ARXIU FIDEL FITA i AJUNTAMENT
ARENYS DE MAR - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVII
Descripció:
Tot i que forma part del conjunt de la casa consistorial,
l'ús principal d'aquest cos és la d'acollir l'Arxiu Històric Fidel Fita i té un
accés propi i independent. L'edifici és de planta quadrangular i consta de
planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el
carener paral·lel a la façana que dona a la riera. A la façana de migdia, on hi
ha l'entrada a les dependències municipals, hi trobem una font.
En planta baixa, hi ha dues finestres; en el primer pis
tres balcons, amb barana de ferro; i a la segona planta, tres obertures
geminades d'arc de mig punt. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i el
carener paral·lel a la façana de la riera. El parament està arrebossat i
pintat de blanc.
L’Arxiu Històric Fidel Fita, municipal d’Arenys de Mar,
es crea, com a servei públic, per acord de l’Ajuntament d’Arenys de Mar de 5 de
maig de 1934, a partir d’una proposta del regidor de Cultura i Assistència
Social, Josep M. Pons i Guri. L’11 de juliol de 1935, en el context de la Festa
Major d’aquell any, obre les portes.
Un Patronat rector, el funcionament del qual venia
regulat per uns estatuts aprovats el 5 de gener de 1935, havia de garantir la
independència de l’arxiu dels vaivens de la política. Paradoxalment, a partir
de 1979, amb l’adaptació dels Estatuts i del Patronat a la nova situació de
representativitat social i política sorgida amb els anomenats ajuntaments
democràtics, es va anar deixant el Patronat sense l’assignació econòmica que
garantia el funcionament de l’arxiu, les seves reunions s’anaren espaiant i el
27 de desembre de 2007 el Ple de l’Ajuntament acordava la seva extinció.
Creat originàriament amb el nom d’Arxiu Històric
Municipal i Notarial d’Arenys de Mar, a l’any 1957 pren el nom d’Arxiu Històric
Fidel Fita en homenatge a l’insigne pare jesuïta, fill d’Arenys de Mar,
director de la Real Academia de la Historia entre 1912 i 1918.
Història:
Aquest edifici era antigament un hostal, al segle XVII. Igual que l'ajuntament, fou arreglat l'any 1773. Fins als anys 80 del segle passat hi allotjava els jutjats.
Època: segle
XVII
Descripció:
La casa consistorial és un conjunt de cossos en planta
formant una "L", amb les dues façanes principals en angle de 90º que
donen a un pati obert a l'espai públic o plaça. Consten de planta baixa i dos
pisos. El cos de llevant disposa a la planta baixa d'un porxo de tres arcs
rebaixats, de mida desigual. En aquest mateix cos hi trobem tres balcons per
pis, amb barana de ferro i emmarcament amb llindes i brancals de pedra. Entre
dos d'aquests balcons, s'ha descobert recentment un rellotge de sol de tarda
amb una inscripció del període de la constitució de Cadis. El parament està
arrebossat i pintat de blanc i la teulada és a quatre vessants.
Forma un conjunt amb l'edifici del costat en el qual hi
ha més dependències municipals i l'Arxiu municipal Fidel Fita. En aquest cos hi
trobem l'entrada principal, amb portal dovellat d'arc de mig punt, al seu
damunt una finestra de llinda recta i al damunt un escut. A l'esquerra, mirant
la façana, hi trobem una font. En planta baixa, hi ha dues finestres; en el
primer pis tres balcons, amb barana de ferro; i a la segona planta, tres
obertures geminades d'arc de mig punt. La coberta és de teules àrabs, a dues
aigües i el carener paral·lel a la façana de la riera. El parament està
arrebossat i pintat de blanc. Entre aquests dos edificis, en trobem un altre,
que els uneix per dins, restaurat l'any 1953.
Història:
Aquest edifici antigament era un hostal del segle XVII.
L'any 1773 fou transformat en Consistori, i actualment encara té aquesta
funció.
En l'edifici on es troba l'OAC havia estat seu del Museu Municipal d'Arenys de Mar i Biblioteca Pare Fidel Fita. Del museu es conserven els plafons ceràmics dels segles XVII al XIX que es troben a l'OAC.
Rellotge de sol situat a la façana orientada a sud-oest
de la Casa de la Vila, entre els finestrals de la primera i segona planta. És
del tipus vertical declinant. Les seves mides són aproximadament de l’ordre
dels tres metres d’alçada.
S’observa un pla vertical policromat, emmarcat, de gran
bellesa, amb motllures pintades a la part superior, coincidint amb l’època de
màxim esplendor, però alhora en una època on els rellotges mecànics ja
començaven a assolir un alt grau de perfecció. Sembla que hi ha almenys dos
rellotges superposats realitzats damunt d’un suport de calç. El darrer d’ells
quedaria parcialment cobert per una capa de morter de calç que se supliria per
un ramell daurat i el cortinatge.
El rellotge visible actualment, està inserit en una
sanefa en forma d’arpa de tonalitats blavoses. Al seu interior, s’hi ha
esgrafiat un rectangle de color vermell. A la part superior, un astre solar
antropomorf. S’hi poden identificar els ulls ametllats amb pestanyes i la
nineta de color blau mirant cap el cel. Celles i plec superior, nas i llavis
amb plec inferior de la barbeta, de color vermell. Les galtes semblen tenir
color rogenc. A la part superior s’hi observa un cercle solar amb raigs de
color groc i vermell, que podria pertànyer a un rellotge més antic. Del sol
neixen nou línies solars, també lleugerament esgrafiades, que senyalen, de les
10 del matí fins les 6 de la tarda. Les úniques xifres que s’hi poden veure són
del tipus àrab: les 10 i les 11 que semblen fetes a posteriori. Però les onze
estan mal col·locades. Les 12 del migdia corresponen a l’hora de l’Àngelus,
paral·lela al centre superior del dosser. El color d’aquest i de les línies
horàries sembla coincidir.
El requadre situat a l’interior del cortinatge sembla
tenir un fons blavós però no s’identifica res més. Fa pensar a la ubicació d’un
possible lema. Els branquillons daurats recorden les branques d’olivera.
És, sobretot, a la part superior del rellotge, per sobre
del sol on s’observen restes d’altres dibuixos i policromies diferents que
indiquen clarament la presència d’un rellotge més antic, decorat i policromat.
A la part inferior, actualment protegida, s’hi va pintar un requadre de color gris amb línies de color negre i l’article de la Constitució de Cadis esmentat anteriorment, escrit en majúscules.
**************************************************
Reproducció de l'article 373 de la Constitució de Cadis de 1812
Època: segle
XVIII – any 1763
Descripció:
Rellotge de sol situat a la façana orientada a migdia de
la Casa de la Vila, entre la primera i segona planta. És del tipus vertical
declinant. Les seves mides són aproximadament de l’ordre del 1’30 m d’alçada.
Sembla que la decoració original del rellotge anava més enllà dels límits
actuals i que hi ha vàries etapes decoratives.
S’observa un pla vertical policromat emmarcat. A
l’interior del requadre, les línies horàries i un astre solar antropomorf. Les
línies horàries visibles, de color negre, marquen senceres des de les 7 del
matí fins a les 3 de la tarda (des de la part inferior del sol fins el marc
interior). Mentre que les mitges hores són curtes i visibles entre les hores.
Les hores que es veuen actualment de color negre, semblen més modernes,
pintades damunt d’unes de més antigues, molt més precises.
L’astre és d’un color daurat envellit amb alguna
tonalitat rogenca, sense delimitació de cap cercle solar a l’exterior. S’identifiquen
els ulls ametllats, les celles que baixen cap el nas (totalment esborrat) i
molt lleugerament la boca.
A l’exterior hi ha l’emmarcament pròpiament dit del
rellotge. A la part superior, s’identifica el que sembla una corona amb l’any
“1763” al seu interior. A ambdós costats, s’hi ha pintat una decoració de
fulles d’acant, també daurades.
Als costats laterals i inferior de l’emmarcament del
quadrant s’hi disposen les hores, en xifres àrabs. Les 7 a mà esquerra fins
arribar a les 12 del migdia, hora de l’Àngelus, prosseguint fins a les 3 de la
tarda. A la part inferior d’aquest hi ha una franja decorativa pintada de color
blau i al seu interior una sanefa de fulles daurades d’acant. A ambdós costats
de l’extrem superior del quadrant s’hi observa un test perfilat amb un peu,
semblant a una copa i decoració vegetal sobresortint del seu interior.
Per damunt del quadrant descrit, sobresurten les restes
d’una circumferència rogenca i entre les onze i les dotze del migdia sembla a
primera vista que hi hauria les restes de la campana que senyala l’hora de
l’Àngelus. I potser també la xifra “6” més identificable a mà dreta però sense
determinar.
S’observen algunes línies esgrafiades molt fines fets per
un quadranter. No té gnòmon i en la restauració no s’hi ha contemplat tornar-ne
a posar.
Història:
Durant l’any 2021 s’iniciaren les tasques de manteniment
de les façanes de l’Ajuntament d’Arenys de Mar posant al descobert dos
rellotges de sol visibles des de la Plaça de la Vila i del carrer Ample; un de
matí i un de tarda, realitzats ambdós per quadranters del segle XVIII. Amb el
suport del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC)
s’iniciaren els treballs de recuperació i conservació.
El rellotge de la façana del carrer Ample, correspon a un
rellotge realitzat l’any 1763 on la restauradora determinà tres etapes
decoratives superposades entre els segles XVIII i XIX. La pintura visible
actualment correspon a la primera etapa, ja que les pintures són d’una
excel·lent qualitat.
El rellotge de la façana de la Plaça de la Vila, de gran
bellesa, conté a la seva part inferior, un text que reprodueix l’article 373 de
la Constitució de Cadis de 1812 “TODO ESPAÑOL TIENE / DERECHO DE REPRESEN/
TAR A LAS CORTES O / AL REY PARA RECLA-/MAR LA OBSERVANCIA / DE LA
CONSTITUCION. Const. Esp. TX unico Art 373”. La Comissió del Pla especial de
protecció del patrimoni arquitectònic del municipi acordà tapar la inscripció,
per tal de protegir-la.
Durant els treballs de conservació, la restauradora
localitza tres elements murals, realitzats entre els segles XVIII i XIX,
datables de quan l’edifici era un hostal i posteriorment, a partir de 1772 quan
ja esdevé Casa de la Vila. A la part superior del quadrant hi ha el rellotge
realitzat al segle XVIII, amb tota probabilitat en el mateix moment que el
rellotge que hi ha a la façana de llevant-migdia. En segon lloc, hi ha un
cortinatge que segons la restauradora podria haver emmarcat una placa, però que
potser correspon a una decoració afegida posteriorment al rellotge, per
dignificar-lo com un lema. Finalment, a la part inferior, s’hi localitzà el
text que reprodueix l’article 373 de la Constitució espanyola de 1812 que
segurament fou pintat durant el Trienni Liberal (1820-1823).
**************************************************
Escut
https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-lajuntament
Escut fet en pedra i situat damunt l'entrada de l'actual
edifici de l'Ajuntament, per damunt la finestra del primer pis. És ovalat i al
centre del camper hi ha representat un aranyoner. En punta ones del mar.
Aquestes dues figures, l'aranyoner i el mar, simbolitzen
més que la terra i el mar de l'arenyenc, com el mateix arbust espinós de
l'aranyoner que floreix abans d'aparèrixer les seves fulles, decora i no
escatima un perfum agradable al seu entorn, el seu fruit rendible. A més a més
és l'escut d'Arenys, que condensa mitjançant el llenguatge de signes heràldics
adoptat d'antic, tota una història de diferents activitats típiques, comercials
i culturals, tant de mar enfora com de terra endins, de manera clara i simple (Text
extret del llibre Escuts i cases pairals de Catalunya: http://arenys.org/demar/escut.htm)
El topònim Arenys, segons uns, ve d'aranyoner (Prunus
espinosa, de Linneo), arbust abans molt abundant a la zona. Diu una llegenda
que lo náufrech Arenyensoní, Duch italià, socorregut en la parroquia de
Sant Martí, feu abundososos donatius á la mateixa, que per recort y gratuit se
titolá Sant Martí d'Arenyensoní, després Arenys de Munt. Pero la
veritable etimología, segons l'il.lustre filóleg Dr. Josep Balari, es la
següent: «De arena se formó aren-i-um -en catalá areny- esto es,
«rambla ó terreno que las corrientes de las aguas dejan cubierto de arena
después de las avenidas. La villa de Arenys, en la costa, tomó su nombre de
esta palabra y se halla nombrada ya en 998, en estos términos: «Pertingit usque
at ipsa serra qui est super ecclesiam sancti martini sita super arennos».
La palabra areny ó arenys, en plural, se usó como nombre de
lugar».
Diu una vella crónica guardada en l'arxiu municipal: «La
sufrágena de Arenys de Munt se llamó Arenys de Mar, ab arenis maris, pués
aumentándose la población se construyó una gran parte sobre las playas del
mar...»
**************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada