ESCULTURA HOMENATGE A AUGUST PUIG i BOSCH
MONELLS - CRUÏLLES, MONELLS, SANT SADURNÍ DE L'HEURA - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
El veritable sentit de l’art es troba en l’ànima del
poble
Homenatge dels seus amics 22 d’abril de 2000
Escultura de Marcel Martí
August Puig, pintor, veí de Monells 1929 – 1999
August Puig i Bosch (Barcelona, 1 d’abril de
1929 – Girona, 25 d’octubre de 1999) fou un pintor i gravador català. Inicialment
va rebre les influències del fauvisme, del cubisme i de la pintura
de Paul Klee, Kandinski i Joan Miró.
Malgrat que la seva marxa a París va provocar
un allunyament de la que seria l'esfera d'influència del grup Dau al Set,
la seva obra presenta clares afinitats amb els artistes d'aquest grup.
D'ençà del període parisenc, la seva pintura tendí a
fondre els motius surrealistes amb l'abstracció informal, fins a
arribar a donar total predomini a les aigües i taques acolorides que
caracteritzen la seva aportació, molt original dins l'expressionisme abstracte.
Les contorsions plàstiques dels colors i les formes aconsegueixen de crear un
espai amb etèries i gairebé líquides masses fluctuants, gràcies a la particular
tècnica emprada, amb tintes d'empremta. La seva obra, alhora subtil i
intensa, configura un món poètic i misteriós, normalment de colors freds,
d'una poderosa originalitat cromàtica i formal.
Neix a Barcelona l'1 d'abril de 1929. El seu pare, Lluís
Puig Barella, era professor de dibuix i color a l'Escola del Treball, i pintor.
La infantesa d'August Puig va estar marcada per la Guerra Civil i la
posterior condemna a mort del seu oncle, alt funcionari de la Generalitat
republicana.
Es familiaritza amb els clàssics i amb la música en
l'entorn familiar; on, alhora, descobreix, a banda dels grans mestres de la
pintura europea, Modigliani, Picasso i Torres-Garcia; i on troba la
revista D’Aci i d’Allà. També visita sovint el Museu d’Art Romànic de
Catalunya.
A quinze anys, manifesta la seva voluntat de deixar els
estudis per dedicar-se a la pintura. A través del seu pare, es relaciona
amb Joan Miró, Joan Brossa i Arnau Puig. L'any 1945, es matricula a l'Institut
Francès de Barcelona, on Pierre Vilar i Pierre Deffontaines
l'animaran en la seva carrera artística.
El 1946 i amb Joan Ponç, Pere Tort i Francesc
Boadella, participa en l'exposició “Tres pintors i un escultor”, presentada
per J. V. Foix a Els Blaus de Sarrià. En aquesta mítica
exposició avantguardista de la postguerra, l'encara adolescent August hi
presenta les que han estat considerades com primeres abstraccions de la
península.
Un any més tard, es trasllada a París amb la primera beca que concedeix l'Institut Francès després de la guerra civil. “París era una festa i jo tenia divuit anys”, escriu a les seves memòries. Instal·lat en el Col·legi d'Espanya de la Cité Universitaire, August s'integra ràpidament en els cercles culturals de la ciutat. El 1948, participa en el Quatrième Salon de Mai i a l'exposició Les Mains Éblouies. L'any següent, fa la seva primera exposició individual al Col·legi d'Espanya.
A Alger, convidat per la vídua del pintor
impressionista Albert Marquet, hi realitza guaixos de gran
colorit. A Itàlia contrau matrimoni amb la pintora suïssa Maria
Scotoni.
Retornat a París, exposa a la Galerie Messages.
Escriu Maria Lluïsa Borràs, crítica d'art, que Puig en la seva evolució
artística, "deixa ja enrere qualsevol al·lusió a la figuració”.
El 1951, any en què neix el seu fill Pau, entra a formar
part de la galeria de Simone Collinet, on es relaciona amb components del grup
surrealista.
Un any més tard, passa una temporada a Ascona,
Suïssa. A Zuric fa amistat amb el crític d'art Max Eichenberger, qui li
presenta la galerista Hedwig Marbach.
Després de la ruptura del seu matrimoni torna a Paris el
1953. Coneix Ingrid Hellström, amb qui anirà a viure un any a Suècia. Pinta i
fa ceràmica a Ystad. Realitza exposicions a Estocolm, Lund, Ystad
i Götebotg.
La parella s'instal·la a Barcelona. L'any 1954 s'obre el
que Juan Eduardo Cirlot anomenarà període heroic i que
“correspon a l'etapa d'uns deu anys, en què Puig forja el seu llenguatge
definitiu, definit pel color pur, el regalim que domina com un virtuós i
l'obsessió per integrar l'atzar”.
El 1955, Puig viatja a Frankfurt, on signa un
contracte amb Olaf Hudtwalcker i exposa a la seva galeria Frankfurter
Kunstkabinett. La relació comercial amb Hedwig Marbach es formalitza l'any
següent.
Tot i que alguns crítics, com ara Cirici Pellicer o
el referit Cirlot, l'acullen favorablement i que el Club 49 li
organitza una exposició individual, Puig es manté relativament al marge del món
de l'art barceloní. Els esforços de promoció els concentra a l'exterior.
Segurament va contribuir a la seva bona fortuna als mercats internacionals
-l'artista va viure sempre exclusivament de la pint A l'inici de la dècada dels
seixanta, Puig fa amistat amb Joan Guinjoan, amb qui col·laborarà en
l'escenografia del Ballet dels Cinc Continents, estrenat al Gran Teatre
del Liceu l'any 1968.
El 1962, Puig participa en l'exposició col·lectiva Modern
Spanish Painting, organitzada per la Tate Gallery. Aquell mateix any, la
Cúpula Coliseum li dedica una exposició individual. Amb tot, la seva
primera exposició antològica, Puig la realitza a Alemanya, a la Kestner
Geselschaft de Hannover, el 1963.
Vers la meitat dels anys seixanta, el pintor consolida el
seu llenguatge amb lucidesa. Apareixen composicions complexes que anomena retaules o tríptics,
alhora que relaciona entre si imatges de diferents composicions”.
El 1964, la Frankfurter Kunstverein, mostra la seva Tauromàquia. El
mateix any el Col·legi d'Arquitectes de Barcelona presenta el Retablo del
Duende (in memoriam de Carmen Amaya).
El 1967 Puig guanya el Premi Rainer III Prix
International d'Art Contemporain del Principat de Mònaco. A Cadaqués,
fa amistat amb Marcel Duchamp i John Cage..
La seva vena viatgera continua desperta. L'any 1969 passa
la seva primera temporada als EUA. A Nova York viu a casa del pintor
Gastón Orellana.
De nou a Europa, el 1970 mostra la sèrie Ebre 1938
(La passió segons Lucifer), al Märkisches Museum de Witten, Alemanya.
Quatre anys més tard, Puig signa un contracte d'exclusiva
amb el galerista barceloní Manuel Barbié. Poc després, restaura una casa a la
població empordanesa de Monells on, més endavant, fixarà la seva
residència habitual. Barbié dona a conèixer la seva obra per tot Espanya.
L'exposició més significativa d'aquesta nova etapa és la que fa al Museu d’Art
Contemporani d’Eivissa.
El 1977, Puig representa Espanya amb una exposició
antològica, fora de concurs, a la Biennal de São Paulo. La dècada acaba amb una
altra antològica - aquest cop a la galeria Dau al Set.
“Als vuitanta prossegueix treballant per sèries (Sèrie
Costa Brava) i aprofundeix en un llenguatge ja perfectament consolidat en grans
formats de gran impacte”. Fora de Catalunya, exposa a la galeria Marbach
de Berna, a Heppenheim (Alemanya) i a la galeria Bulowska
de Malmó. A Suècia, signa un contracte amb la galeria G de Helsingborg.
A Monells, a l'entorn de l'artista, s'ha format una
comunitat internacional de "músics, pintors, escriptors, escultors,
arquitectes, grafistes, marxants o simplement curiosos, diletants de l'art i la
cultura”.
L'any 1983,
realitza l'exposició itinerant Màscares (amb fotos de Francesc Català
Roca), en homenatge a Charlie Rivel. La segona meitat de la dècada
dels vuitanta és de treball intens al taller de Monells, en combinació amb
viatges freqüents. Participa en un seguit d'exposicions col·lectives com
ara Arte Español en Nueva York 1959-1970, Col·lecció Amos Cahan, a
la Fundación Juan March de Madrid o 17 Pintors catalans i la
Revolució Francesa organitzada per l'Institut Francès.
En contrast amb la dècada anterior, “als anys noranta,
prefereix el petit format i treballa l'oli sobre el paper en unes composicions
de gran abast emotiu i poètic”.
El 1990, el Museu de l’Empordà de Figueres li
dedica l'exposició monogràfica "August Puig, els anys de París,
1947-1953". L'any següent el pintor publica les seves memòries.
A més de les exposicions individuals, Puig continua
participant en exposicions col·lectives al Centro Atlántico de Arte
Moderno de Las Palmas de Gran Canaria, al Centre Cultural de la
Fundació "la Caixa" o al Corum de Montpeller, entre d'altres.
Quan no feia un any del seu traspàs, la Generalitat de
Catalunya va organitzar una mostra institucional de l'artista, al Centre d’Art
de Santa Mònica. Un any més tard, el Museu de l'Empordà va presentar-ne una
antològica. El 2008, August Puig va ser objecte d'un homenatge especial a la II
Feria MarbArt de Marbella i la sala Parés va mostrar-ne una
retrospectiva.
La Casa de Cultura de Girona va exhibir, el
2010, una selecció dels seus “grans formats”. El mateix any va aparèixer el
llibre August Puig – obra gráfica. El 2014, el Museo Gustavo de
Maeztu d'Estella li va dedicar l'exposició "August Puig,
1929-1999. La fuerza del color". D'ençà la desaparició de l'artista,
l'obra de Puig ha estat present en diverses exposicions col·lectives sobre l'informalisme català.
***************************************
Enllaços amb informació:
https://ca.wikipedia.org/wiki/August_Puig_i_Bosch
https://www.elpuntavui.cat/girona.html
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14090
***************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada