LA BATALLA DEL TER - LA BATALLA DE VERGES - LA BATALLA DE TORROELLA
ULLÀ - BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

L’any
1694 Ullà fou escenari d’una curta però intensa batalla entre tropes espanyoles
i franceses, que tingué lloc a la llera del Ter amb motiu de la Guerra dels Nou Anys.
Els
soldats espanyols, comandats pel virrei de Catalunya duc d’Escalona, es
repartiren en tres grups a la riba sud del Ter protegint els guals de Verges,
Ullà i Torroella. L’objectiu era frenar l’avenç de les tropes franceses
comandades pel duc de Noailles, que ja havien travessat el Fluvià i es dirigien
cap al sud.
Les
forces estaven bastant equilibrades amb uns 20.000 soldats d’infanteria i uns
4.000-5.000 soldats de cavalleria per cada bàndol.
En
un primer moment es va produir una topada a Verges i el duc Noailles va fer
maniobres fent creure que intentaria travessar per aquell punt, però el mateix
dia va moure les tropes cap a Ullà. L’endemà, la matinada del 27 de maig, els
soldats francesos, veterans experimentats, van iniciar un atac travessant el
riu pel gual de Torroella i després pel d’Ullà, agafant desprevingudes les
tropes espanyoles, formades per soldats inexperts i poc organitzats. La desfeta
espanyola va ser total amb nombrosos morts i presoners. Molts soldats van fugir
a la desbandada i altres es van retirar cap a Girona.
El
mateix dia, i els successius, l’exèrcit francès saquejà 12 poblacions del
costat sud del Ter sembrant terror i odi per tot el territori. Els dies 10 i 29
de juny va prendre les ciutats de Palamós i Girona.

Gravat amb la representació descriptiva de la Batalla del Ter
Autor: Sieur de Beaulieu
Tipus de soldats del segle XVII segons el tractat d'Alain Manesson, Les travaux de mars ou l'art de la guerre (1684). Col·lecció Ramon Mascort, Barcelona
Un meteorit ho va presagiar
El capellà de Torroella de Montgrí, Jacint Roure, va deixar constància que la matinada del 27 de maig de 1694, just abans d'iniciar-se la batalla, es va observar al cel un senyal de foc en forma de sageta o espasa que va ser interpretat com a mal averany. Aquest text té el valor de testimoniar el primer meteorit documentat a Catalunya. També es va veure a Barcelona i se suposa que va caure al mar.
*******************************************************
LA BATALLA DEL TER - LA BATALLA DE VERGES - LA BATALLA DE TORROELLA
La batalla
de Verges, també coneguda com a batalla del Ter o la batalla de
Torroella, fou un combat de la Guerra dels Nou Anys, durant la invasió
francesa del Principat de Catalunya, que va tenir lloc el dia 27 de
maig de 1694 al llarg dels bancs i guals del riu Ter, entre els
actuals termes municipals de Verges, Torroella de Montgrí i Foixà.
Preludi
Durant
l'any 1694, el rei Lluís XIV de França va decidir efectuar una
ofensiva a Catalunya i posar l'exèrcit del general Nicolas Catinat al
Piemont a la defensiva, reservant més tropes per al front català.
El
nou virrei de Catalunya, Juan Manuel Fernández Pacheco, marquès de Villena
i duc d’Escalona, que era també el capità general de l'exèrcit espanyol, havia
desplegat al llarg de la ribera del riu Ter pràcticament totes les
tropes que podia reunir per oposar-se a l'important cos expedicionari francès,
dirigit pel mariscal Anne Jules de Noailles, duc de Noailles, que es
proposava capturar Girona i que ja havia pres Roses.
Ordre de batalla
Els
dos exèrcits estaven constituïts aproximadament pels mateixos efectius (uns
20.000 homes d'infanteria i uns 4.000-5.000 de cavalleria).
Segons el virrei Fernández Pacheco, «tot el nostre exèrcit estava format per
11.900 infants i 4.000 cavallers, que fa un total de 16.300 homes». Però
els regiments francesos estaven formats principalment per tropes veteranes,
mentre a les forces espanyoles hi havia un gran nombre de joves reclutes i
d'unitats recentment constituïdes que encara no havien lliurat mai cap batalla.
A més a més, l'exèrcit francès era superior en el nombre i la potència de les
peces d'artilleria, servides per artillers i soldats ben entrenats.
Tàctica
L'exèrcit
espanyol es va dividir en tres cossos per vigilar els guals del Ter a
Verges, Ullà i Torroella de Montgrí i impedir així que les tropes
franceses travessessin el riu. El duc d'Escalona respongué mobilitzant les
tropes fins a Foixà per tal de defensar els guals del Ter, i els dos
exèrcits foren davallant un enfront de l'altre per les ribes del Ter.
En
els dies anteriors a la batalla, els francesos van intentar sense èxit forçar
la travessa a Verges i, posteriorment, a Ullà i Torroella. La matinada
del 27 de maig una boira densa cobria la ribera del riu i els
francesos van aprofitar-la per travessar-lo, prop de Torroella, amb almenys
2.000 dragons i cavallers, seguits per un gran nombre de granaders d'infanteria,
i carregaren contra la infanteria espanyola, que els esperava en aquella
posició sense cap atrinxerament i que era batuda per l'artilleria francesa des
de l'altre costat del riu. Les tropes de Noailles lleugerament superiors en
nombre a les espanyoles creuaren els guals del Ter d'Ullà i Torroella de
Montgrí.
Les
tropes espanyoles menys instruïdes (molts d'ells eren novells en el combat i
alguns fins i tot havien estat duts presos) i amb armament deficient van
prestar poca resistència a l'embat de la cavalleria francesa que havia creuat
pel pas de Gualta. Després de la primera descàrrega dels seus mosquetons,
els espanyols ja no van poder oposar-se eficaçment als francesos que anaven
travessant el riu, i començaren a fugir del camp de batalla, provocant el
consegüent desordre en la resta de l'exèrcit. Es produí una gran quantitat de
baixes entre la infanteria espanyola, sobretot després de quedar sense
protecció a causa de la retirada de la cavalleria. Avisats d'aquest replegament
i sense poder fer front al gran nombre de tropes franceses que havien
aconseguit travessar el Ter i que s'estaven posicionant en ordre de
batalla a la riba sud, tot l'exèrcit espanyol va caure en la confusió i la
cavalleria va optar per retirar-se, juntament amb la rereguarda, fins a la
ciutat de Girona. Sembla que el mestre de camp del terç de la
Generalitat, Josep Boneu i Pi, juntament amb el terç "morat"
organitza una mínima defensa que plantà cara a l'exèrcit francès evitant
l'anorreament de les tropes en retirada.
Els
francesos van iniciar un avenç general contra els espanyols en retirada, que no
van oferir gaire oposició i molts dels quals van morir o van ser fets
presoners, mentre l'equipatge i l'artilleria, i un gran nombre d'estendards
foren capturats. Les baixes entre morts, ferits i presoners segons el duc
d'Escalona foren 2.931 infants i 324 unitats de cavalleria, mentre que fonts
franceses xifren en 9.000 les baixes hispanes. Se saquejaren una dotzena de
llocs als entorns del Ter.
Conseqüències
Segons
la versió oficial dels espanyols, les seves pèrdues foren de 2.931 infants i
324 cavallers, entre morts, ferits i desertors. Segons fonts franceses, les
pèrdues espanyoles excediren els 9.000 homes, inclosos 2.000 presoners,
mentre que les pròpies pèrdues van ser només d'uns 500 homes.
En
aquesta situació, el virrei no va tenir cap altra elecció que enviar algunes
tropes a Girona i la part més gran del seu exèrcit cap a Barcelona,
on va romandre tot el mes de juny. Mentrestant, els francesos van saquejar
sense oposició més de 10 pobles de la ribera del riu Ter.
El 30
de maig, tres dies després de la desfeta espanyola al riu Ter, Noailles va
començar el setge, per terra i mar, de la plaça de Palamós, que es va
haver de rendir el 10 de juny. La ciutat de Girona va caure
el 29 de juny i aviat Hostalric, tot deixant el camí obert cap
a Barcelona, que els francesos no van poder atacar en aquesta ofensiva a
causa de la reducció del pressupost de l'exèrcit ordenada pel ministre de la
guerra Louvois i de la presència de la flota anglesa de l'almirall Edward
Russell, que va forçar la retirada de l'estol francès de suport comandat
per Tourville. Davant d'aquests fracassos estrepitosos, el Consell d’Estat
d’Espanya destituí el virrei.
*******************************