ESGLÉSIA DE SANT PERE DE MONTAGUT
MONTAGUT - MONTAGUT i OIX - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XII-XVII
Descripció:
Església parroquial del poble de Montagut, es troba
aixecada al punt més elevat del nucli urbà i encara conserva restes importants
de la seva primitiva factura romànica que posteriorment va ser modificada. La
planta es defineix per les seves tres naus amb els seus corresponents absis
encara que, des de l'exterior, només és visible la part superior del central:
unes dependències parroquials construïdes poc temps després d'acabada la guerra
civil (1936-1939) que amaguen la resta. Dins, una cornisa recorre tota la nau
principal que està separada de les laterals per pilars distribuïts irregularment
a cada costat del temple. Les naus laterals havien estat plenes d'altars que
avui es troben mal conservats o desfets. A la dreta hi ha Sant Isidre, amb Sant
Antoni Abat i Sant Antoni de Pàdua; el Sagrat Cor i Sant Miquel Arcàngel. A
l'esquerra hi ha Crist amb la Creu, La Puríssima i una gran estàtua de Sant
Pere. Pica baptismal situada en una petita capella als peus de la nau esquerra
del temple. És vuitavada, presentant una decoració a base de cares humanes que
reprodueixen testes d'homes i dones amb llargues cabelleres. L'àmplia base que
la sosté disposa igualment de vuit costats. Amida 90cm d'alçada (amb base) i
30cm (únicament la copa). Piques d'aigua beneïda situades a les peus de les
naus, al costat de la porta d’ingrés. Les copes són rodones, presentant la
decoració de testes humanes (quatre en cada una) i entre elles arquets cecs; el
fust és molt esvelt i estriat i la menuda base que les sosté és cilíndrica.
Amiden 100cm d'alçada total; 81cm de diàmetre i 19cm de l'alçada de la copa.
Ferramenta romànica de la porta de l'església situada a la façana principal a
ponent. Cal remarcar que la porta conserva tota la ferramenta així com els
forrellats romànics originals. Tota la façana ponentina rés conserva, llevat de
l' esmentada porta. Sota el teulat hi ha una pedra on es llegeix: “A 26 AB
1669” data que respon a l'ampliació aleshores efectuada. El campanar, modern,
s'assenta sobre l'extrem sud-ponentí i no ofereix res de remarcable.
Notícies històriques:
L'església de Sant Pere de Montagut s'esmenta, l'any 965,
quan Seniofred, Comte de Besalú i Cerdanya, fa una donació al monestir de Sant
Pere de Camprodon. N'hi ha notícies dels anys 966, 969, 1004, 1105, 1195 i de
temps més propers. El 29 d'Agost de 1826, el Bisbe Dionisio Castaño Bermúdez hi
va amb motiu d'una visita pastoral: "...halló el altar mayor con ara y en
él fundados los beneficios curados llamados el primero Doma de Bilars [...] el
segundo llamado Doma de Cabirol y de San Edualdo y el tercero Doma llamado de
la Oliva [...]. El beneficio llamado Diaconil vacante actualmente..." Els
seus orígens són clarament romànics, malgrat que fou notablement remodelada la
seva façana en èpoques posteriors; el darrer afegit, efectuat després de la
Guerra Civil de 1936-39, va amagar quasi totalment l'absis central situat a
llevant. Fins el 1936 varen presidir el temple les taules d'un retaule del
segle XVI, realitzat pel mestre Pere Mates i que avui es guarden al Museu
Diocesà de Girona; representaven la vida del primer papa de l'església i patró
de Montagut.
