Seguidors

dimecres, 2 d’abril del 2025

ESGLÉSIA DE SANT PERE DE MONTAGUT

MONTAGUT - MONTAGUT i OIX - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/



L'edifici de l'església de Sant Pere de Montagut data del segle XII i consta de tres naus, però amb el segles ha patit una gran transformació. La nau central, acabada en un absis semicircular amb una finestra de doble esqueixada, desemboca en un absis central ornamentat amb una cornisa sobre unes mènsules senzilles. A l'absis de migjorn hi ha una cornisa amb uns vestigis de l'absidiola de tramuntana, fet que fa pensar que hi va haver un canvi d'orientació en la decoració.




















*********************************************

Enllaç amb informació:

Època: segle XII-XVII

Descripció:

Església parroquial del poble de Montagut, es troba aixecada al punt més elevat del nucli urbà i encara conserva restes importants de la seva primitiva factura romànica que posteriorment va ser modificada. La planta es defineix per les seves tres naus amb els seus corresponents absis encara que, des de l'exterior, només és visible la part superior del central: unes dependències parroquials construïdes poc temps després d'acabada la guerra civil (1936-1939) que amaguen la resta. Dins, una cornisa recorre tota la nau principal que està separada de les laterals per pilars distribuïts irregularment a cada costat del temple. Les naus laterals havien estat plenes d'altars que avui es troben mal conservats o desfets. A la dreta hi ha Sant Isidre, amb Sant Antoni Abat i Sant Antoni de Pàdua; el Sagrat Cor i Sant Miquel Arcàngel. A l'esquerra hi ha Crist amb la Creu, La Puríssima i una gran estàtua de Sant Pere. Pica baptismal situada en una petita capella als peus de la nau esquerra del temple. És vuitavada, presentant una decoració a base de cares humanes que reprodueixen testes d'homes i dones amb llargues cabelleres. L'àmplia base que la sosté disposa igualment de vuit costats. Amida 90cm d'alçada (amb base) i 30cm (únicament la copa). Piques d'aigua beneïda situades a les peus de les naus, al costat de la porta d’ingrés. Les copes són rodones, presentant la decoració de testes humanes (quatre en cada una) i entre elles arquets cecs; el fust és molt esvelt i estriat i la menuda base que les sosté és cilíndrica. Amiden 100cm d'alçada total; 81cm de diàmetre i 19cm de l'alçada de la copa. Ferramenta romànica de la porta de l'església situada a la façana principal a ponent. Cal remarcar que la porta conserva tota la ferramenta així com els forrellats romànics originals. Tota la façana ponentina rés conserva, llevat de l' esmentada porta. Sota el teulat hi ha una pedra on es llegeix: “A 26 AB 1669” data que respon a l'ampliació aleshores efectuada. El campanar, modern, s'assenta sobre l'extrem sud-ponentí i no ofereix res de remarcable.

Notícies històriques:

L'església de Sant Pere de Montagut s'esmenta, l'any 965, quan Seniofred, Comte de Besalú i Cerdanya, fa una donació al monestir de Sant Pere de Camprodon. N'hi ha notícies dels anys 966, 969, 1004, 1105, 1195 i de temps més propers. El 29 d'Agost de 1826, el Bisbe Dionisio Castaño Bermúdez hi va amb motiu d'una visita pastoral: "...halló el altar mayor con ara y en él fundados los beneficios curados llamados el primero Doma de Bilars [...] el segundo llamado Doma de Cabirol y de San Edualdo y el tercero Doma llamado de la Oliva [...]. El beneficio llamado Diaconil vacante actualmente..." Els seus orígens són clarament romànics, malgrat que fou notablement remodelada la seva façana en èpoques posteriors; el darrer afegit, efectuat després de la Guerra Civil de 1936-39, va amagar quasi totalment l'absis central situat a llevant. Fins el 1936 varen presidir el temple les taules d'un retaule del segle XVI, realitzat pel mestre Pere Mates i que avui es guarden al Museu Diocesà de Girona; representaven la vida del primer papa de l'església i patró de Montagut.




*********************************************
Altres enllaços amb informació:




*********************************************








ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ D'OIX

OIX - MONTAGUT i OIX - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 


Església parroquial esmentada ja l'any 937 i consagrada el 1017. 
Edifici d'origen romànic que conserva l'absis semicircular, nau de volta apuntada i antiga porta a migdia recuperada en la restauració del 1960; el campanar d'espadanya fou convertit en torre.
Des del segle XVI s'hi lluïa un magnífic retaule que fou cremat el 1936.



















*********************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XII

Descripció:

Església parroquial del poble d'Oix s'emplaça a l'extrem sud de la població amb la façana nord formant mitgera amb altres edificacions. És una construcció romànica, existent ja al segle X, que va ser modificada en èpoques posteriors per necessitats d'ordre defensiu. D'una sola nau amb volta de canó apuntada, té un absis semicircular a llevant que fou sobrealçat. Presenta fris de dents de serra trencat per mènsules ornamentades, cornisa i finestra central amb dos arcs en degradació. A migjorn hi ha una cornisa, dues finestres i la porta d'entrada, restituïda en la restauració. Presenta diversos arcs en degradació i llinda. A migdia, també trobem quatre cartel·les alineades que en temps passats havien sostingut una galilea romànica. El campanar d'espadanya de doble obertura, ara convertit en una torre, s'assenta sobre la façana oest. La porta de fusta clavetejada amb forrellat decorat amb motius geomètrics i amb forma de cap de drac no és la pròpia sinó que pertanyia a l'església de Santa Maria de Castellar de la Muntanya. La pica baptismal conservada a l'interior del temple, és d'època romànica. Té forma d'olla, i presenta unes característiques senzilles sense cap tipus d'ornamentació. Les seves mides són; 100 cm de diàmetre, 125 cm d'alçada total i 105 d'alçada sense la base. L'escut d'armes de la noble família de Barutell, es conserva a l'interior del temple. La família, en el decurs del segle XV, va deixar el castell de Bestrecà i es traslladà al poble d'Oix. L'escut fou descobert per Miquel Oliva i Prat, en ocasió dels treballs portats a terme a l'església de Sant Andreu de Bestrecà l'any 1957. L'escut presenta una barra en diagonal, damunt la qual hi ha un gos amb la cua dreta i collar al coll. Tot està envoltat per elements vegetals estilitzats i un casc.

Notícies històriques:

La notícia documental més antiga que tenim és de l'any 937 esmentant el temple com el de "Sancti Laurentii de Evo". La toponímia passà a convertir-se posteriorment en "Evol" (1017), "Uxo" (1213) i "Uxio" (1362). A mitjans del segle XVIII, amb ocasió d'una visita pastoral a Oix, el Bisbe de Girona, Baltasar de Bastero i Leó, ordenà que es destruís la trona de pedra existent i es canviés per una de fusta i, també, va fer destruir un relleu molt indecent que hi havia al presbiteri, segurament una representació d'Adam i Eva. L'origen de la porta, cal cercar-lo al poble de Castellar de la Muntanya, al municipi de la Vall de Bianya. Fins l'any 1977 la porta era situada a la façana oest, sota el campanar. Amb motiu de les obres de restauració, es va obrir de nou la porta romànica de la façana de migdia.



*********************************************

Altres enllaços amb informació:

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1500/1535_SLlorencOix/SLlorencOix.htm

https://romanicdigital.blogspot.com/2021/10/sant-llorenc-doix.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-llorenc-doix-montagut-de-fluvia

*********************************************



LA FONT D'OIX

OIX - MONTAGUT i OIX - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/




*********************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XIX

Descripció:

Font situada al final de c/Major d'Oix, pel costat de tramuntana, lloc d'on parteix la pista de muntanya que, passant pel Pairé, mena al coll de Bestrecà. Va ésser realitzada amb carreus ben tallats, utilitzant la pedra del país. A la zona inferior hi ha el doll d'aigua. A la part central hi ha la següent llinda: "AÑO 1873".

Notícies històriques:

Està coronada per una capelleta amb la imatge de Sant Martí. Aquesta és de guix pintat i va ésser realitzada a un del nombroses tallera d'imatgeria religiosa que existien a la capital garrotxa.

*********************************************