TORRE MARIMON - MAS COROMINES
CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XX
Autoria de
l'element: Josep Bori Gensana, Lluís
Planas i Calvet i Antoni Baixeras.
Descripció:
Edifici de planta rectangular, que consta de planta
baixa, dos pisos i golfes. La teulada és a dues aigües amb el carener
perpendicular a la façana principal i construït amb teula àrab. El ràfec està
construït a partir de vàries fileres de maons superposats i a les façanes
laterals, acaba per una mènsula decorativa feta també de totxana.
Tant les obertures de la façana principal com laterals presenten una perfecta
simetria tan a nivell vertical com horitzontal. A la porta d'accés principal de
l'edifici s'hi accedeix mitjançant sis esglaons de pedra. La portalada està
construïda amb dovelles de pedra formant un arc de mig punt. A cada costat, hi
ha tres obertures, amb una llinda en forma d'arc rebaixat, brancals i ampit de
pedra, i tancament amb porticons de fusta. Al primer pis, i segon, per damunt del
portal, dues obertures separades per un pilar i a cada costat tres balconeres
sense voladís i una balustrada. El segon pis es repeteix exactament igual. En
arribar a les golfes, s'observa, centrat a la façana, set d'obertures,
disposades en arcs i fetes de maó. Als dos extrems d'aquestes finestres i per
damunt, hi ha tres obertures rodones, també fetes de maó. Les xemeneies estan
construïdes amb el mateix material i al seu damunt, un curull de ceràmica de
port piramidal. La façana està feta amb paredat de pedra mitjana a grossa.
A banda i banda de l'edifici principal, es troben adossats altres edificis
annexes, tots ells seguint el mateix estil arquitectònic, de planta rectangular
i que consten de planta baixa i dos pisos o tres majoritàriament. Entre aquests
edificis annexes, cal esmentar les aules pels alumnes, biblioteca, el porxos,
la vaqueria on es guarda la palla pel bestiar o la torre. Aquesta última, es
troba situada a la banda esquerra, decantada de l'edifici principal. Mesura 30
metres d'alçada i és de planta rodona, amb escales al seu interior per on
s'accedeix a la part més alta de la torre. Les obertures disposades en llarg
del mur recorden les espitlleres, i totes elles estan envoltades per llinda,
brancals i àmbit de pedra. La torre de guaita queda rematada per un parapet de
merlets. Just per sota d'aquests hi ha un ràfec construït de pedra formant una
motllura d'arcs de mig punt superposats.
Història:
L'origen del nom de la Torre Marimon es remunta al final
del segle XVI (1574-1575).
Moreu-Rey (1962), documenta el nom de "Torra d'en Moles" (1470)
associada a l'antic nom de la Torre Marimon. De l'any 1532 també troba escrit
en un document "la qual antigament sen deya torra den Mosen Moles".
Referent a l'origen de la Torre troba un document on s'esmenta que l'honorífic
Jaume Moles, "dominus domus de la Torre", ciutadà de Barcelona (1463,
1487), que la posseí després de Francesc Valls.
També va rebre el nom de Mas Coromina o Coromines i probablement canvià el nom
a partir del segle XV, quan Romeu de Marimon es casà amb Elisabeth Moles o
Coromines.
La família Marimon no té relació amb Caldes de Montbui amb anterioritat ja que
les seves propietats s'estenien durant l'època medieval pels termes de
Plegamans, Palau, Palaudàries i Bigues. Al final del segle XVII la torre passà
a mans del baró de Canyelles Joseph Terré i Marquet, i successivament als seus
descendents. Al final del segle XVIII la Torre Marimon és propietat de Domingo
de Bouffard. La Diputació Provincial de Barcelona, el 1907 es planteja la
creació d'una granja escola destinada a la capacitació dels homes del camp, i
per realitzar aquest projecte els cal la compra d'una finca. Dues són les
opcions: la Torre Marimon a Caldes de Montbui i can Pascalí, a Santa Coloma de
Gramanet. Els dos paratges semblen adients, però finalment es decanten per la
Torre Marimon, ja que el diputat Raventós advoca per les millors condicions de
Caldes, amb una extensió de terreny més àmplia i una major quantitat d'aigua en
els seus dominis. Quan l'11 de juliol de 1911 s'estableix a Barcelona l'Escola
Superior d'Agricultura, es deixarà de parlar de l'anterior projecte i no serà
fins l'any 1920 quan es convocarà un concurs per a l'adquisició d'una finca
destinada a la construcció d'una granja escola. L'arquitecte Puig i Cadafalch,
president de la Mancomunitat de Catalunya, es proposarà per la compra, que la
Mancomunitat farà efectiva el mes de juliol de 1921 per instal·lar-hi la granja
escola, que formarà part de l'Escola Superior d'Agricultura. L'any 1926
s'inaugurarà l'Escola de la Torre Marimon, que s'havia adquirit finalment per
275.000 pessetes. Les obres de la granja seran encarregades a l'arquitecte al
servei de la Diputació, Josep Bori Gensana, que abandona el projecte per
discrepàncies amb algun dels diputats. El 7 de març de 1923 es realitza el
projecte de l'edifici central, una vaqueria i un pensionat. Posteriorment,
Lluís Planas i Calvet també arquitecte de la Diputació, es farà càrrec de la
represa de les obres. Sembla que les activitats de l'escola començaran pels
voltants de 1925, ja que el primer director de l'escola serà Joan Salom i
Calafell que exercirà el càrrec des de 1925 fins el 1928. Al final de 1926 es
vol millorà l'edifici de l'escola i serà el constructor Antoni Baixeras el que
realitzarà la major part de les obres d'adaptació. L'any 1928 es construiran
els habitatges per als guardes i es reconstruirà l'antiga ermita de Sant Julià
(romànica en origen). El 1930 es construeixen un centre de pràctiques
agrícoles, un dipòsit d'aigua i una escola menagère o escola domèstica de la
dona. Aquesta mateixa data el rei Alfons XIII visitarà les instal·lacions de la
Torre Marimon. Més tard la Generalitat de Catalunya reestructurarà l'escola, se
suprimirà l'escola menagère i es realitzaran canvis al centre de pràctiques
agrícoles. Durant el període de la Guerra Civil Espanyola s'aturaran les
activitats, ja que aquesta serà requisada i passarà a ser una escola de carabiners.
Al final de la guerra esdevé una escola de capacitació depenent del Ministeri
de Foment. El 1943 es duen a terme una sèrie de reformes que passaran per
adaptar l'antiga escola menagère com a biblioteca i aules per a estudiants; es
millorarà la cova experimental que durà el nom de Sant Jordi i s'hi instal·larà
un observatori.
Durant els anys 1950 a 1960 serà escola mitjana
d'agricultura i la superior es mantindrà a Barcelona. L'any 1958 es continuaran
millorant les infraestructures, amb la construcció d'un camp d'esports i del
Club d'Estudiantes San Fernando, i la compra de nova maquinària per tal de
poder donar un millor servei als alumnes. L'any 1979 la granja escola incorpora
els estudis de formació professional de 1r grau i el 1981 els de 2n grau que
conviuran amb el de capacitació fins al 1983 que es tancarà aquesta línia educativa.
El títol de formació professional l'expedirà l'Institut d'Ensenyament Secundari
Manolo Hugué fins al 1996, any en el qual la Torre Marimon deixarà de funcionar
com a granja escola. Actualment és la seu de l'Institut de Recerca i
Tecnologies Alimentàries (IRTA). El seu director és en Joaquim Adillon.
Durant l'any 2008 s'estan duen a terme reformes de les façanes i cobertes de
tots els edificis que composen el conjunt de la Torre Marimon.
************************************************
Al costat de la torre hi ha la Capella de Sant Julià que vaig publicar temps enrera al meu blogg, podeu consultar al següent enllaç:
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/2024/05/capella-de-sant-julia-de-la-torre.html
Alzina (Quercus ilex L.), que es troba al parc de la
Torre Marimon, prop de la caseta de la bàscula de pesar. Es troba aïllada de la
resta de vegetació; La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada.
Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge
es dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color
verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El
fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als
mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Mesura 15
m d'alçada total x 15 m d'amplada de capçada x 3,75 m de volt de canó x 3,20 m
de volt de la soca x 1 metre des del terra al coll principal.
Conjunt de dos lledoners (Celtis australis) originaris del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Ambdós tenen una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l'escorça llisa i de color gris, i mesuren uns 25 m d'altura. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l'anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades, presentant una certa asimetria, amb el marge finament dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd-i-grogues i apareixen entre abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible, el lledó, petit de la mida d'un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor.
Estan plantats en una jardinera feta de pedra irregular, acabada amb una tira
decorativa de maons, mesurant tres metres de diàmetre x 70 cm d'alçada; aquesta
disposa d'un arbust que fa que no es pugui accedir dins de la jardinera per
mesurar l'arbre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada