ANTIGA CASA DE LA VILA - ANTIGA CASA DEL COMÚ - AJUNTAMENT VELL
LA POBL DE CLARAMUNT - L'ANOIA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
4 de maig de 1991
Època: segle
XVI
Descripció:
L'antiga Casa de la Vila o
Ajuntament Vell és actualment un edifici porxat de planta baixa i dos pisos,
amb coberta a dues aigües, que conserva quatre arcades -tres de frontals i una
de lateral-. La seva planta és quadrangular, amb una lleugera tendència
allargada. Al primer pis hi ha finestres, i al segon balconeres amb ampit de
barana de ferro.
Té façana principal a la plaça homònima i façana
lateral al carrer Major. Té una segona façana lateral però només de manera molt
parcial, atès que per la banda oest en la seva major part té paret mitjanera
amb la finca n. 3 de la mateixa plaça; precisament, en el discret angle que
dibuixa aquest lateral amb la façana principal hi té ubicada una de les
antigues teieres de la vila. La major part de les façanes principal i lateral
es presenten arrebossades amb una argamassa de coloració rosada-salmó; mentre
que la superfície a nivell de la base, així com els pilars de les porxades,
mostren l'obra a base de carreus de pedra de turo, ben tallats, de mida gran i
mitjana. A la façana que dona al carrer Major s'observa un molt lleuger
atalussament a la base de l'edifici, clar indicatiu dels seus orígens
baixmedievals-moderns, estimats dins el segle XVI.
Des del porxo s'accedeix a l'interior de l'edifici
mitjançant dues portes: una dona a la planta baixa, i l'altra a l'escala que
porta als pisos superiors. Els sostres del porxo i de la planta baixa són els
originals de l'edifici, consistents en embigats de fusta i revoltons; per
contra, els sostres dels pisos superiors són recents, tal i com delata
l'embigat de formigó.
També anomenada Antiga
Casa del Comú o Ajuntament Vell.
Història:
Segons el Capbreu de 1629,
al davant de l'hostal regentat per Nicolau Coca (1528-1605) i pel seu fill
Francesc (1567-1620) s'hi havia construït la Casa del Comú -molt probablement
cap a finals del segle XVI-. El Capbreu també especifica que la casa es destinava
a hospital de pobres i malalts. Entre la Casa del Comú i l'hostal es configurà
la plaça Major (avui plaça de la Vila), on es comença a celebrar el mercat.
Curiosament, als qüestionaris de Francisco de Zamora de l'any 1790 es fa
constar que ‘esta villa no tiene casa de ayuntamiento, y no se puede construir
por falta de haveres'.
El 1817 la Pobla es va quedar sense forn i
l'Ajuntament va decidir construir-ne un a la Casa del Comú, amb allotjament
inclòs per al nou flequer. Per aquestes dates, consta que un edifici del costat
de la Casa del Comú, propietat dels Cardona-Medinacelli, feia funcions de presó.
El 1917, essent encara Ajuntament, es feren
importants reformes a l'edifici, fins que finalment l'any 1928 el consistori es
traslladà a les dependències actuals.
L'any 1989, l'Antiga Casa de la Vila fou de nou
intervinguda, aquest cop a càrrec de la Diputació de Barcelona i de
l'Ajuntament. Al llarg del segle XX l'edifici ha acomplert diverses funcions
(consultori mèdic, escola, seu d'entitats culturals, casal d'avis, arxiu
fotogràfic i biblioteca municipal), encara que actualment i des de fa uns anys
roman sense ús.
.jpg)
Es tracta de les dues
últimes teieres supervivents de l'antic enllumenat públic dels carrers de la
vila previ a l'aparició dels fanals de gas i a l'electrificació. Ambdues es
troben a la part més primitiva del nucli històric de la Pobla.
Es tracta de dues peces de ferro forjat que formen
un engraellat còncau a base de barrots de secció plana i que estan unides a les
façanes mitjançant un braç també de ferro. La primera està ubicada a un dels
angles de l'edifici de l'Antiga Casa de la Vila i presideix la plaça homònima.
Mentre que la segona de les teieres conservades a la Pobla, actualment de
localització urbana més discreta, està ubicada a l'angle de l'edifici de la
base del campanar de l'antiga capella de la Santíssima Trinitat, a l'actual
Carrer de les Tres Fonts, i resulta interessant perquè es pot observar
perfectament el sistema d'articulació del seu braç. Ambdues teieres es troben
doncs als edificis mes emblemàtics de l'antiga Pobla de Claramunt: el seu antic
Ajuntament i la seva antiga Església Parroquial, i precisament en aquest últim
cas se'ns proporciona una data anterior a finals del segle XVIII, ja que la
nova església parroquial es va construir a partir de 1780 i, molt
significativament, en aquell nou edifici ja no hi ha col·locada cap teiera.
Les teieres (denominades
també ‘graelles' en altres punts de la geografia catalana i ‘festers' a
Mallorca) són els últims testimonis del sistema d'enllumenat públic de les
poblacions abans de l'electrificació a inicis del segle XX, i s'encenien
sobretot i totalment durant les celebracions i les festes per conferir
solemnitat als actes. Se'n conserven encara varis exemplars en diferents viles
i pobles de Catalunya, i fins i tot en ciutats com Barcelona, en llocs de
rellevància històrica com a les parets exteriors de l'església de Santa Maria
del Mar. A Barcelona, precisament, la primera implantació d'enllumenat públic
(‘teieres de llum') correspon de l'any 1599.
A més de les de la Pobla de Claramunt, a la
comarca de l'Anoia en queden exemplars de tipologies i cronologies similars al
nucli antic d'Igualada (carreró de Sant Miquel) i a els Prats de Rei (Plaça
Major), gairebé sempre ubicades a cantonades d'edificis de certa rellevància
i/o de caràcter públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada