CAL SANMARTÍ - PASTES CAN SAN MARTÍ
CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
En aquest edifici cal destacar les voltes de pedra de l'interior, així com la porta i la finestra amb la nscripció de "Pere Grau: 1601". Des de l'any 1700 nou generacions de la família Sanmartí s'han dedicat a l'ofici artesanal de fideuers. Establiment adherit a la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (Xatic).
Època: segle
XVII – any 1601
Descripció:
Edifici de planta
rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües,
lleugerament inclinada, i construïda amb teula àrab. La façana principal
s'organitza a partir d'un eix vertical que ordena les dues obertures (finestral
i portalada). La porta, està formada per una arcada de mig punt de grosses
dovelles. La finestra de la planta pis adopta una dimensió quadrangular, amb
els llindars i brancals de pedra. En la llinda d'aquesta es pot llegir la
inscripció "PERE:GRAU.1601".
Aquest edifici fa mitgera amb les edificacions del
costat de forma irregular, obrint les seves façanes a dos carrers i a una
placeta que dona al carrer de Barcelona i al carrer d'Hostalric
L'edifici està rematat per un ràfec amb una filada
de teules amb una barana pel damunt. Les cantonades estan fetes amb carreus de
pedra i els acabats del pla de la façana, estan arrebossats deixant veure un
color sorrenc.
A l'interior s'hi troba la fàbrica de pastes, on
es poden observar diverses arcades.
Història:
L'edifici hauria estat
construït sobre l'antiga capella de Sant Pere. El carreró per on s'accedeix a
la casa comunica amb la Plaça de l'Església, anomenada antigament Plaça de
l'Om. Des de fa anys, la casa Santmartí està inclosa al carrer de Barcelona.
Al seu interior s'hi troba la fàbrica de pastes,
des de l'any 1700, tot i que va ser a l'actual casa pairal situada al carrer
Barcelona, núm. 40 bis on es comença amb la primera màquina.
L'any 1700, Isidre Sanmartí va observar les
propietats que tenia la pasta que s'obtenia de la barreja de la farina
provinent del blat barrejada amb l'aigua calenta. Ben aviat es va adonar de que
aquesta barreja, apta per al consum humà, quedava rígida amb el transcurs de
les hores, i va començar a tractar la massa en la forma i la textura. Inventà
doncs, un aparell fet de fusta, amb uns orificis de sortida i un altre
d'entrada. En posar la pasta al seu interior i pressionar, la massa sortia en
forma de fils, actualment el que es coneix amb el nom de tallarines si són
aplanats o espaguetis si tenen forma arrodonida. S'adonà també que un cop seca,
aquesta es conservava durant molt de temps i es podia tornar a menjar en
qualsevol moment si es bullia en aigua.
A partir d'aquí és quan neix l'empresa de fideuers
Sanmartí de Caldes, continuant amb la tradició les generacions següents. Així
tenim, en Carles Sanmartí i Caselles i en Josep Sanmartí i Castellà.
L'any 1855 s'incorpora al negoci la quarta
generació, en Jaume Sanmartí i Farreras, constant oficialment en els registres
de l'Ajuntament de Caldes de Montbui com a fabricant de pastes de sopa. En la
cinquena generació, va estar al capdavant del negoci en Josep Sanmartí i
Cladelles. La sisena generació va ser la que es va adonar del futur comercial
que tenia la pasta que s'havia començat a fer al segle XVIII. Jaume Sanmartí i
Samsó, més conegut com "l'Avi", va començar aquesta nova projecció que
fou seguida pel seu fill Josep Sanmartí i Casabayó i la seva esposa, que es va
posar al capdavant del negoci a causa de la mort prematura del setè Sanmartí de
la generació. Aquests van donar una empenta molt important al negoci amb la
incorporació de la tecnologia més puntera i adequaren les instal·lacions de
manera que el negoci es va convertir en una empresa competitiva entre els anys
1940 i 1975. Després d'aquests anys, la família deixà el negoci de la pasta en
un segon terme i, sense oblidar-ho es dedicarà a altres activitats.
L'any 1998, després de la mort de l'Eulàlia Rifé i
Catafau, esposa d'en Josep Sanmartí i Casabayó, entra a fer-se càrrec del
negoci familiar en Carles Sanmartí i Rifé. Des d'aquest moment, es fa una
aposta per mantenir un procés de fabricació artesanal fent servir tècniques
antigues. S'incorporà també maquinària i noves tecnologies per poder
rendibilitzar el negoci i poder ésser competitius amb productes orientats cap
al comerç tradicional i artesanal.
L'any 2003, l'empresa rep un reconeixement públic
pels tres segles d'història de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de
Barcelona.
Enllaç amb informació de la Casa Pairal Sanmartí:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pairal-de-can-sanmarti
Època: segle
XVI
Descripció:
Casa que consta de dos
edificis de planta rectangular; un primer, amb la façana principal orientada al
carrer Barcelona, que consta de planta baixa i tres pisos, i un el segon,
donant al carreró on es troba la fàbrica de pastes de planta baixa i pis.
En els dos edificis la coberta és de teula àrab,
inclinada a una sola vessant, desaiguant cap a la façana orientada al sud-
oest. La façana presenta un arrebossat amb decoració de carreus rectangulars, a
excepció de la planta baixa on els carreus tenen forma quadrada i s'inicien
després d'un sòcol de pissarra, que protegeix els baixos de la façana a una
alçada de 80 cm. La planta baixa està ocupada per activitats comercials. La
zona residencial ocupa la resta de pisos de la casa. Totes les obertures són
simètriques respecte a la línia vertical de la façana. Cada pis queda definit a
la façana per una línia horitzontal motllurada. Les balconeres tenen una barana
de ferro i voladís, essent una mica més ample el del primer pis. Les obertures
del carreró són senzilles i només al primer pis s'observa un ampit de pedra
motllurat. La façana principal acaba amb una motllura per la qual sobresurt un
ràfec composat per una filera de teules decoratives i per on la canal de
desaigua de les teules queda amagada. Per dalt de la motllura hi ha una
balustrada decorativa. La canal de coure que baixa per la façana està
col·locada a l'extrem esquerre de la façana principal i en arribar a la planta
baixa s'amaga per l'interior del mur, fins anar a trobar l'escomesa d'aigües
pluvials situada al mig del carrer.
Enllaç amb informació de Pastes Can Sanmartí:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/pastes-can-sanmarti
Època: segle
XVIII – any 1700
Descripció:
Pasta seca feta a partir
de blat seleccionat d'una zona de la província d'Osca que produeix expressament
per a la fàbrica Sanmartí.. Actualment es fabriquen un total de 52 varietats
diferents de pasta seca. Es manté un sistema de producció artesanal. Cada dia
surten de les instal·lacions entre 1.200 i 1.300 quilos de pasta fabricats de
manera tradicional. Aquesta és la quantitat equivalent a la demanda que
l'empresa rep dels seus distribuïdors i dels establiments a través dels quals
comercialitza els seus productes.
L'assecatge de la pasta encara es fa amb armaris
de fusta com es feia antigament i algunes vegades dura fins a 48 hores. També
es tenen molt en compte les matèries primeres que es fan servir. Actualment
també es fabriquen pastes vegetals. Els tipus de pastes fabricats més
reconeguts són: el fideu (nº1 Tallat , fideu nº2 Tallat, les pipes llises, el
fideu perla); Els fideus rosca (fideu nº1 rosca , fideu nº2 rosca, fideu nº3
rosca); Macarrons (plomes nº2, plomes nº4, napolitanes, trompetes); Pasta de
sopa (closques, corones, estrelles, lletres, pistó ratllat, pistó perla, pistó
llis, i
meravella); Especialitats vegetals (crestes
vegetals, espirals vegetals, plomes vegetals, cinta tallada vegetals, espagueti
vegetals, tallarines vegetals, trompeta vegetal) i finalment canalons
(tradicional i canalons d'espinacs).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada