TAULA DELS TRES BISBES
MONTSENY - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
El coll de Sant Marçal
La Taula dels Tres Bisbes està situada al coll de Sant
Marçal (1106 m), un pas de muntanya que separa la conca de la riera de Sant
Marçal (a sud) de la conca del Rigròs (a nord), aquest darrer afluent de la
riera d’Arbúcies. El coll de Sant Marçal ha estat des de temps històrics un pas
molt important, com ho testimonia la documentació que tenim i que se cita el 19
d’agost de 862 per part del rei Carles II el Calb, quan parla de “al collo que
dicitur ínter Duos Signos”, o sigui “el coll entre els Dos Montseny”, ja que en
aquella data encara no havia estat fundat el monestir de Sant Marçal, ni tampoc
existien els topònims Les Agudes i Matagalls. Els Dos Montseny en fan
referència. Avui en dia al coll hi conflueixen les carreteres GIV-5201 (que ve
de Viladrau) i la BV-5114 (que ve de Sant Celoni).
Aquesta importància de pas del coll, juntament amb els límits impressionants de
les properes Agudes i Matagalls, ha fet que aquest sigui sempre un confí
fàcilment identificable i, per aquesta raó, les administracions hi han fixat
les seves fronteres. Per una banda són polítiques, ja que aquí es troben tres
municipis pertanyents a tres comarques diferents: Viladrau (Osona) a la banda
nord-oest, Arbúcies (la Selva) a la banda nord-est i el municipi del Montseny
(Vallès Oriental) al sud. Però també són fronteres diocesanes: el bisbat de Vic
al nord-oest, el bisbat de Girona a nord-est i el bisbat de Terrassa (bisbat de
Barcelona fins al 2004, quan es va segregar) al sud.
Descripció de
la Taula dels Tres Bisbes
La taula pròpiament dita és un cilindre de granit de 116
cm de diàmetre amb un forat central de 18 cm de diàmetre. L’alçada del cilindre
no és homogènia, al centre el gruix de la taula és de 38 cm, mentre que al
perímetre és de 32 cm. Alguna vegada s’ha definit com una roda de molí, però és
evident que l’actual Taula dels Tres Bisbes és un pedra tallada expressament per
l’actual funció. La taula se sustenta a partir de tres fines potes metàl·liques
cilíndriques, cada una d’elles amb un peu a cada un dels tres bisbats. Entre
les tres potes metàl·liques, just sota la taula, s’hi pot observar una pedra
vertical a mode de molló, que marcaria el punt just de la intersecció dels tres
bisbats.
Els tres seients de pedra no són res més que prismes
quadrats de granit de 36 cm de costat i amb una alçada de 63 cm. No són
excessivament còmodes, de manera que, si féssim cas a la llegenda, els bisbes
havien de solucionar ràpidament els plets si no volien agafar mal d’esquena.
El conjunt de la taula i dels tres seients de pedra està emmarcat al terra per
un cercle amb una pletina metàl·lica. La circumferència al paviment també està
dividida en tres parts idèntiques per tres pletines més, marcant el límit dels
tres bisbats (coincidents amb la fita administrativa de les tres comarques). A
la vegada aquest conjunt està envoltat per un mur de pedra circular, d’alçada
variable, que serveix per contenir el muntanyam que els envolta. El terra és de
ciment, tot i que habitualment el trobem cobert de sauló, que s’escola de la
muntanya propera. Per la banda oest el mur circular és interromput per cinc
esglaons que ens baixen fins a peu de carretera. Mentre que per la banda est el
mur és interromput per tretze esglaons, que ens permeten pujar fins a la Creu
de Sant Marçal, que corona el coll.
La Taula del Tres Bisbes està identificada a l’Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC) amb el número de fitxa 29216.
No consta cap tipus de protecció del monument. La descripció que hem fet fins
ara és la de l’actual Taula dels Tres Bisbes, construïda per la Diputació de
Barcelona a inicis dels anys 90, però com us podeu imaginar no sempre ha estat
d’aquesta manera, sinó que antigament tot el conjunt era més rústic.
La Taula dels
Tres Bisbes fins al 1993
L’actual configuració arquitectònica de la Taula dels
Tres Bisbes va ser un projecte de renovació de l’antiga taula de la Diputació
de Barcelona de 1993, per emfatitzar la llegenda, però que no va agradar a
tothom. Per exemple, en un article publicat al 1993 per Antoni Pladevall Font,
al peu de foto d’una imatge de l’obra acabada escriu: “Taula dels Tres Bisbes,
després de la recent i discutible renovació”.
La Taula dels Tres Bisbes original, que va malmetre l’obra de la diputació, era
molt més agresta, amb un aire més camperol i arcàdic. La taula pròpiament dita
també era una pedra circular, ben tallada, de sols un metre de diàmetre, amb un
buc central de 20 cm de diàmetre. Aquesta pedra circular estava sustentada no
pels esvelts peus metàl·lics actuals sinó per una massissa pedra d’un 60 cm
d’alçada. Al voltant hi havia tres pedres, de formes irregulars, que
representaven els tres seients del bisbes. Les tres pedres estaven col·locades
a distàncies desiguals, entre el mig metre i el metre de la taula. Al seu
entorn no hi havia res més que un rètol indicador de la taula. La muntanya
esllavissava el seu sauló a l’entorn, i no hi havia esglaons per pujar des de
la carretera ni per accedir fins a la Creu de Sant Marçal. Podem veure com era
el primigeni monument en algunes antigues fotos, però també en el dibuix
original que va fer la Núria Novellas i que va servir per il·lustrar la portada
del volum 8 de les Monografies del Montseny (1993).
Aquesta configuració arquitectònica descrita fins ara
tampoc era l’original, sinó que havia estat arranjada així al 1989 per
l’associació Amics del Montseny. L’associació no va canviar pràcticament res
del que era la taula històrica, més enllà d’arranjar una mica l’entorn i posar
el rètol indicatiu. El fotògraf Raimon Camprubí la va fotografiar al 1975 per
il·lustrar el llibre titulat “El Montseny” que va escriure mossèn Pere Ribot.
Si anem més endarrere en la història, també sabem que no
va ser fins avançat el segle XVII que el monestir de Sant Marçal, amb tota la
seva extensa parròquia a l’entorn de la vall, va passar de la diòcesi de Vic a
la de Barcelona. Per tant, no va ser fins aquell moment en què els límits de
les tres jurisdiccions eclesiàstiques es trobaren al coll de Sant Marçal. Des
d’aleshores tindria sentit la llegenda de la trobada dels tres bisbes a
l’entorn de la taula.
La trobada
dels tres bisbes el 2017
L’última vegada que es van trobar els tres prelats, de
Vic, Girona i Terrassa, a la Taula dels Tres Bisbes del coll de Sant Marçal va
ser el 5 de juny de 2017. Monsenyor Romà Casanova Casanova es va asseure a la
pedra corresponent al bisbat de Vic, monsenyor Francesc Pardo Artigas es va
asseure a la pedra corresponent al bisbat de Girona i monsenyor Angel Sanz
Meneses a la pedra corresponent al bisbat de Terrassa. Tots tres van ser-hi, no
per una disputa jurisdiccional entre bisbats sinó per la celebració del Vot de
Poble de Montseny (processó d’aquest poble fins a Sant Marçal, iniciada per
primer cop el 1348). Els tres bisbes van concelebrar una missa juntament amb
altres preveres. Amb la presència d’Alfons Planas, alcalde del Montseny en
aquell moment i un nombrós públic de les contrades es va renovar el Vot de
Poble i es va inaugurar una placa commemorativa de l’acte al mur que envolta la
Taula dels Tres Bisbes.
La ratafia i
la Taula dels Tres Bisbes
Hi ha diferents llegendes sobre l’origen de la ratafia,
un licor típic català a base de nous verdes i una cinquantena d’herbes. Però de
les més variades llegendes, una d’elles situa el naixement de la ratafia a la
Taula dels Tres Bisbes. Jacint Verdaguer en va escriure un petit relat, titulat
precisament “Ratafia”, que es pot llegir al llibre “Totes les Obres I”, editat
el 2003 per editorial Proa, a cura d’Isidor Cònsul i Joaquim Molas. En aquet
text, mossèn Cinto primer defineix el licor:
“És una aiguardent adobada amb un tros de pell de
llimona, quatre o cinc clavells, una nou moscada, una pell de nou verda partida
a tallets i un bocí de canyella d’Holanda, a què alguns afegeixen un brot de
menta i de marialluïsa, segons los graus d’aroma que se li vulguen donar. Tot
això es posa uns quants dies a sol i serena. Aixís, mica ençà, mica enllà, puix
en això, com en totes les coses, cada terra fa sa guerra, aixís ho fan los
pagesos de Catalunya, únic país en què és coneguda la ratafia.
Verdaguer, tot i que no situa l’encontre a Sant Marçal,
explica que es troben tres bisbes i després de solucionar els seus assumptes
demanen una beguda:
“Quan, després d’enraonar-ho bé, estigueren entesos i
hagueren firmat la composta, demanaren al masiaire alguna cosa per a fer-se
passar la set. Ell, com a gran requisit, los tragué una ampla ampolla de
ratafia, que els serví en tres gots de cristall que els presentà en una
sotacopa.
La beguda era nova per ells, i els agradà, com sol agradar a tots los qui la
tasten.
—Quina beguda és aqueixa tan bona? —li preguntaren—: com se diu?
—És una beguda que nosaltres nos fem -respongué el masover.
—I no té nom? -replica un dels bisbes.
—Jo no n’hi sé cap —respongué el pagès.
—Doncs, ja que ningú li ha donat nom encara, donem-l’hi nosaltres —digué el
bisbe—. Quin li posarem? Si en trobéssem un que fos com lo segell del tractat
que acabam de fer, aqueix verament seria el millor.
Los tres senyors bisbes pensaren una mica fins que un d’ells se donà un colp de
mà al front dient: —Rata fiat (queda firmat)
Amb l’aprovació dels altres dos bisbes, qui celebraren l’acudit, aqueix licor
català, que és lo més català de tots, quedà batejat amb un nom llatí, i amb ell
és conegut en totes bandes.”
Conclusions
La Taula dels Tres Bisbes,
situada al coll de Sant Marçal del Montseny, era un monument senzill que
rememorava una llegenda segons la qual els bisbes de les diòcesis de Vic,
Girona i Barcelona es reunien al seu entorn per resoldre conflictes, sense
sortir de les seves respectives jurisdiccions. Aquell càndid monument original
va ser renovat el 1993 per la Diputació de Barcelona per realçar-ne la
llegenda, tot i que en aquesta intervenció arquitectònica es va perdre la
rusticitat original. També la trobada del 2017, a l’entorn de la taula, dels
bisbes de Vic, Girona i Terrassa va afegir simbolisme al lloc. Tot això, junt
amb la faula del bateig de la ratafia a l’entorn de la Taula dels Tres Bisbes,
ha convertit aquest lloc en un punt singular del Montseny i potser fora bo que,
per aquesta raó mitològica, més que no pas per la seva realitat històrica, fos
protegida d’alguna manera per part de les autoritats competents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada