TORRE NOVA - TORRE D'EN PERICAS
TORELLÓ - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època:
segle XX, anys 1920-1921
Autor: Josep
Maria Pericas i Morros, arquitecte
Descripció:
Edifici de planta quadrada, planta baixa i dos pisos;
coberta a quatre vessants, formada per peces planes col·locades, com escames, a
biaix. Hi ha una torre, de planta també quadrada, que esta adossada a l’angle
sud de l’edifici, i la seva coberta, a quatre aigües, sobresurt de l’anterior
en més de quatre metres. Pedra tallada en carreus sense polir en tota l’altura
de la torre, de manera que li concedeix una imatge rústega. És gairebé cega,
només perforada per unes petites espitlleres que il·luminen l’escala que
accedeix al capdamunt de la torre, on, just sota el coronament de coberta, hi
ha una filera de finestres que recorre tots els quatre costats, donant una
imatge que recorda els campanars romànics; un penell es situa al vèrtex de la
coberta. L’edifici que constitueix l’habitatge presenta una imatge més culta i
refinada pels elements decoratius. Tot i això, no es distancia del tot de la
torre, ja que el mateix tipus de pedra forma el sòcol i els brancals de les
obertures del primer pis. La resta del parament és arrebossat i pintat de color
groc. En la façana sud-est, en l’angle que es forma amb la torre, hi ha l’accés
a l’habitatge; es tracta d’un portal fet d’arc de mig punt adovellat que es
confon amb el sòcol. En el mateix eix i a nivell del primer pis, hi ha un
carreu verdós gravat amb la data de 1921 i firmat amb les sigles J.Mª.P. Les
quatre façanes perden la rusticitat del sòcol en altura, fins a trobar un
esgrafiat vermellós de línies molt fines en la part de la cornisa. Les
obertures es distribueixen segons una filada rítmica i unificada per un mateix
tractament: les del primer pis, rectangulars i relativament grans, unides per
franges d’aquesta pedra sense polir i amb tendència a situarse en les
cantoneres; en un dels angles (est), s’hi ubica l’escultura de la Verge del
Roser. Al centre de la façana nord-est hi ha una tribuna semicircular amb
coberta semicònica que ja arrenca amb aquesta forma de la planta baixa. S’obre
per una finestra coronella dividida per dues agulles en forma de columnes d’ordre
corinti i compost. A la façana nord-oest se situa, en aquest primer pis, una
galeria adossada i oberta per tres arcs de mig punt. A l’extrem oest d’aquesta
galeria sobresurt un altre cos adossat, que és la capella privada amb absis
semicircular, la qual està coberta a dues vessants. En el segon pis les
obertures són més petites que en el primer i estan contingudes entre dos
llistells. Al damunt hi ha l’esgrafiat de cornisa de tons rogencs i formes de
medallons, just sota l’ala de coberta, formada per colls i permòdols. La façana
oest s’obre a un gran jardí a través d’un segon porxo a la planta baixa, de
tres arcs de mig punt sustentats per uns pilars molt rústics als laterals i per
dues columnes a l’arc central, més fines i de capitell decorat. Damunt, una
terrassa amb una coberta que s’uneix a la coberta de la capella. El jardí és
projectat al llarg d’un eix molt marcat i simètric, d’inspiració en els jardins
francesos del renaixement amb un estany amb font escultòrica amb dos lleons
simètrics. Tot està disposat per ser vist des d’aquest eix que marca un
recorregut central. Està poblat de xiprers, avets i plàtans i per algun arbust
situat formant geometries més composades. L’espai d’accés des del camí de la
Coromina es clou per una tanca de pedra de poca altura i per vegetació.
L’entrada a aquest espai es produeix entre dues pilones de secció circular,
fetes de mamposteria de còdol.
Els interiors estan decorats d’una forma molt detallada
pel mateix Pericas; els sostres són enteixinats i els paviments de ceràmica. Hi
ha vitralls, arrimadors de ceràmica vidriada i parets pintades d’una manera
molt detallada, formant geometries i sanefes. El mobiliari és també projectat
acuradament, integrant-se en el conjunt. La capella és dedicada a la Mare de
Déu de Montserrat. L’altar, al fons, se situa dins l’absis, pintat d’or i blau
per representar el cel. Al lateral esquerra hi ha quatre arcs que s’obren a la
façana oest i amb vitralls policromats, cada un dels quals representa un sant.
Al lateral dret hi ha tres arcs de mig punt que condueixen a una cambra de
servei, es sustenten sobre unes columnes, amb capitells molt esculpits de
formes vegetals, els arcs i els carcanyols estan decorats amb unes pintures en
que hi apareix uns medallons i unes formes molt geomètriques.
Dades històriques:
Josep Maria Pericas i Morros, fill de Josep Pericas i
Comella i Carme Morros, va néixer a Vic l’any 1881. Poc després del seu
naixement, el seu pare aconseguia posar en funcionament la colònia de la
Coromina a Torelló. Els negocis familiars anaren bé i Josep Maria pogué
estudiar arquitectura a Barcelona; hi tenien residència des de 1889. Acabà els
estudis d’arquitectura l’any 1906. Rafael Massó, company de carrera, mantingué
amb ell un estret lligam durant la seva vida professional. El punt de partida
de l’arquitectura de Pericas és l’arquitectura catalana influenciada per Gaudí,
tot i que les formes plàstiques divergien del model gaudinià. Josep M. Pericas
es casà amb Josefa Soler i Vendrell, de Vilanova i la Geltrú. Fruit d’aquest
matrimoni nasqueren tres fills, Montserrat, Barcelona, 1919; Josep Maria,
Vilanova, 1921; i Núria, Barcelona, 1924. La família residia habitualment a la
Gran Via de les Corts Catalanes, 648, de Barcelona. Pericas tenia el despatx a
Barcelona, però per raons laborals i familiars es desplaçava amb assiduïtat a
la Plana de Vic, on realitzava la major part dels seus estudis.
Des de 1886, disposava de la renda familiar que li havia
llegat el seu pare. La mare, Carme Morros, i el seu germà, Lluís, s’ocupaven
dels negocis de la societat Pericas Boixeda. Els altres germans de Josep Maria
Pericas no els tenim tan documentats. Un germà era jesuïta i un altre es deia
Joaquim. Un altre germà va ser diputat provincial l’any 1920. L’any 1939,
demanava al seu amic Coll i Espadaler, arquitecte de Manlleu, una còpia del
títol d’un nínxol del cementiri de Manlleu, on hi havia enterrats 6 o 7 germans
seus [sic], i que volia traslladar al panteó familiar projectat per ell mateix
a Vic. L’any 1920, projectà i edificà una casa de grans dimensions en uns
terrenys de la Coromina. Aquesta casa la qualificà de Domus el mateix Pericas
quan escrivia al seu company Coll i Espadaler. L’abril de l’any 1921, Pericas
enviava postals amb la domus que s’havia construït a Torelló. Aquesta casa de
planta quadrangular, torre de guaita i absis disposava d’un gran espai
enjardinat i amb piscina (decorada amb uns lleons). La casa la va edificar
simultàniament a una altra que es construïa a Barcelona. Aquesta casa de
Barcelona és l’edifici 389 de la Diagonal. Pericas hi va traslladar el despatx
abans de l’any 1928. L’equip de l’arquitecte comptà amb un taller de mecanògrafes
que sovint anaven saturades de feina. Les famílies dels dos germans eren
nombroses (Lluís Pericas tenia sis fills) i la Casa Gran s’havia fet petita.
D’aquesta manera, Josep M Pericas projectava una casa al seu gust i la
convertia en residència familiar per a les estades estivals o laborals. L’any
1927, comprà la casa coneguda amb el nom de Rocal del Dalmau. La casa era de
Miquel Dalmau Vilanova i tenia únicament 38 metres quadrats. Aquesta casa, avui
desapareguda, apareixia a les escriptures de compra que Josep Pericas i Comella
havia fet a Antoni d’Espona i de Nuix l’any 1874. En aquelles escriptures la
casa era citada com a propietat veïna per llevant amb el mas Cervià, dels
Parrella, el mas Gambires, dels Bru de Sala, i el riu Ter. La Torre Nova d’en
Pericas fou expropiada durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La seva
ubicació, apartada del nucli urbà, i les seves dimensions, afavoriren la
creació d’un sanatori per a pacients amb malalties contagioses. El metge
naturalista, doctor Gimeno, hi va fer unes concorregudes conferències. Per
aquelles dates, l’arxiu de l’arquitecte acabà cremat, en paraules de J.M.
Pericas, per la xusma marxista. A través de la correspondència de Pericas amb
Coll i Espadaler, sabem que l’estiueig de Pericas començava a principis de
juliol i acabava a mitjans d’octubre. Alternava temporades a Vilanova, casa
familiar de la seva esposa, amb Torelló. Una de les seves aficions va ser la
cacera, que de ben segur practicà a Torelló. L’any 1933, era soci de Tiro
Nacional. La sol·licitud de l’informe favorable el va tramitar a la Guardia
Civil de Manlleu perquè estava domiciliat a Torelló i la vila no disposava de
caserna. És ben sabuda la seva faceta com a arquitecte diocesà de Barcelona i
Vic. Esglésies com la de Sant Feliu de Torelló o Santa Maria de Manlleu van ser
restaurades o reconstruïdes després de la Guerra Civil segons els estudis i
projectes de Pericas.
La casa de la Coromina no ha sofert cap reforma de
consideració des de la seva construcció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada