ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE BATET DE LA SERRA
BATET DE LA SERRA - OLOT - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
L’església de Santa Maria de Batet centra, al cantó més
septentrional del terme, un poble totalment disseminat, cap d’un municipi que
L’any 1971 fou agregat al d’Olot, i que es troba a 658 m d’altitud, a la serra
de Batet, a llevant de la plana d’Olot.
Època: segle
XII – XVIII - XIX
Descripció:
El temple de Santa Maria de Batet és un edifici que ha
patit profundes modificacions que n’han alterat l’arquitectura original. En el
seu estat actual es fa molt difícil escatir les parts que es conserven de
l’edifici primitiu i encara també la seva estructura. Amb tot, sembla molt
clar, com a hipòtesi, que originàriament es devia tractar d’un temple d’una
nau, capçada a llevant per un absis semicircular que encara es conserva, obert
a la nau per un simple plec. Al cantó de tramuntana de la nau, que actualment
és coberta amb una volta apuntada, es dreça el campanar de torre, que encara
destaca per sobre el conjunt de les cobertes. Aquest correspon a l’obra
original, i és una torre de planta quadrada amb tres pisos de finestres, sobre
un alt sòcol, cec. El primer pis té una finestra senzilla, en arc de mig punt a
cada façana, i el segon i el tercer presenten una finestra geminada a cada
cara, amb la particularitat que els dos nivells són molt propers, de forma que
l’arc de les finestres inferiors és a frec de l’ampit de les finestres
superiors. Una coberta de teula, a quatre vessants, corona el campanar, que no
presenta cap tipus d’ornamentació.
L’estructura original del temple fou profundament
alterada per la construcció de capelles adossades als murs de la nau, que
formen un nou conjunt de tres naus, i amb l’adossament d’una sagristia entre el
campanar i l’absis que fou integrat en la nova estructura formal de l’església.
En el seu estat actual només podem assegurar que de
l’església original es conserven l’absis, i el campanar. Aquest és la part més
vistent, i presenta un aparell de carreus ben tallats i disposats molt
ordenadament, en una disposició característica de l’arquitectura del segle XII
garrotxí, moment en el qual cal situar-ne la construcció.
Història:
El document més antic que coneixem on és esmentada la
parròquia de Santa Maria de Batet data de l’any 977 i es tracta de l’acta
fundacional del monestir de Sant Pere de Besalú. El comte bisbe Mir, artífex de
la fundació, d’acord amb els seus germans Oliba i Sunifred, hi fa constar les
propietats amb què dotà el nou cenobi, entre les quals s’esmenta, “… in
parrochia sanctae Mariae de Batet… unum mansum quem vocant Gavalmac, quem habeo
per alodium, sicut in nostra scriptura emptionis resonat”.
Amb posterioritat, per un instrument datat L’any 1000 que
fa referència a les donacions atorgades pel comte de Besalú, Bernat Tallaferro,
a la canònica de Sant Genís i Sant Miquel de Besalú, anomenada més endavant de
Santa Maria, sabem que entre les propietats cedides hi havia diversos masos
situats dins la parròquia de Batet. Uns anys més tard, el 1020, el mateix comte
llegà en el seu testament, a l’abadia de Sant Pere de Besalú, entre d’altres
possessions, la tercera part dels drets de l’església de Santa Maria de Batet:
“Et ad coenobium sancti Petri et sancti Primi qui est situs juxta castro
Bisuldono… tertia parte de Ecclesia Sanctae Mariae qui est sita in Bated, cum
decimis et primitiis et oblationibus fidelium…” Poc temps després, 1034, un
personatge anomenat Durandus deixà també en testament al mateix
monestir els delmes que posseïa a la parròquia de Batet. Encara dins l’onzena
centúria es consigna una venda efectuada L’any 1078 per Pere de Batet, la seva
muller Adela i llurs fills, al matrimoni format per Gonmar i Bidanella, d’un
alou que tenien a la parròquia esmentada, en un lloc anomenat Ginabreda, per 10
sous de Besalú.
Les dades exposades permeten de suposar que el terme i la
parròquia de Batet foren originàriament una possessió dels comtes de Besalú,
els quals, mitjançant diverses donacions, l’anaren alienant a mans d’alguns
cenobis, entre els quals el més important és, sens dubte, el monestir de
Besalú. Tanmateix el fet que al segle XIV aparegui la vila de Batet sota la
jurisdicció reial, fa pensar que la casa comtal de Besalú hi havia mantingut un
cert domini i que devia passar al comtat de Barcelona quan es produí la unió
entre les dues cases L’any 1111.
Al segle XIII, en una butlla del papa Innocenci IV datada
L’any 1252 i a favor de l’abadia de Sant Pere de Besalú i on es confirmen les
possessions d’aquest cenobi, consta, entre d’altres, sota la seva jurisdicció,
l’església de Batet. d’altra banda els abats aconseguiren en aquesta època la
senyoria alodial sobre les terres i nomenaren batlles de sac. Al final d’aquest
mateix segle, en les relacions d’esglésies amb rendes pròpies que eren
obligades a contribuir al sosteniment de les croades, figura, els anys 1279 i
1280, l’“ecclesia de Beceto” i “Baceto”, respectivament. (Cal suposar que la
grafia d’aquests noms és, sens dubte, una transcripció errònia a causa de la
similitud de les lletres c i t en l’escriptura del segle XIII,
essent, doncs, molt probable que en el document original hi hagués escrit “Beteto”
i “Bateto”.) Així mateix, L’any 1362, en el Llibre verd de la seu de
Girona es fa esment de l’església de “Sancte Marie de Batheto”, la qual en els
nomenclàtors de la diòcesi del final d’aquest segle és anomenada “Ecclesia
parrochialis sancte Marie de Bateto”.
Sabem, d’altra banda, que el rei Pere III el Cerimoniós
al novembre de l’any 1366 ordenà, a fi de finançar una expedició a l’illa de
Sardenya, la pignoració de la jurisdicció reial de diversos castells i
parròquies que posseïa dins el territori de Besalú, i també el mer i mixt
imperi i els serveis d’host i cavalcada; entre les parròquies hi ha una
referència a Santa Maria de Batet, la qual des d’aquest moment passà a formar
part del terme de la baronia de Santa Pau. Pocs anys després, el 1397, el rei
Martí I renuncià a favor d’Hug III de Santa Pau, a recobrar la venda feta pel
seu pare Pere III L’any 1366, de manera que la parròquia de Batet quedà inclosa
definitivament a la baronia esmentada.
Tenim notícia, gràcies a un inventari de béns i
propietats datat el 1690, i fet redactar per Maria d’Oms i de Lanuça amb motiu
de la mort del seu espòs, Ramon d’Oms i de Santa Pau, que al final de la
dissetena centúria el lloc de Batet es trobava encara, entre d’altres indrets,
sota la jurisdicció de la baronia de Santa Pau, la qual, segons el text de
l’inventari, “se acostuma de arrendar a 160 dobles per any”.
Posteriorment, en la tercera dècada del segle XVIII,
diversos litigis d’origen familiar per a la possessió de la baronia tingueren
com a conseqüència el traspàs de tots els dominis d’aquesta al marquesat de
Moja.
L’església parroquial de Santa Maria de Batet, malgrat el
seu origen romànic, ha estat molt modificada a través dels temps. Sembla que la
volta de la nau i altres parts de la construcció van haver d’ésser
reconstruïdes al final del segle XV, possiblement a causa dels desperfectes
causats pels terratrèmols; així la volta de la nau, de mig punt, fou
reconstruïda amb una d’apuntada. També foren afegides a l’estructura originària
del temple pels costats de tramuntana (any 1581) i de migjorn (any 1785) unes capelles
laterals i la sagristia. El campanar romànic fou sobrealçat al segle XVIII.
L’any 1857 la façana del ponent fou refeta en estil neoclàssic. l’església fou
restaurada novament després de les destruccions de l’any 1936.
***********************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10341
https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-la-trinitat-de-batet-olot-garrotxa/
https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3291/
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/221_SMariaBatet/SMBatet.htm
***********************************************
