FÀBRICA BRILLAS PAGANS & COMPAÑÍA
CELRÀ - EL GIRONÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
.JPG)
Època: segle
XX
Autor: Isidre Bosch Bataller (Vilanna 8 de desembre de 1875 - Girona 22 de juliol de 1960)
Descripció:
Conegut també com la Pagans, es dedicava a la fabricació de tints per adobar pells naturals, i fou un dels grans motors de la vida celranenca fins que tancà l'any 1971. Està format per un conjunt d'edificacions funcionals, d'obra de maó vist i de línies modernistes que, en general, segueixen un disseny unitari, de grans obertures d'arc rebaixat i cornises esglaonades. Al costat de l'estació del tren hi ha els magatzems, característics pels seus ràfecs de grans dimensions i avui usats per a activitats esportives. La sala de màquines conté motius ornamentals de ceràmica vidrada i notables arcs de maó a les obertures. La sala de calderes i de forns, molt remodelada a causa de la necessitat de noves maquinàries, destaca sobretot per les dues grans xemeneies. Finalment, l'edifici d'oficines, inicialment d'una planta i després sobreaixecat amb un segon pis, que respectava l'estil arquitectònic original, és avui seu de l'Ajuntament de Celrà. En altres espais de la fàbrica s'ubiquen la piscina i un bar local social.
Altre enllaços amb informació:
https://www.celra.cat/wp/descobrir-celra/patrimoni-historic-i-natural/la-fabrica/#gsc.tab=0
https://www.celra.cat/wp/descobrir-celra/itineraris/la-fabrica/#gsc.tab=0
Una mica d'història
El 1903 es va incorporar a la fàbrica Brillas i Pagans un
nou soci, Albert Fontana Almeda, fill d’un negociant de productes químics, fet
que va provocar un canvi en el nom de la societat: Brillas, Pagans i Cia.
A partir de la I Guerra Mundial amb l’increment de les
comandes d’extractes per part dels països bel·ligerants, es va decidir
l’ampliació de les instal·lacions. El 1915 es va encarregar el projecte de la
nova fàbrica a l’arquitecte Isidre Bosch i Batallé, el qual va presentar un
projecte molt influenciat pel modernisme industrial de finals del
segle XIX i principis del XX.
Després de diversos canvis en l’estructura legal, el 1921
la societat va prendre com a nom definitiu Extractos Curtientes y Productos
Químicos S.A., arran de la fusió dels dos negocis que gestionava: el d’extractes
tànics i el de productes químics. Des d’aquesta data fins als anys
cinquanta l’empresa va tenir una època de prosperitat i va arribar a
tenir prop de 300 treballadors.
Cap a la meitat dels anys 50 es va iniciar un període de
decadència, a causa de la competència dels productes químics de síntesi, que va
culminar amb el tancament definitiu el 1971.
Equipament públic
A principis dels anys 80 els edificis van ser cedits
a l’Ajuntament amb l’objectiu de preservar-los, rehabilitar-los i
qualificar-los d’equipament públic. S’enderrocaren algunes edificacions que no
tenien cap interès arquitectònic i a mitjans dels noranta es va fer una forta aposta
per recuperar el que quedava del conjunt fabril.
Tot el recinte de la fàbrica estava tancat per un mur
d’obra vista amb diverses entrades. Al pati s’emmagatzemaven les matèries
primeres: els socs per a llenya per als forns i per a l’obtenció d’extracte. I
el conjunt fabril s’estructurà en diferents naus que formaven tot un conjunt,
on cada nau tenia una finalitat: sala de màquines, forns i calderes, dipòsits,
etc.
Cal fer esment del xalet, situat al sud-oest del recinte
i que durant molt de temps fou la residència dels directius de la fàbrica.
El conjunt d’edificis que formaven l’antiga Fàbrica
Pagans són un bon exemple de l’arquitectura industrial modernista de
finals del s. XIX i principis del XX.
L’element principal de construcció és el totxo massís i
l’aglomerant utilitzat, el morter de calç. Les diferents posicions dels totxos,
els elements ornamentals de les diferents façanes, els ampits de les finestres
acabats amb rajoles vidrades, les xemeneies i els pinacles que coronen els
edificis donen una gran riquesa estilística a tot el conjunt.
El procés de fabricació
El nucli central del conjunt depenia en tot moment de la sala de màquines, i aquesta dels forns i calderes per admetre el vapor que feia funcionar la màquina que accionava tots els elements motrius de la fàbrica: molins, generador i trituradores.
Els edificis estaven interrelacionats mecànicament
mitjançant un sistema de corretges, politges, engranatges i embarrats. I a
partir d’una xarxa de canonades es conduïa l’extracte d’unes dependències a
unes altres. Per això els edificis havien de ser propers els uns dels altres.
