Llocs de Catalunya

divendres, 11 d’octubre del 2024

ESGLÉSIA DE SANT EUDALD DE JOU

MONTAGUT i OIX - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Havia estat església parroquial del veïnat fins a l'any 1592 quan va ser agregada a la parroquial de Sant Pere de Montagut.

L'església de Sant Eudald de Jou, que dóna nom també a una altra caseria, enlairada dalt d'un serrat entre la riera de Sant Eudald, afluent de la de Castellar, i el torrent de l'Estanyol, afluent del Llierca. L'església, esmentada des de l'any 1279, i que fou sufragània de la de Montagut, és un edifici d'origen romànic molt modificat al segle XVII, moment en que s'aixecà un pis i s'hi afegí el porxo que cobreix la façana de migdia i part de la de ponent. Dalt d'un coll amplei suau que té forma de jou i enclavat entre la muntanya del Cós i el Puig de Sa Creu hi trobem l'església del veïnat dedicada a Sant Eudald. D'aquesta manera va agafar el nom de Sant Eudalt de Jou i el veïnat el del titular de l'església.

***************************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10054

Època: segle XII

Descripció:

Edifici religiós, situat en un torrent, a mà dreta de la carretera de Castellfollit de la Roca a Oix. Per arribar-hi, cal agafar un camí de terra, que neix poc abans de la fàbrica de ciment de Ca'n Bundanci. L'església te una planta molt allargassada, de nau central, absis semicircular, nàrtex i campanar d'espadanya. Aquesta església sembla haver estat molt alterada per diverses reformes al llarg dels segles. El nucli original hauria estat format per una nau i l'absis, tal i com mostra el parament i les finestres romàniques. Durant època moderna s'hauria ampliat la nau, donant-li una forma trapezoidal i se li hauria afegit un nàrtex a l'entrada de ponent i un porxo a la façana sud, tal i com mostra el parament, el sistema constructiu i les obertures realitzades. En una fase indeterminada, potser posterior, es va sobrealçar el nivell de tota la planta de l'església per fer-hi unes dependències del mas que actualment encara és en ús. L'interior de la nau presenta la volta rebaixada construïda possiblement amb rajol. Aquesta conserva pintures que possiblement datarien del segle XVII. El paviment de la nau, és de rajol català i alguns dels rajols porten marques incises com ara sanefes. L'espai de l'antic absis ha estat tancat per una paret i faria les funcions de sagristia. A mà dreta de l'entrada es troben unes escales que porten a un cos sobrealçat sobre la nau. La porta, de fusta, conserva encara avui dia la data de 1651 i el nom de Sant Eudald inscrits.

Notícies històriques:

Sembla evident que el topònim Jou prové de la situació del temple a redós d'un collet de rostos suaus entre la muntanya del Cos i la Serra de Palomeres. Apareix citada l'esglesiola a les "Rationes Decimarum Hispaniae" dels anys 1279 i 1280, amb la denominació "...eclesia de Jugo...". Segons l'historiador Francesc Monsalvatje, l'any 1386 s'hi representaven unes funcions semblants als Autos Sacramentales castellans.