MONUMENT A L'EXILI
LA VAJOL - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
El monument a l’exili fou erigit amb ajuts públics (Generalitat
de Catalunya, Diputació de Girona i Ajuntament de la Vajol) i amb la
participació de diversos particulars. L’escultura, realitzada per Lola Reyes i
Joan Garcia-Codina, va ser inaugurada el 8 d’abril de 2000. Evoca un home que
dóna la mà a la seva filla que, només amb una cama, s’aguanta amb l’ajut d’una
crossa. Es tracta de dos personatges reals, Mariano Garcia i la seva filla Alícia,
arribant a Prats de Molló a principi de febrer de 1939, camí de l’exili. Aquest
episodi va ser captat per la càmera de Roger Viollet i va aparèixer al
setmanari francès L’Illustration. Es
tracta d’una de les imatges més conegudes i simbòliques de l’exili republicà.
**************************************************
Durant la Guerra Civil espanyola, a mitjans de
1937, el President del Govern de la República, Juan Negrín, va trobar a La
Vajol un indret ideal per guardar el tresor de la República en cas de perdre la
guerra. La Vajol era una petita població fronterera amb França, de difícil
accés i que tenía unes mines subterrànies de talc, on es podien guardar
elements de valor. Per això, cap a final de 1937, Negrín va confiscar la Mina
Canta als germans Giralt Canta i, sota l'estricte control del seu fill, Juan
Negrín Júnior, es començaren les obres d'adaptació de la mina per poder
albergar l'or de la República i obres d'art provinents del Museu del Prado.
Negrín va fer venir obrers de Cartagena per construir un edifici de tres
plantes sobre les mines, que encara es conserva, i una cambra cuirassada al
subsòl revestida de ciment pels possibles bombardeigs. La mina va quedar
expropiada sota l'autoritat del govern, i estava sota la responsabilitat
directa i vigilància absoluta del Ministre d'Economia i Hisenda, Francisco
Méndez Aspe.
Juan Negrín també es va instal·lar a la vila els últims dies de la guerra, al
mas de Can Barris. Més tard, s'hi va instal·lar també l'Estat Major, el
Ministre d'Estat i altres membres del Govern; el President de la Generalitat,
Lluís Companys, i el lehendakari, José Antonio Aguirre, estaven instal·lats al
veí poble d'Agullana, a Mas Perxers. El dia 1 de febrer del 1939 hi arribà el
President de la República, Manuel Azaña. Per tant, La Vajol, va ser l'última
capital d'Espanya en temps de la II República. La nit del 4 al 5 de
febrer, Azaña s'exilià cap a França, una hora abans que ho fessin Lluís
Companys i José Antonio Aguirre. Tots tres van acabar travessant la frontera
pel coll de Lli fins a arribar a les Illes, al Vallespir.
Les obres d'art que hi havia guardades a la mina foren
posteriorment traslladades a la Societat de Nacions a Ginebra, a Suïssa, per la
seva custòdia temporal, amb un document signat la nit del dia 3 de febrer al
castell de Figueres. Pel que fa al tresor de la República, l'endemà 71
camions, protegits per carrabiners, van transportar-lo cap a el Pertús per tal
d'embarcar els quadres cap a Mèxic amb el vaixell "Vita". Alguns van
travessar la frontera pel coll de Lli, en direcció a les Illes, però van tenir
problemes en passar per la carretera; el setè camió es va tombar per la zona de
la masia de Can Barris, de manera que alguns quadres van caure al camp. Mai no
es va saber si va ser traslladat posteriorment.
El setmanari francès L'Express va publicar el 1993 un reportatge sobre aquest
setè camió perdut, on esmentava la possibilitat que els soldats haguessin
amagat els lingots d'or. Sobre aquest fet tracta també el llibre "El setè
camió", de la historiadora Assumpta Montellà, i que va ser presentat el
2007 a l'antiga mina de talc, can Canta, també dita mina d'en Negrín.
**************************************************
Enllaços amb informació:
**************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada