Llocs de Catalunya

dimarts, 1 d’octubre del 2024

FORN ROMÀ DEL CLOS MIQUEL

SANT MIQUEL DE FLUVIÀ - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

El forn romà es va descobrir l’any 1974 durant les obres d’ampliació del camí que actualment pren el nom de Carrer del Forn. L’excavació va ser duta a terme pel Servei d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona.

Es tracta d’un forn vertical d’una sola cambra de 1,98 m de llargada per 2,05 m d’amplada. Presenta una planta quadrada amb un pilar central que sustenta la graella.

Servia per coure ceràmica d’ús domèstic i materials de construcció com les teules de forma corbada (imbrices) i les teules de forma plana (tegulae).

El forn va funcionar durant els segles I i II d.C. Deuria situar-se als voltants d’un nucli de població que a dia d’avui encara no s’ha localitzat. Aquest, es localitzaria prop del pas de la Via Augusta, via pròxima al municipi de Sant Miquel de Fluvià i que deis d’eix vertebrador de tot el territori en època romana.

Dibuix de la restitució hipotètica del forn

Plantes i secció del forn del Clos Miquel

**********************************************

Enllaç del jaciment:

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/8251

Cronologia: Romà ( -218 / 476 )

Tipus de jaciment:

Lloc o centre de producció i explotació ceramista.

Descripció:

Jaciment situat en el carrer del Forn, davant del número 14. Es troba conservat dins una estructura de formigó que el protegeix, a sota mateix del paviment del carrer. S'hi accedeix des d'un costat del carrer. Es tracta d'un forn d'època romana que fou descobert, l'any 1974, quan es rebaixaren els terrenys de la zona. Seguidament es procedí a la seva excavació i, acabada aquesta, la seva consolidació. És un forn del qual es conserva la cambra de combustió, amb la boca, i la graella. És de planta quadrangular, amb una llargada màxima de 2,5 metres i una amplada de 2,15 m. La graella s'aguanta per les parets de la cambra de combustió i per un pilar central. L'accés a aquesta es realitza per una boca circular lleugerament aplanada en el seu costat inferior (0,9 x 0,84 m). Per les troballes fetes en l'excavació, s'ha proposat que aquest forn estava dedicat a la cocció de material constructiu (imbrex), havent-s'hi trobat també la vora d'alguns fragments de ceràmica comuna i de grans contenidors. El fet però, és que es desconeixen els abraçadors i altres instal·lacions relacionades amb aquest tipus d'element que haurien de trobar-se a la mateixa zona, que permetrien de determinar quin tipus de produccions s'hi manufacturaven, i la seva eventual cronologia. Mancats d'aquestes dades, a partir de criteris arquitectònics i estructurals del forn i els migrats materials mobles que s'hi varen trobar, es podria situar cronològicament dins del període romà, sense poder precisar més. L'estat de conservació del forn és bo donat que es va restaurat i protegir amb una sòlida estructura d'obra. Cal creure que la resta del jaciment però fou malmès, en major o menor grau, durant els treballs d'urbanització de la zona, que actualment és part del nucli urbà de Sant Miquel.