Seguidors

dilluns, 1 de setembre del 2025

ESPAIS DE MEMÒRIA - MEMORIAL DEMOCRÀTIC - COLL DE MANRELLA

AGULLANA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa i Museu Memorial de l'Exili

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

https://www.museuexili.cat/ca/espais-de-memoria/retirada-i-camins-de-lexili-de-lalt-emporda






Has canviat d'estat però no pas de nació
Homenatge als promotors del monument 20 octubre de 1996









Espais de memòria de la Guerra Civil i camins de l'exili més rellevants de l'Alt Empordà


(Salses, Rosselló, 17 d’agost de 1920 — Salses, Rosselló, 10 de març de 2012)

Recordo que quan jo era molt petit i estant a la platja de Llafranc L'Armand en va dir, estima la teva terra per sobre dels qui la puguin dirigir, jo en aquell temps no entenia el significat, l'Armand va ser un exemple de catalanista independent tota la seva vida i que molts dels dirigents que s'autoproclamen independistes s'haurien de pendre com exemple i no els actuals de TOTS ELS PARTITS POLITICS INDEPENDENTISTES ( per dir una cosa). Va ser el promotor de l'Associació de la Porta dels Paisos Catalans.

Més endavant faré una publicació de l'Armand Samsó i Gaixet, sempre en el record.





Armand Samsó a l’acte inaugural de la Porta dels Països Catalans a Salses, 28 de setembre de 2003 

****************************************************

La Guerra Civil espanyola es va desfermar, el juliol de 1936, a causa del cop d'estat que va encapçalar una part de l'Exèrcit amb el suport dels sectors més reaccionaris de la societat espanyola. L'objectiu dels sollevats era enderrocar l'ordre constitucional de la Segona República.

Es calcula que la guerra va ocasionar entre 600.000 i 700.000 víctimes (inclosos els fronts de guerra i la repressió a les rereguardes). La derrota republicana, a inici de 1939, va comportar que entre 470.000 i 480.000 persones haguessin d'emprendre el camí de l'exili. Una proporció considerable dels desplaçats, després de molts sofriments i penúries, es va instal·lar majoritàriament a França i a diversos països llatinoamericans. 

Retirada i camins de l'exili Coll de Manrella 

Malgrat no haver estat habilitat per les autoritats franceses, el Coll de Manrella (710m) va ser un dels llocs de pas que van fer servir els cemtenars de refugiats que el febrer de 1939 van passar per Agullana. Quan arribaven al veïnat de les Illes, la majoria eren conduïts cap al Voló i després traslladats a peu cap als camps de concentració que se obriren a les platges del Rosselló o bé en tren cap al centre de França.

El 1981 es va triar aquets lloc per erigir-hi un monument commemoratiu a Lluís Companys Jover (el Tarrós, 21 de juny de 1882 - Barcelon, 15 d'octubre de 1940), president de la Generalitat republicana que fou executat pel règim franquista amb l'ajut de la Gestapo  (policia política nazi) i el govern francès de Vichy.

El monument, obra de l'arquitecte S.Boix i el picapedrer Lamas, commemora el pas cap a l'exili de la delegació del Govern català el dia 5 de febrer de 1939 pel Coll de Lli, proper al Coll de Manrella. Des de 1981 s'organitza un homenatge anual a Lluís Companys  el diumenge més proper al 15 d'octubre, data del seu afusellament al castell de Montjuïc de Barcelona.


(el Tarròs, 21 de juny de 1882 – Barcelona, Castell de Montjuïc, 15 d’octubre de 1940)

**********************************************












**********************************************







 

 

 










ESPAIS DE MEMÒRIA - MEMORIAL DEMOCRÀTIC - CAN PERXÉS

AGULLANA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa i Museu Memorial de l'Exili

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

https://www.museuexili.cat/ca/espais-de-memoria/retirada-i-camins-de-lexili-de-lalt-emporda


La Guerra Civil espanyola es va desfermar, el juliol de 1936, a causa del cop d'estat que va encapçalar una part de l'Exèrcit amb el suport dels sectors més reaccionaris de la societat espanyola. L'objectiu dels sollevats era enderrocar l'ordre constitucional de la Segona República.
Es calcula que la guerra va ocasionar entre 600.000 i 700.000 víctimes (inclosos els fronts de guerra i la repressió a les rereguardes). La derrota republicana, a inici de 1939, va comportar que entre 470.000 i 480.000 persones haguessin d'emprendre el camí de l'exili. Una proporció considerable dels desplaçats, després de molts sofriments i penúries, es va instal·lar majoritàriament a França i a diversos països llatinoamericans.

Retirada i camins de l'exili Mas Perxés

Ela mas Perxès fou confiscat per la Generalitat de Catalunya la primavera de 1938 amb la intenció de condicionar·lo com a refugi de guerra. Durant la Retirada, el mas Perxès tambó fou utilitzat com a dipòsit de part del patrimoni artístic català de diverses ciutats i com a residència d'alguns polítics, funcionaris i intel·lectuals abans d'abandonar el país cap a l'exili. Entre el grup d'intel·lectuals, escriptors i artistes vinculats a la Conselleria de Cultura -encapçalada per Carles Pi i Sunyer- destaquen Pompeu Fabra,Pau Vila, Pere Bosch i Gimpera, Joan Oliver i Mercè Rodoreda.
Es calcula que arribà a acollir més de 300 persones, entre membresde la Presidència de la Generalitat, de la Conselleria de Cultura, Diputats del Parlament català i integrants del Govern Basc. El 27 de gener de 1939, la institució de les Lletres Catalanes hi va celebrar la darrera reunió en territori català.


Vista del mas Perxès des de migdia



Espasi de memòria al voltant d'Agullana


Espais de memòria de la Guerra Civil i camins de l'exili més rellevants de l'Alt Empordà


Camí d'entrada al mas Perxès



*******************************************


ESPAIS DE MEMÒRIA - MEMORIAL DEMOCRÀTIC - AGULLANA POBLE

AGULLANA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa i Museu Memorial de l'Exili

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

https://www.museuexili.cat/ca/espais-de-memoria/retirada-i-camins-de-lexili-de-lalt-emporda


La Guerra Civil espanyola es va desfermar, el juliol de 1936, a causa del cop d'estat que va encapçalar una part de l'Exèrcit amb el suport dels sectors més reaccionaris de la societat espanyola. L'objectiu dels sollevats era enderrocar l'ordre constitucional de la Segona República.
Es calcula que la guerra va ocasionar entre 600.000 i 700.000 víctimes (inclosos els fronts de guerra i la repressió a les rereguardes). La derrota republicana, a inici de 1939, va comportar que entre 470.000 i 480.000 persones haguessin d'emprendre el camí de l'exili. Una proporció considerable dels desplaçats, després de molts sofriments i penúries, es va instal·lar majoritàriament a França i a diversos països llatinoamericans.

Retirada i camins de l'exili d'Agullana

Durant la Retirada de les forces republicanes, Agullana va ser la seu de diferents institucions del govern de la República, com ara l'Estat Major Central de l'Exèrcit, el Ministeri d'Estat, el Ministeri d'Hisenda i el Ministeri d'Agricultura. També va allotjar, entre altres, la Presidència de la Generalitat de Catalunya, la Conselleria de Cultura, el Govern Basc refugiat i una delegació del Govern Basc i de l'ambaixada de la Unió Soviètica.
A cause del col·lapse que es va produir a la zona fronterera del Portús, un gran nombre de persones va passar a França pels colls de Lli, de Manrella i del Portell. El 1981, al Coll de Manrella es va inaugurar un temple de la pau en homenatge al president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys Jover, executat a Barcelona el 1940 pel règim franquista.


Vista panoràmica de l'entrada de Can Parellada i Can Bach



Espais de memòria al voltant d'Agullana


Espais de memòria de la Guerra Civil i camins de l'exili més rellevants de l'Alt Empordà

*********************************************************







dissabte, 30 d’agost del 2025

CA L'ENRIC BENET

PINEDA DE MAR - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/





***************************************************

Enllaços amb informació:

Segle XVI - XVII

Caseta entre mitgeres, de planta i pis, caracteritzada pel seu portal de punt rodó amb grans dovelles i carreus de pedra als brancals, i pel gran finestral amb la llinda esculpida, d'estil gòtic tardà.

Finestra amb llinda horitzontal decorada i arquejada amb decoració gòtica. El material utilitzat és la pedra. La llinda és esculpida amb diferents formes i figures geomètriques que recorda el món vegetal. De l'arc surten quatre grups de nervis, i de cada un d'ells hi penja el cap d'un àngel. Els extrems inferiors de la llinda acaben amb dos capitells, un a cada cantó, de fulles d'acant.

El finestral gòtic forma part de la Casa Ca l'Enric Benet, de finals del segle XVI. Tot i que l'interior ha estat reformat i adequat als nous serveis -botiga-, l'exterior de la casa es conserva en molt bon estat, com el portal rodó adovellat -21 dovelles-. Portal i finestra a una façana d'obra en forma de carreus i arrebossada.

***************************************************



 

MASIA DE CAN COMES 

PINEDA DE MAR - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/









*************************************************

Enllaç amb informació:

Època: segle XVII

Descripció:

De l'antiga masia només en resta l'aspecte exterior, doncs l'interior ha estat en gran mesura, reformat. Edifici de planta baixa, dos pisos i golfes; i la teulada és a dues vessants. Conserva, en molt bon estat, el portal rodó adovellat (19 dovelles). Igualment les finestres, característiques del seu temps, rectangulars amb la llinda recta i rodejades de motllura. A excepció de la finestra de damunt de la porta d'entrada, totes les finestres presenten balcó.

Notícies històriques:

La Plaça Catalunya, on es troba la casa de Can Comes, és el centre de la població, amb edificacions dels segles XVIII i XIX, i la Casa de la vila, construïda on s'aixecava l'antic hostal. Actualment, la planta baixa ha estat adaptada com a bar, i el seu interior conserva ben poc la seva estructura original. "Can Comas" de Pineda es convertirà finalment, en un equipament cultural "per a tothom". ["El punt", Maresme, 11/04/2001] "Pineda no sap quan inaugurarà el centre cultural, sis mesos després del termini previst" ["El punt", Barcelona, 26/01/2004].

*************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.visitpineda.com/experiencia/can-comas-2/

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/01/can-comes-espai-de-dinamitzacio.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1329

La Masia de can Comas, viva imatge del caràcter agrícola de Pineda, representa avui en dia la cara més cultural del poble.

Can Comas és el reflex del món rural a la Pineda del segle XVII. Fou la llar d’una de les nissagues familiars més antigues del poble, amb orígens al segle XIV.

L’edifici originari era una casa de principis del segle XVII, de tres plantes, i tres cossos perpendiculars a la façana principal. Sota una teulada a dos aigües, hi havia les golfes que estaven destinades a serveis i aïllament de l’habitatge. La finca, de més de 900m2, constava de dos edificis, un annex cobert i un pati.

Els interiors originals han desaparegut però segur que fa 400 anys trobaríem, a partir d’una gran sala: la cuina, el menjador, el celler, el dormitori principal, les dependències del bestiar, els magatzems, el pou i el rec…I aniríem ampliant espais, amb un trull i una destil·leria. És evident que aquells primers pagesos benestants es varen convertir en grans comerciants!

La família Comas, propietària de la finca, provenia d’una nissaga de pagesos documentada des del segle XIV. En diversos moments prengueren part de la vida pública del poble.

Part de la família a partir del segle XVII, superats els atacs de la pirateria, varen traslladar-se a la vila, i s’instal·laren a la masia. Així, els Comas de Munt es convertiren en els Comas de Plaça.

A mitjan segle XIX deixaren la residència, sent ocupada per masovers fins almenys el 1925. Abans de passar a mans municipals, tingué diferents funcions.  L’any 2006 s’inaugurà com a espai cultural, amb un poema visual de Mariscal.  

*************************************************