El procés de fabricació s’iniciava amb el transport
amb vagonetes dels socs estibats en el pati fins a les trituradores, que eren
al costat de l’edifici central. La fusta triturada s’elevava amb una cinta de
catúfols des de la planta baixa fins al terrat.
A la tercera planta, hi havia uns molins refinadors
de la fusta que deixaven la matèria apta per carregar-la als dipòsits des
del segon pis. Els dipòsits tenien una alçada de dues plantes.
Quan estaven carregats s’hi injectava vapor d’aigua
per unes canonades que provenien de les calderes. Quan el vapor d’aigua havia
fet el seu recorregut a través del dipòsit, el vapor que sortia contenia els
tanins de la fusta.
Per obtenir el producte en forma líquida, el vapor es
refrigerava a través d’uns evaporadors on augmentava la concentració de
l’extracte.
L'«Estracto»
Llavors el producte en estat líquid passava a la sala de
bisulfitació, on l’extracte es barrejava amb aquest producte per conservar-lo i
descolorir-lo. Un cop era bisulfatat, el producte s’envasava en bótes, més
tard als anys trenta podia passar a la sala en sec, on es posava en paquets o
en saques de forma sòlida.
Seguidament, aquests paquets i bótes eren emmagatzemats
en les altres naus fins la seva marxa. El control dels processos químics
es realitzava als laboratoris.
El taní és un dels components secundaris de molts teixits
vegetals, i s'emprava especialment en l'adoberia per la seva capacitat de
convertir la pell animal en cuir. Té la particularitat que es dissol en aigua.
Es troba especialment en algunes escorces, fustes, fulles o arrels.
S'aprofiten els tanins d'un nombre limitat d'espècies vegetals, com el castanyer, l’alzina, la mimosa o el quebratxo. Tant la mimosa com el quebratxo s’importaven de l’estranger a través del port de Palamós i es portaven fins a Celrà amb el Tren Petit. La mimosa és d’origen nord-africà i el quebratxo, de la Pampa.
L'actual Centre Cívic, la nau on en èpoques pretèrites hi
havia les calderes i els forns. Un vestigi del seu antic ús, el trobem en la
xemeneia que tenim a la nostra esquerra, just al costat de la porta d’entrada.
L’altra xemeneia, que pertanyia al taller de forja, es troba al mig de l’actual
carrer la Fàbrica.
Totes dues són de secció circular, de manera que
s’evitava al màxim la resistència al vent.
La primera xemeneia té una alçada de 22.90 metres i
un diàmetre de base del primer cos de 2,6 m. Té el cos envoltat d’anelles
metàl·liques, amb la base diferenciada per ser un xic més ampla i decorada amb
una senzilla sanefa aconseguida pel canvi de posició dels rajols. La decoració
del capitell també s’ha fet jugant amb les posicions dels rajols, creant una
original i bonica corona.
L’altra xemeneia té una alçada de 37,35 metres i la
base té un diàmetre de 3,3 m. A diferència de la primera, aquesta té la base
tota anellada, i el cos de la columna és llis fins a la part superior on hi
torna a haver anelles. Al capdamunt té una decoració més senzilla.
Sense moure’ns del mateix lloc, podem veure a la nostra
esquerra l’edifici del laboratori i oficines de la Fàbrica, que d’ençà de
1987 és la Casa de la Vila.
L'edifici central
Les sales d’extracció, de trituradores i elevadors,
d’evaporadors, de molins i altres dependències es concentraven en un gran
edifici central de quatre pisos que és l’actual Centre Cultural. Té les façanes
fetes amb totxos i rajoles vidrades en els enrajolats dels ampits de les
finestres de planta baixa, i també en la coberta de l’ascensor.
La coberta de l’edifici és plana, envoltada per una
barana d’obra i decorada amb els pinacles característics de l’edifici. És una
magnífica terrassa que permet unes vistes esplèndides de tot el poble.
Al costat dret del Centre Cívic hi veiem l’antiga
sala de màquines, actualment és la Biblioteca municipal.
I entre aquestes dues naus hi ha un passadís estret que
mena cap a l'antiga biblioteca, que havia estat la sala d’extractes, i cap
a l’entrada del Centre Cultural la Fàbrica, antic nucli de tot el complex
fabril. Davant la sala d’extractes hi havia el refrigerador, actualment
desaparegut.
Si sortim altra vegada a la plaça i anem cap a l’esquerra (direcció vies del tren), el carrer que envolta tot el conjunt ens porta als patis i magatzems de la fàbrica on trobem les piscines municipals, construïdes el 1985.
Isidre Bosch i Bataller (Vilanna 8 de desembre de 1875 - Girona 22 de juliol de 1960)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada