Seguidors

dissabte, 21 de juny del 2025

COOPERATIVA AGRÍCOLA - SINDICAT - COOPERATIVA PAGESA

PALAFOLLS - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/




************************************************************
Enllaç amb informació:

Època: mitjans segle XX

Descripció:

La Cooperativa Agrícola o Sindicat és un edifici de planta basilical. Era una antiga cooperativa agrícola. Té la coberta a dos aiguavessos. En la façana trobem dues llànties reconstruïdes.

Presenta una gran porta d'accés a la nau central en forma d'arc de mig punt. La llum zenital, en el seu interior, prové de dalt mitjançant el cos central, més elevat i amb finestres que també ajuden a augmentar la ventilació de l'edifici. Els paraments de la façana principal tenen arrebossat de color grogós.

Les dues naus laterals tenen un petit cobert a la façana de teules i una obertura semicircular damunt. També presenten dues portes laterals respecte a la porta principal. La façana és simètrica. L'arrebossat és de color groc. Hi ha una rampa d'accés amb barana, a l'edifici, per arribar al nivell de la porta. 

Història:

Segons Salicrú (2021) amb el naixement de les agrupacions agrícoles, anomenades sindicats als anys trenta, els pagesos de Sant Genís formaran part del Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915.
Els pagesos de la resta del municipi crearan el Sindicat Agrícola de Palafolls, que després de la Guerra Civil es convertirà amb la "Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos de Palafolls".
El cultiu de la patata, principalment, va donar molts bons ingressos a la pagesia a la dècada dels anys trenta i quaranta. Aquella bonança econòmica serà la causa de portar-los a invertir en aquells equipaments.
"La Hermandad de Labradores y Ganaderos de Palafolls" inaugurava el 1941 un edifici -ja projectat durant la república-, destinat a la manufactura i comercialització dels seus productes, així com per donar diferents serveis. El conegut com a edifici del Sindicat.

Un equipament de planta única i grans dimensions, amb una nau de gran alçada pensada per fer una segona planta. És rehabilitat el 1994, conservant l'estructura original. És destinat a agrobotiga de la Conca de la Tordera, la cooperativa hereva de l'antiga germandat. 



************************************************************

Altres enllaço amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/41089

https://www.cooperativesagraries.cat/ca/noticies/2738-la-cooperativa-conca-de-la-tordera-inaugura-l.html




************************************************************

 



 

dimecres, 18 de juny del 2025

CASTELL-PALAU DE L'ABAT DE LLANÇÀ

LLANÇÀ - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 



Construcció primitiva segle XI

L'antic Castell-Palau de l'Abat, s'utilitzava com a residència dels senyors de Sant Pere de Rodes, i com a lloc on s'administrava justícia. Era un dels elements arquitectònics més emblemàtics i importants de la vila emmurallada.
A inicis del segle XVII les seves dimensions van quedar reduïdes per la copnstrucció de l'església de Sant Vicenç. L'ubicació de l'església va causar la divisió del que fins aleshores es coneixia com a gran "Castell-Palau de l'Abat". Les restes encara avui presents són els merlets, les voltes de canó de la presói de la cavallerissa, i el pou excavat a la roca del pati central. Fins i tot, encara podem trobar l'escut de Sant Pere de Rodes segellat a la part superior de la porta d'entrada, amb la data de 1677.


Façana de la Casa de l'Abat, a finals del segle XIX. Arxiu Municipal de Llançà












*************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XIII

Descripció:

Situades al bell mig del barri antic de la vila, a l'extrem sud-oest del nucli urbà de Llançà. Les restes es localitzen als voltants de l'església de Sant Vicenç. Es tracta de les escasses restes conservades de l'antic castell-palau medieval dels abats de Sant Pere de Rodes, situat al mateix lloc on al segle XVIII s'aixecà l'actual església de Sant Vicenç. El primer element destacable és la torre, identificada com la torre principal de l'antiga fortificació. Està situada a la banda de tramuntana de l'església, al carrer de Dins la Vila o la Corralassa, i és de planta rectangular, fonamentada damunt la roca geològica de la zona, amb la coberta de teula de dues vessants i distribuïda en planta baixa i dos pisos. Les dues façanes visibles són la de tramuntana i la de llevant, mentre que per la banda de ponent se li adossa una casa. L'accés a l'interior es fa per la banda de migdia, des del pis superior de l'església. Les obertures es concentren als pisos superiors de l'estructura. La façana de llevant presenta una finestra rectangular amb la llinda de pedra desbastada, al primer pis, mentre que a la segona planta la finestra és rectangular, amb els brancals de carreus ben escairats i la llinda biforada per dos arcs de mig punt, sostinguts per una columneta amb capitell decorat. A la façana de tramuntana, al primer pis, hi ha una finestra rectangular amb els brancals de carreus i la llinda sostinguda amb permòdols, tot i que ha estat transformada. A la segona planta, en canvi, la finestra és triforada tot i que només conserva una columna i el seu capitell. A la façana de ponent, per damunt de la casa que hi està adossada, hi ha una altra obertura de característiques semblants. A l'interior, la torre està coberta amb una solera de llates i bigues de fusta al pis superior. La construcció està bastida amb pedra de mida petita sense treballar, disposada en filades més o menys regulars. L'altre element destacable és la casa-palau de l'abat, adossada a l'extrem sud-oest de l'església de Sant Vicenç. Tot i que la construcció fou reformada en època moderna, encara conserva els merlets originals del sector de ponent del castell. Es tracta de merlets quadrats força esvelts, amb els coronaments apuntats, i actualment arrebossats i emblanquinats. L'edifici és de planta rectangular, format per tres cossos adossats que delimiten un pati central. Presenten les cobertes de dues vessants i consten de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal de mig punt adovellat amb la clau gravada. Damunt seu hi ha l'escut de Sant Pere de Rodes, amb la data 1677 inscrita. La resta d'obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats. La façana està coronada per un gran plafó d'obra amb la testera motllurada. A l'interior de l'edifici hi ha sostres coberts amb voltes de canó, que havien format part de la presó i la cavallerissa. Al pati hi ha un pou excavat a la roca, heretat també de la construcció anterior. Actualment, els paraments exteriors de l'edifici estan arrebossats i pintats.

Notícies històriques:

La Torre de l'abat va ser probablement bastida a inicis del segle XI com a lloc de residència dels abats del Monestir de Sant Pere de Rodes així com a element de control del territori. Ja a l'any 1080, es té constància de que l'abat de Sant Pere de Rodes s'allotjava al seu palau. Des de principis del feudalisme, l'abat de Sant Pere de Rodes gaudí d'un castell-palau a Llançà situat on posteriorment es va edificar l'església del segle XVIII, i per això el castell va ser enderrocat, conservant únicament la torre de planta rectangular dels segles XIII-XIV. Al segle XVI l'aparell defensiu de Llança consta de sis torres, una d'elles integrada al castell abacial reconeguda com l'ala primitiva de la torre de l'homenatge. Les restes de la residència abacial pertanyen a l'edifici bastit en època barroca, actualment coneguda com a casa Morales o Claret. L'any 1991, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Llança conjuntament amb el Bisbat de Girona, van endegar una intervenció que consistí en la renovació de la coberta, el repicat i rejuntat de les pedres a més d'eliminar les edificacions afegides. Actualment restà en desús i es pot accedir-hi des de l'església de Sant Vicenç.

*************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6693

https://www.visitllanca.cat/ca/patrimoni/descobreix-llanca/castell-palau-de-l-abat/

https://empordaturisme.com/patrimoni/castell-de-llanca-palau-de-labat/

https://www.elpatidelabat.cat/el-palau-de-labat-de-llanca/

https://castellsifortificacions.cat/castell/castell-palau-dels-abats-i-muralles-de-llanca/#iLightbox[gallery_image_1]/2

*************************************************








ESGLÉSIA DE SANT JOAN DE CAMPINS

CAMPINS - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 






Pica baptismal probablement del segle XIII, coetània de l'església romànica. És una pica d'immersió, de forma semiesfèrica, feta a partir d'una gran pedra granítica. Durant uns anys estava situada al presbiteri, en posició invertida, com a suport de l'altar.










****************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XIII – XIX

Descripció:

Església de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta d'una nau coberta amb volta ogival i capelles laterals. S'hi accedeix per la façana de sol ixent, per un portal d'arc de mig punt amb l'intradós motllurat i guardapols, que es repeteix a la rosassa. El frontis queda rematat per una creu de pedra. A la façana de migdia hi ha adossat un cos quadrangular que es correspon amb l'antiga sagristia, al costat de la qual hi ha adossat el campanar, de planta quadrangular i coberta de piràmide hexagonal. El seu nivell superior s'obre amb un pòrtic d'arc de mig punt a cada façana, amb un rellotge circular orientat a llevant. Així mateix, a la façana de migdia hi ha dues espitlleres i un rellotge de sol desdibuixat. També en aquesta façana de l'edifici hi ha una finestra esqueixada d'arc de mig punt. A la façana de ponent s'hi conserven dos portals d'arc de mig punt adovellat de factura primitiva, que constituïen l'accés al temple romànic. L'aparell dels murs és de pedra escairada disposada en filades a la base de la façana de ponent i migdia, trobant-se arrebossat a la resta.

Història:

La primera referència documental de l'església de Sant Joan de Campins es remunta a l'any 1231, quan ja figura com a parròquia de l'indret. Segons consta a la visita pastoral de l'any 1304 hi consta el seu mal estat de conservació. Ja en època moderna, vers el segle XVI i XVI, va ampliar-se amb les capelles laterals. La reforma més important es va fer a mitjans del segle XIX, quan es va construir el cos de llevant i s'hi va traslladar el portal, fins al moment situat a ponent. Des de fa uns anys, al campanar s'hi va col·locar un carilló adquirit per subscripció popular.

****************************************

Altres enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28487

https://relatsencatala.cat/relat/montseny-jussa/1049283

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18142

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18143

https://estimadaterra.wordpress.com/2023/11/08/sant-joan-de-campins-valles-oriental/

****************************************



FONT DE SANT JOAN DE CAMPINS

CAMPINS - EL VALLÈS ORIENTAL  

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/




*********************************************
Enllaç amb informació:

La font, adossada al mur exterior d'una casa, es va construir l'any 1925 amb el premi del concurs de l'Asociación de Atracción de Forasteros de Barcelona. D'estil neobarroc, consta d'un frontis decorat amb un plafó ceràmic amb la imatge de sant Joan Baptista -a imitació d'El Buen Pastor, de Murillo-, flanquejat per dues pilastres amb capitells que sostenen un entaulament amb volutes i garlandes centrat per l'escut de Catalunya.

*********************************************

Altre enllaç amb informació:

https://fontsaigua.com/2022/08/09/avui-coneixerem-la-font-de-sant-joan-de-campins/



*********************************************



*********************************************






 



MONUMENT VERS 'PAUSA' DE MARIO BENEDETTI

CALONGE I SANT ANTONI - EL BAIX EMPORDÀ 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/




De vez en cuando hay que hacer una pausa
contemplarse a sí mismo
sin la fruición cotidiana
examinar el pasado
rubro por rubro
etapa por etapa
baldosa por baldosa
y no llorarse las mentiras
sino cantarse las verdades



(Paso de los Toros - Uruguay 14 de setembre de 1920 - Montevideo 17 de maig de 2009)


**************************************************************



**************************************************************