ESGLÉSIA DE SANTA MARIA
LA POBLA DE LILLET - EL BERGUEDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVIII
Descripció:
L'església parroquial de Santa Maria de Lillet és una
obra barroca que s'acabà de construir el 1784, en la seva construcció hi
participaren els germans Josep i Jacint Moretó i Soler, llinatge d'arquitectes
i escultors de Vic. És un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó amb
llunetes i vuit capelles laterals, quatre per banda, comunicades entre sí. La
porta d'entrada, situada a la façana principal, destaca pel treball escultòric
en pedra que mostra al seu voltant, està emmarcada per dues pilastres adossades
i rematada per una motllura amb l'escut de la vila al centre, i per sobre una
fornícula, tot ornamentat amb diferents motllures i figures. Actualment la
pedra de la portalada presenta un avançat desgast que ha fet perdre detalls de
la seva ornamentació, sortosament l'any 2005 entre altres obres es va realitzar
la consolidació d'aquest element. A més a la façana principal, per sobre la
porta hi ha una rosassa; la superfície de la façana està recoberta d'un
arrebossat actual. També a l'exterior, a l'angle nord-oest hi ha un gran
campanar format per una torre de planta quadrada, rematada per un cos de vuit
cares i quatre obertures; la part superior del cos quadrat presenta quatre
grans obertures amb campanes en dues d'elles, a la part inferior hi ha una
porta d'accés.
A l'interior, sobre l'entrada al temple, hi ha el cor, on hi ha un gran orgue
elèctric col·locat als anys 50 i que substitueix l'antic accionat amb manxa a
mà. Des del cor podem accedir a la part superior de les capelles laterals, que
formen unes tribunes amb barana de fusta obertes a la nau central. El
presbiteri és de planta de mig decàgon, amb l'altar major envoltat de columnes
d'estil jònic que suporten una mitja cúpula sobre la qual trobem una talla de
fusta policromada de l'Assumpció de la Verge, obra de 1.945 atribuïda a
Frederic Marès. Presidint l'altar major hi ha el Crist en Majestat, talla de
fusta policromada del segle XII procedent de l'església del monestir de Sta.
Maria. Fins a la Guerra Civil l'altar Major era presidit per un retaule d'estil
barroc del segle XVIII, junt amb altres figures i elements en relleu que en
decoraven els laterals i la part superior de l'altar, i de les que es conserven
Sant Pere, Sant Pau, Sant Ambròs, Sant Tomàs, i Sant Agustí, entre altres.
Les capelles laterals presenten altars i diversos sants de factura moderna, i
pintures referents a Sant Antoni a la segona capella entrant a la dreta, i a la
primera per l'esquerra trobem unes interessants pintures d'A. Gorgues,
realitzades el 1.964.
Història:
L'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de
Lillet s'aixeca en el punt més alt del turó del nucli històric, ocupa part del
lloc on la família Mataplana va construir i establir la seva nova residència
arran de l'atorgament de la carta de poblament. En aquest indret, a més del
castell-palau, la baronessa de Mataplana, fundà el 1.356 una capella per a ús
privat del castell. Fou dedicada a Déu sota l'advocació de St. Antoni Abat.
El creixement demogràfic que experimentà la vila al llarg del segle XVII i els
nous projectes urbanístics van determinar la construcció d'una nova església
parroquial, ja que a més, la petita capella de Sant Antoni era per ús dels
familiars i dependents dels senyors del castell. Fins llavors, l'església
parroquial era la del monestir de Santa Maria, situada a uns 3 quilòmetres del poble,
fet que també determinà el trasllat de la residència habitual del rector,
instal·lant la rectoria al costat de la nova església. No es coneix amb
exactitud quan es va començar a construir la nova església parroquial, però és
probable que fós entorn a finals del segle XVII, ja que el 1711 el Bisbat de
Solsona va donar l'autorització perquè el temple tingués fonts baptismals, i al
1712 es documenten els primers enterraments al seu voltant. El 1724 Tomàs Brotó
i Pérez, bisbe de Solsona, decretà aprovada la Confraria de Minerva establerta
en aquesta església. Ja al 1748 s'inaugurà el temple com a parròquia sota
l'advocació de l'Assumpció de la Verge. L'església fou reedificada al segle
XVIII. L'obra s'acabà de construir el 1784.
Un terratrèmol l'any 1.829 provocà esquerdes i el col·lapse d'una part de la
paret del Carrerot. S'hi feren obres de restauració, arranjant la teulada i les
parets, quedant inaugurada la nova obra el 1.834.
Durant la Guerra Civil foren destruïts els retaules de fusta que es conservaven
a l'interior, i l'any 1.945 es construeix l'actual altar major projectat per
l'arquitecte Sr. Puigboada.
El 1951 es repintà l'església, de la mà del pintor vigetà Miquel Costa i Bau,
en aquestes tasques es va rascar la paret de la banda de l'evangeli del
presbiteri, on a sota de la pintura s'hi van descobrir restes d'una pintura
mural que escenificava un dels episodis de l'ascensió de la Verge; en aquell
moment es va decidir tapar-les. Un veí, Miquel Sala, s'hi va interessar i en va
fer fotografies. L'any 2.001 la Diputació de Barcelona, a petició de
l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, va realitzar un informe de les pintures
localitzades i tapades el 1951, i que consideren d'important valor artístic
dins la plàstica barroca catalana, sobretot pel fet de que n'hi ha pocs
exemples; cronològicament les situen entorn a l'època de construcció del temple
entre finals del segle XVII i inicis del XVIII.
El 1.954 es va fer una subscripció popular per comprar un nou orgue, s'inaugurà
per la festa del Roser d'aquell mateix any. L'any següent es col·locaren les
noves campanes dedicades a Maria Assumpta i Maria Falgars.
El 1.981 es renovaren les pintures i daurats que decoren l'església, segons
l'estil pintat el 1.951.
Greus patologies estructurals van obligar a tancar l'església al culte a finals
del 1.999, i a partir d'aquí començaren els estudis i els tràmits per tal de
realitzar una intervenció a fons. L'any 2.003 comencen les obres, que
consisteixen en treballs estructurals a la volta, fabricació d'una nova teulada
i treballs a la façana, que consistiren en l'estucat de l'actual color rogenc i
la consolidació de la pedra de la portalada.
Enllaç amb informació de la Marededéu de l'Assumpta:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-lassumpta
Època: segle
XX
Descripció:
La Marededéu de l'Assumpta està situada presidint l'Altar
Major de l'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet. Està
col·locada sobre un semiabsis suportat per columnes jòniques, al centre de les
quals hi ha el Crist Majestat del segle XII. Es tracta d'un conjunt escultòric
de fusta tallada i policromada d'uns dos metres d'alçada. La imatge de
l'Assumpta està col·locada sobre una gran bola, i hi ha quatre àngels, dos a
cada costat, als peus i a l'alçada de la bola dos àngels vestits, i a l'altura
de les cames dos de nus, excepte un petit fragment de roba que els cobreix la
zona dels genitals. La marededéu es presenta amb els braços estirats i
lleugerament oberts; darrera seu sorgeixen tot de raigs disposats de manera
radial. Es tracta d'una escultura d'estil clàssic.
Història:
Durant la guerra civil diverses esglésies de la Pobla de
Lillet foren objecte de saquejos i destrosses, entre aquestes hi ha l'església
parroquial de la Pobla de Lillet, la qual va patir la destrucció de diversos
retaules, entre els quals l'altar major. En finalitzar la guerra es van fer
diverses reparacions i es va construir un nou altar major al 1945. Arran
d'aquesta obra sembla que el capella que va acordar amb l'empresa Asland que
aquesta es faria càrrec del cost de l'escultura de la marededéu de l'Assumpta
que presidiria l'església. Les circumstàncies que van determinar aquesta
decisió les trobem en el fet que l'empresa fundada el 1901, estava apunt de
celebrar el cinquanta aniversari de la companyia, motiu pel quan estaven
disposats a assumir el cost de la imatge. A l'article de Josep Carreras
"Una escultura de Frederic Marès a l'església parroquial" s'explica
que a partir de la documentació consultada es creu que l'escultura de la
Marededéu de l'Assumpta de la Pobla de Lillet és obra de l'artista Frederic
Marès i Deulovol (1893-1991). Segons l'article citat, en una carta del 14
d'abril de 1951 enviada per la "Comisión Diocesana de Música i Arte
Sagrados" al mossèn Josep Farràs, de la parròquia de la Pobla de Lillet,
es parla d'una fotografia d'una marededéu de l'Assumpta que és aprovada com a
base per a realitzar l'encàrrec de l'escultura. Sembla que el president
d'Asland, Josep Bertran Musitu, i el seu fill,Felip Bertran Güell, tenien
amistat amb Frederic Marès, que eren qui s'encarregaven realment del projecte,
no els va agradar la proposta d'un escultor vigetà que els va fer Mossèn
Farràs, d'aquí que es degueren decidir a fer l'encàrrec a Frederic Marès a qui
els unia l'amistat. Originàriament l'obra havia de ser l'alabastre, però
l'elevat cost determinà que finalment el material escollit fos la fusta. Segons
consta també en el citat article, en el projecte també hi participà
l'arquitecte Isidre Puig Boada. L'encàrrec a Marès es produeix en un moment de
màxim reconeixement públic de l'escultor. La imatge havia d'estar acabada pel
15 d'agost de 1952 per ser entronitzada. Per una carta entre Felip Bertran i
Güell i Frederic Marès, sabem que aquest darrer li comunicà que l'escultura ja
estava acabada, pel que es diu en el text es creu que es parla de la peça de la
Pobla de Lillet; la carta data del 13 de juny del 1952. Finalment, el 20 de
juny de 1952 el Bisbe de Solsona entronitzà la imatge, en una jornada amb
diversos actes litúrgics.
Època: segle
XII
Descripció:
Es tracta d'una talla romànica de fusta policromada, de
145 X 131 cm. Tot i tractar-se de l'obra original, les múltiples intervencions
que ha patit en diversos períodes històrics han canviat molt la fesomia i
policromia de la peça. La tipologia de la Majestat guarda l'estètica del taller
de Ripoll, produïda a la primera meitat del segle XII. Tot i els canvis que ha
sofert es conserven diverses fotografies anteriors a les restauracions més
importants que permeten fer un estudi de l'evolució històrica de la talla.
Actualment la Majestat es presenta amb actitud triomfant, amb els braços
totalment estesos, i els dos peus en paral·lel clavats a la creu amb un clau
cadascun. La cara, inexpressiva però solemne, presenta un cabell amb la ratlla
al mig i una barba de rínxols laterals. La túnica es presenta lligada a la
cintura amb un cordill que penja fins gairebé la vora inferior. La policromia
actual, fruit d'una intervenció del 1.942, sembla que reprodueix la decoració
de la túnica de la Majestat de Caldes de Montbui, segons es pot observar en un
dibuix fet el 1.895.
Història:
La Majestat de Lillet era una imatge que en origen es
venerava a l'església del monestir de Sta. Maria . Actualment presideix l'altar
de l'església parroquial de Sta. Maria. La figura data de la primera meitat del
segle XII, però en línies generals cal dir que l'aspecte actual deu diferir
força de la peça original, ja que ha estat profundament restaurada en diverses
ocasions. Coneixem per fonts documentals que fou intervinguda el segle XVIII, a
finals del XIX- principis del XX i el 1.942. La primera intervenció documentada
és de 1.744, en la qual es varià la posició del cap per convertir un Crist
triomfant en un Crist sofrent, es varià lleugerament la posició dels braços i
es vernissaren les carnacions. En un document de 1.902 s'expressa que la talla
ja tenia diverses capes pictòriques successives , i que la creu era de factura
moderna. En una fotografia de 1.909 observem que la posició del cap ha tornat a
la posició original, aixecat en posició triomfant. L'any 1.942 es portà a terme
una restauració important, en la qual s'eliminaren les reparacions del cap i de
la barba, tornant-la a l'aspecte antic, s'afegiren les trenes als laterals, es
van recol·locar els braços en la posició primitiva i es va refer totalment la
policromia de la talla, que és la que observem actualment. Una restauració tan
intervencionista crea tota mena de susceptibilitats, i fins i tot ha portat
diversos autors a dubtar de l'autenticitat de tota la peça, ja que la
intervenció ha quedat dissimulada amb l'obra original i es fa difícil distingir
els materials antics dels moderns. Durant la Guerra Civil la imatge fou amagada
per evitar-ne la desaparició, en primer lloc a l'Ajuntament de la Pobla i al
Museu Arxiu de Manresa posteriorment. Fou retornada a l'església un cop acabada
la Guerra.
****************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3485
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/09/canonica-de-santa-maria-de-lillet.html
https://turismelillet.cat/tour-item/audioguia-16/
https://tempusfugitlapobla.blogspot.com/2014/09/blog-post_904.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada