular devoció d’aquest
lloc quan diu que «des de vostra Massaneda vigileu la nova gent acollint-los
dins la cleda de l’amor omnipotent.»
El carrer de l’Antiga era el punt de trobada per
assistir, en viu i en rigorós directe, a tot tipus de cerimònies,
majoritàriament religioses, com els Tres Tombs amb la benedicció d’animals, les
comitives amb els nuvis que anaven camí de l’església, l’arribada de la Mare de
Déu de Fàtima o la el Vilar. Tots aquests esdeveniments van passar davant de
l’ermita de l’Antiga. El carrer també era el pati d’esbarjo pels nens i nenes,
on hi sortien a jugar a tot tipus de jocs. Per la diada de Reis el carrer es convertia
en un aparador de joguines, tots volien estrenar els seus regals (bicicletes,
cavalls de cartró, pilotes…) i els pares immortalitzaven aquell moment amb els
primers aparells fotogràfics no professionals. Per la Festa Major, la comitiva
de «nanos» (cap-grossos) enfilaven carrer de l’Antiga amunt acompanyant a les
autoritats que havien d’assistir a l’ofici a l’Hospital-Asil Sant Jaume. Per
Sant Antoni, els cavalls – després els tractors – passaven davant de l’ermita
de l’Antiga, on s’hi esperava l’alcalde, el president de la Cooperativa
Agrícola i el capellà que havia de beneir els animals. Dos dels esdeveniments
històrics que s’han viscut amb més intensitat al barri van ser l’arribada de la
imatge de Fàtima i sobretot la coronació de la Mare de Déu del Vilar de 1955.
Es van guarnir els carrers i totes les cases van participar portant plantes,
fulles de palmera, fent estores de flors… Una festa que s’ha tornat a reviure,
tot i els canvis, cada vint-i-cinc anys, el 1980 i el 2005, amb la confecció
d’una gran estora de flors davant l’ermita.
L’actual nau es una planta rectangular de 16,70 m de llarg per 4,70 m d’ample, amb una alçada total interior de 6,13 m. La coberta està formada per una volta de canó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada